At-Tàï (abbàssida): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 02:56, 3 nov 2011

Abu-Bakr Abd-al-Karim at-Tàï bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, At-Tàï (en àrab: أبو بكر عبد الكريم الطائع بالله, Abū Bakr ʿAbd al-Karīm aṭ-Ṭāʾiʿ bi-Llāh) (932-1003), califa abbàssida de Bagdad (974-991).

Era fill d'al-Mutí i de Utb, i quan el pare fou destronat el 5 d'agost de 974 fou proclamat al-Tàï. Ibn al-Athir diu que durant el seu regnat no va tenir en cap moment prou poder per associar el seu nom a alguna empresa notable; només apareix en relació a monedes, diplomes i documents cerimonials. Es diu que tenia una força física excepcional. El govern efectiu el tenien a les seves mans els emirs buwàyhides; a la mort d'Adud al-Dawla, que era sogre d'at-Tàï (març del 983) van començar problemes interns. A la tardor del 991 Baha al-Dawla, que no podia pagar a les seves tropes, fou convençut pel seu conseller Abu l-Hasan ibn al-Muallim d'enderrocar al califa i apoderar-se de les seves riqueses. Baha al-Dawla va demanar audiència i hi va anar amb un nombrós seguici, i a una orde de l'emir, al-Tàï, que no sospitava res, fou arrancat del tron i portat a la residencia de Baha al-Dawla on va quedar provisionalment; el seu cosí Abu l-Abbas Ahmad el va succeir amb el nom d'al-Qàdir. Aquest no fou reconegut pels samànides ni pels vassalls d'aquestos a Gazni i en les seves monedes els primers van continuar posant com a califa a al-Tàï fins el final de la dinastia (van deixar d'encunyar moneda una mica abans); apareix també a les monedes gaznèvides fins el 999.

El setembre del 992 al-Tàï va obtenir permís per traslladar-se a la residència del seu cosí el califa on fou ben rebut i ben tractat. Va morir el 3 d'agost del 1003.

Precedit per:
Al-Mutí

califa de Bagdad
974-991

Succeït per:
Al-Qàdir

Referència

W. Muir, The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall, from Original Sources, 1892, en línia a [1]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 '''Abu-Bakr Abd-al-Karim at-Tàï bi-L·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'', '''At-Tàï''' (en {{lang-ar|'''أبو بكر عبد الكريم الطائع بالله'''}}, ''Abū Bakr ʿAbd al-Karīm aṭ-Ṭāʾiʿ bi-Llāh'') ([[932]]-[[1003]]), [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[974]]-[[991]]).
+Era fill d'[[al-Mutí]] i de Utb, i quan el pare fou destronat el [[5 d'agost]] de [[974]] fou proclamat al-Tàï. [[Ibn al-Athir]] diu que durant el seu regnat no va tenir en cap moment prou poder per associar el seu nom a alguna empresa notable; només apareix en relació a monedes, diplomes i documents cerimonials. Es diu que tenia una força física excepcional. El govern efectiu el tenien a les seves mans els emirs [[buwàyhides]]; a la mort d'[[Adud al-Dawla]], que era sogre d'at-Tàï (març del 983) van començar problemes interns. A la tardor del 991 [[Baha al-Dawla]], que no podia pagar a les seves tropes, fou convençut pel seu conseller Abu l-Hasan ibn al-Muallim d'enderrocar al califa i apoderar-se de les seves riqueses. Baha al-Dawla va demanar audiència i hi va anar amb un nombrós seguici, i a una orde de l'emir, al-Tàï, que no sospitava res, fou arrancat del tron i portat a la residencia de Baha al-Dawla on va quedar provisionalment; el seu cosí Abu l-Abbas Ahmad el va succeir amb el nom d'[[al-Qàdir]]. Aquest no fou reconegut pels [[samànides]] ni pels vassalls d'aquestos a [[Gazni]] i en les seves monedes els primers van continuar posant com a califa a al-Tàï fins el final de la dinastia (van deixar d'encunyar moneda una mica abans); apareix també a les monedes [[gaznèvides]] fins el 999.
+El setembre del 992 al-Tàï va obtenir permís per traslladar-se a la residència del seu cosí el califa on fou ben rebut i ben tractat. Va morir el [[3 d'agost]] del [[1003]].
@@ Línia 6: / Línia 10: @@
 {{Finalitza taula}}
+==Referència==
+W. Muir, ''The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall, from Original Sources'', 1892, en línia a [http://www.archive.org/details/caliphateitsris00muirgoog]
-{{esborrany d'asiàtic}}