Llengua natural

El terme llengua natural designa una varietat lingüística o forma de llenguatge humà amb finalitats comunicatius que està dotat d'una sintaxi i que obeeix suposadament als principis d'economia i optimitat. Les llengües naturals usualment estan basades en símbols sonors però també poden existir llengües basades en senyals.

En la sociolingüística, el terme llengua natural també s'utilitza de vegades de llengua ètnica en contraposició a les llengües planificades (com el esperanto). La llengua ètnica evoluciona emmarcada per una cultura de parlants natius que utilitzen aquesta llengua amb una finalitat comunicativa. D'aquesta forma, es distingeix entre idiomaes tals com el xinès mandarí, l'espanyol i l'anglès, les quals són llengües ètniques; i l'esperanto, el volapük, l'anat o l'interlingua, a les quals se'ls denomina llengües planificades. No obstant això, una llengua planificada també pot adquirir una cultura, com és el cas del esperanto. No obstant això, formalment les llengües planificades i les llengües ètniques poden complir igualment amb els requisits de posseir sintaxis i principis d'economia que les facin aptes per la comunicació humana general.