Estètica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 21:31, 7 des 2011

L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació ) és la branca de la filosofia que té per objecte d'estudi l'essència i la percepció de la bellesa. L'estètica estudia les raons i les emocions estètiques, així com les diferents formes de l'art. L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el sublim, la lletjor o la disonància.

Una estètica determinada, es dóna quan el concepte fa referència a una determinada escola artística, en tal cas, porta associats determinats conceptes, modus, referències o certes convencions propies de l'obra artística de l'escola concreta (p.ex. l'estètica del minimalisme).

La paraula estètica fou introduïda per primer cop en el lèxic germànic pel filòsof Alexander Gottlieb Baumgarten a finals del segle XVIII. La traducció a l'anglès del llibre Crítica de la facultat de jutjar del filòsof alemany Immanuel Kant l'any 1892 va ser l'inici de la difusió del mot a altres llengües.

Per copsar el significat del mot cal remarcar dos aspectes fonamentals :

L'estètica es una teoria que vol ser ciència normativa, al mateix nivell que la lògica i la moral segons els valors humans fonamentals : la veritat, el bé, la bellesa. Ella és una teoria d'un cert tipus de judicis de valor que enuncia les normes generals d'allò que és bell.
L'estètica est també una metafísica del Bell, que s'esforça per revelar la font original de la bellesa, així tenim : Plató amb la teoria del reflex de l'inintel.ligible dins la matèria o Hegel amb la manifestació de l'antinomia: bell natural o bell arbitrari o humà, etc.

Però aquest caràcter metafísic i sovint dogmàtic de l'estètica pot ser reemplaçat per una teoria de l'art que cerca les regles de la creació artística amb una reflexió sobre els procediments i tècniques elaborats per l'home i sobre les condicions socials que determinen els fets artístics, és a dir les obres d'art.

Vegeu també

Portal: Filosofia

Història de l'estètica

Bibliografia

Pareyson, Luigi. Els problemes actuals de l'estètica. Universitat de València, 1997. ISBN 9788437033174.

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 L''''estètica''' (del [[Grec antic|grec]]: ''aisthèsis: [[sensació]]'' ) és la branca de la [[filosofia]] que té per objecte d'estudi l'[[essència]] i la [[percepció]] de la [[bellesa]]. L'estètica estudia les [[raó|raons]] i les [[emoció|emocions]] estètiques, així com les diferents formes de l'[[art]]. L'estètica, així definida, és el domini de la filosofia que estudia l'art i les seves qualitats tals com la bellesa, el [[sublim]], la [[lletjor]] o la [[disonància]].
-Una estètica determinada, es dona quan el concepte fa referència a una determinada escola artística, en tal cas porta associats determinats conceptes, modus, referències o certes convencions propies de l'obra artística de l'escola concreta (p.ex. l'estètica del [[minimalisme]]).
+Una estètica determinada, es dóna quan el concepte fa referència a una determinada escola artística, en tal cas, porta associats determinats conceptes, modus, referències o certes convencions propies de l'obra artística de l'escola concreta (p.ex. l'estètica del [[minimalisme]]).
 La paraula estètica fou introduïda per primer cop en el lèxic [[Alemany (idioma)|germànic]] pel filòsof [[Alexander Gottlieb Baumgarten]] a finals del [[segle XVIII]]. La traducció a l'[[Anglès (idioma)|anglès]] del llibre ''[[Crítica de la facultat de jutjar]]'' del filòsof [[alemany]] [[Kant|Immanuel Kant]] l'any [[1892]] va ser l'inici de la difusió del mot a altres [[idioma|llengües]].