Vall de Perputxent: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
m correcció plantilla coord |
||
| Línia 18: | Línia 18: | ||
{{esborrany del País Valencià}} |
{{esborrany del País Valencià}} |
||
{{coord|38|49|27.1|N|0|22|22.25|W|type: |
{{coord|38|49|27.1|N|0|22|22.25|W|type:adm2nd_region:ES-VC|display=title}} |
||
<!--ORDENA generat per bot--> |
<!--ORDENA generat per bot--> |
||
Revisió del 19:15, 4 set 2011
La vall de Perputxent és una sub-comarca històrica de la comarca del Comtat, d'uns 50 km, quadrats, que constituí una comanda de l'ordre militar de Montesa, centrada pel castell de Perputxent.
És ubicada entre la serra de Benicadell (1.027 m. alt) i l'alt de la Creu (820 m. d'alt) al nord, les muntanyes de Planes (serra del Cantalar i de l'Albureca, 765 m,alt) al sud, i la serra de la Safor (1.011 m) a l'est, que la tanca gairebé en cul-de-sac, només perforat pel riu d'Alcoi, que s'ha obert pas pels congosts de l'Orxa i de Vilallonga. En aquest estret fou aprofitat per al ferrocarril carboner (tren dels anglesos) que enllaçava el Grau de Gandia amb Alcoi (1890).
La contrada és molt accidentada i malplana, excepte les riberes del riu, avui embassat pel pantà de Beniarrés (1958).
La vall de Perputxent comprenia els pobles d'Alquenènsia, Benillut, l'Orxa, Beniarrés i el llogaret d'Almadec (actualment al terme de Planes). El primer i el segon són actualment despoblats, i el darrer tampoc subsistí després de l'expulsió dels moriscs. Actualment també s'inclouen dins la vall, el municipi de Gaianes (amb el despoblat morisc de Fontitzelles, en l'actual Mas del Moro) i la pedania murera de Turballos.
Al segle XIII, aquesta vall fou un dels punts forts de les revoltes del cabdill Al-Azraq. La vall passà a mans de l'Orde de l'Hospital a l'any 1288, i més tard, en 1319, per privilegi reial de Jaume II, la vall passà a l'Orde de Montesa.
La vall, rica en agricultura de regadiu, estigué dominada per la fortalesa feudal del castell de Perputxent, actuament en roïna.
En 1609, l'expulsió dels moriscos deixà pràcticament despoblada la vall, i hagué de ser repoblada amb mallorquins.
Referències
- Vicenç M Rosselló i Verger, Enciclopèdia Catalana, tom, nº 11, pàg. 510.