Al-Qàdir (abbàssida)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAl-Qàdir
Mahmud in robe from the caliph.jpg
Nom original أبو العباس أحمد القادر بالله
Dades biogràfiques
Naixement 947
Bagdad
Mort 1031 (83/84 anys)
Dades familiars
Dinastia Abbasids
Fills Al-Qàïm
Pare Al-Muttaqí
Modifica dades a Wikidata

Abu-l-Abbàs Àhmad ibn Ishaq al-Qàdir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Qàdir —en àrab أبو العباس أحمد القادر باللهAbū l-ʿAbbās Aḥmad ibn Ishaq al-Qādir bi-Llāh— (948-1031), califa abbàssida de Bagdad (991-1031).

El amir al-umara buwàyhida Baha al-Dawla va destronar a al-Tai, cosí d'al-Qàdir, i va posar a aquest al tron. Esperava que seria manejable i estaria agraït, ja que sota el seu cosí, per problemes familiars, havia hagut de fugir de Bagdad. Inicialment al-Qàhir li va donar suport. Durant els primers anys els governadors orientals, samànides i gaznèvides, no el van reconèixer, però vers el 1000 ja ho havien fet. En aquest temps va concedir divers làqabs honorífics a Baha al-Dawla i va acceptar el matrimoni amb la seva filla (que va morir abans de l'enllaç). En aquest temps els seus recursos financers eren limitats; va poder edificar una mesquita a Bagdad (la sisena) coneguda com a Bab Harb (993) i va declarar hereu (davant una assemblea de peregrins) al seu fill Muhammad, amb títol d'al-Ghàlib billah.

A partir de l'any 1000 Baha al-Dawla es va instal·lar a Shiraz i Iraq va esdevenir de fet una província del seu regne, en la que el califa tenia certa autonomia. En aquest temps va poder restablir la khutba en nom del califa abbàssida a Bahrayn (Aràbia Oriental) i la Yamama (Aràbia central). Baha al-Dawla va proposar (1004) al xerif Abu Ahmad al-Musawi com a gran cadi, síndic dels alides, president del tribunal d'abusos i emir del pelegrinatge, però el califa s'hi va oposar, per disconformitat en l'exercici de magistratures principals pels alides defensant el règim sunnita que ell mateix representava. El 1008 es va produir un incident polític religiós quan Ibn Masud va fer una lectura de l'alcorà que fou considerada inexacte pels sunnites, i el califa va reunir una comissió que va condemnar la interpretació d'Ibn Masud (abril de 1008); un xiïta que llençar una maledicció, fou detingut i executat. En aquest temps la propaganda fatimita era intensa i es deixava notar a Bagdad i l'emir Kirwash de Mossul (que dominava fins al-Anbar) va fer la khutba en nom del califa fatimita (agost del 1010).

Baha al-Dawla i el califa van aturar les seves discòrdies religioses davant el perill que pels dos representava el califat fatimita. El sultà va intervenir davant Kirwash que va restablir la khutba abbàssida (1011). El califa va fer llegir públicament un manifest en el que condemnava la doctrina fatimita, criticava la genealogia dels fatimites i declarava als ismaïlites enemics de l'islam. Els principals teòlegs sunnites i imamites signaven el manifest.

Baha al-Dawla va morir el 1012 i el va succeir el seu fill Sultan al-Dawla però la situació no va canviar. El 1017 el califa va exigir als teòlegs hanafites que tenien simpaties mutazilites que es penedissin, i prohibia l'ensenyament de doctrines mutazilites i xiïtes. El 1018 va llegir un nou manifest conegut com al-risala al-kadiriyya, que definia la doctrina oficial, text d’inspiració hanbalita que condemnava el xiisme en totes les seves formes i al mutazilisme i declarava obligació venerar als companys del Profeta. Aquest mateix any Sultan al-Dawla va anar a Bagdad per primer cop però aviat es va retirar a Pèrsia (va morir el desembre de 1023 o gener del 1024) i va deixar el lloc a Musharrif al-Dawla (1022) que es va presentar a Bagdad el març del 1023 i va obligar al califa a anar a rebre'l; els amirs turcs van haver de renovar el jurament de fidelitat al sultà, però no va demanar autorització al califa i aquest va protestar; Musharrif al-Dawlla llavors va jurar fidelitat al califa.

Mort Musharrif al-Dawla el juny de 1025, els prínceps buwàyhides van disputar la successió el que va permetre al califa disposar de més poder. Va donar suport a Djalal al-Dawla germà de Musharrif al-Dawla, i es va llegir la khutba en nom seu i del califa, però el designat no va anar a prendre possessió. La guarnició de Bagdad va proposar llavors a Abu Kalidjar com amir al-umara, però aquest, en mig del conflicte successori, no va poder acceptar; tot i així Abu Kalidjar fou reconegut a Bagdad i es va fer la khutba en nom seu (desembre del 1025 al juny/juliol del 1027; el 1026 també es va fer la khutba en nom seu a Kufa. El 1027 Abu Kalidjar va enviar al seu visir Ibn Babshab per prendre possessió de la regió inferior de l'Eufrates, però el visir va extorsionar als habitants i va esclatar una revolta popular que el va foragitar. Els militars de l'Iraq van imposar llavors la khutba per Djalal al-Dawla que es va presentar a Bagdad el 1027 i es va instal·lar al palau de l'amir al-umara. El 1028 Abu Kalidjar va poder dominar Bàssora, aprofitant les lluites entre els membres daylamites i turcs de la guarnició; la mort de Abu l-Fawaris de Kirman li va entregar també aquest territori. Finalment la guarnició va reclamar la sortida de Djalal al-Dawla de l'Iraq. El califa li va enviar als principals dignataris, els dos nakibs i el hadjib, per fer-li saber que s'havia de retirar, i Djalal ho va fer. Però no va tardar a retornar; el 1029 Abu Kalidjar va ocupar Wasit i en represàlia Djalal al-Din va fer un atac a Ahwaz que fou saquejada.

El 1029 el califa va fer llegir solemnement tres cartes al seu palau, la primera condemnant el mutazilisme, la segona rebutjant la doctrina de l'alcorà creat i la tercera proclamant la superioritat dels primers califes i declarant l'obligació d'ordenat el bé i prohibir el mal. Mentre a la part oriental de l'imperi Mahmud de Gazni reprimia als xiïtes i amb les seves conquestes a l'Índia ampliava els dominis musulmans, però al mateix temps també lluitava contra els buwàyhides als que va ocupar Rayy el 1029, i va atacar Kirman el 1031.

Abu Kalidjar i Djalal al-Din es van enfrontar en una gran batalla que va durar tres dies l'abril del 1030 i el primer fou derrotat. Djalal va recuperar Wasit i la part inferior de l'Iraq i fins i tot Bàssora per un temps però Abu Kalidjar va aconseguir recuperar aquesta ciutat i a l'octubre de 1030 va derrotar a Djalal a la batalla d'Al-Madhar.

El califa, ja vell, va decidir arranjar la seva successió i va nomenar ara hereu al seu fill Abu Djafar; el gran amir Djalal al-Dawla no va interferir (1030).

Va morir el 1031 i el seu fill Abu-Jàfar Abd-Al·lah fou proclamat califa amb el làqab d'al-Qàîm bi-amr-Al·lah.

Referències[modifica]


Precedit per:
at-Tàï
califa de Bagdad
991-1031
Succeït per:
al-Qàïm