Assassinat de Juli Cèsar: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 22:07, 1 gen 2012

L'assassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors). Liderats per Gai Cassi Longí (Cassius) i Marc Juni Brut (Brutus), van matar Juli Cèsar al Teatre de Pompeu el 15 de març de l'any 44 a.C. (les idus de març). Cèsar s'havia fet declarar "dictador perpetu" pel Senat, i molts temien que l'acumulació de poders conduïria a un règim tirànic.

El buit de poder posterior a l'assassinat va portar a la Tercera guerra civil romana, en que els liberatores van ser derrotats. Posteriorment el fill adoptiu de Cèsar, Octavi August, va decidir declarar-se emperador, posant fi al període republicà a Roma.

Aquest episodi va ser recollit per Plutarc i Suetoni.

Rerefons

Després d'obtenir la victòria a la guerra civil contra Pompeu i els optimates, el Senat va concedir a Juli Cèsar nombrosos honors. Per substituïr els senadors que havien mort oposant-se a ell, Cèsar va escollir partidaris seus, i encara va augmentar el nombre de senadors fins a 900 fent que l'aristocràcia senatorial veiès reduït el seu prestigi i els vots es decantessin sempre a favor seu. Com que havia perdonat tots els que havien lluitat contra ell a la guerra, els seus detractors tampoc gosaven oposar-s'hi obertament per por de represàlies o de ser acusats de desagraïts.

D'aquesta manera, no hi hagué oposició real a l'acumulació de títols en la persona de Juli Cèsar. Va ser nomenat tribunus plebis (Tribú de la plebs), prefecte de la moral (equivalent al càrrec de censor), i ocupà alternativament les posicions de cònsol i de procònsol. Va rebre els títols honorífics de Pater Patriae (Pare de la Pàtria) i imperator (emperador). El 64 aC va ser escollit per tercera vegada dictador, i es votà que fos renovat el càrrec automàticament durant nou legislatures consecutives esdevenint a la pràctica dicatador per a deu anys. Però el febrer del 44 aC, un mes abans del magnicidi, es va descartar la pretensió de que el càrrec era temporal i el senat va designar-lo Dictator perpetuus.

Els tribuns que es van oposar a les seves reformes van ser destituïts pel Senat. Segons narren Plutarc, Suetoni i Dió, en actes públics la plebs cridava "rex" al pas de Cèsar.

Veient que el poder de Cèsar era ja indiscutible, els detractors es van aplegar per conspirar la seva mort i s'autoanmoenaren "els alliberadors" (libertatores). La data escollida fou determinada perque poc després Cèsar es disposava a abandonar Roma per participar a la campanya contra Pàrtia. També es va decidir matar-lo a una sessió del Senat, on només els senadors hi eren admesos i on podrien dur els punyals amagats sota la toga.

Les idus de març

A les idus de març (15 de març) del 44 aC el Senat es va reunir al Teatre de Pompeu, ja que l'edifici del senat estava en obres. Segons narra Nicolau Damascè Cèsar va rebre nombroses advertències de no assistir-hi: hi havien rumors d'intents d'assessinar-lo, i la seva esposa Calpúrnia havia tingut una premunició un somni. Però Brut, un dels conspiradors en qui Cèsar confiava, el va convèncer que no assistir-hi seria un insult al Senat.

El principal aliat de Cèsar, Marc Antoni, va ser retingut a l'entrada del teatre per Gai Treboni. Al sentir la cridòria provinent de l'interior del recinte, Marc Antoni va fugir.

Quan Cèsar va entrar va ser interromut pel senador Til·li Cimbre amb una petició de que revoquès l'exili del seu germà. Tant Plutarc com Suetoni coincideixen en explicar que Cèsar va refusar atendre'l fent un senyal amb la mà, i aleshores Cimbre el va agafar per la túnica.^[1] Cèsar va cridar "Per què aquesta violència" ("Ista quidem vis est!").^[2] Aleshores Casca va treure la daga i la va clavar al coll del dicatardor. Cèsar es va girar de seguida i va aferrar el braç de Casca, dient en llatí "Casca, malvat, què estàs fent?". Espantat, Casca cridà en grec "Ajuda'm germà" ("ἀδελφέ, βοήθει!"), ja que el seu germà Gai Servili era un altre dels conspiradors. Immediatament la resta dels libertatores, incloent-hi Brutus, van envoltar i apunyalar Cèsar. El dictador va intentar escapar-se, però va caure al terra, on el van continuar apunyalant

Segons l'historiador Eutropi uns 60 homes van participar a l'assassinat. Cèsar va ser apunyalat 23 vegades. D'acord amb Suetoni, el metge que va practicar l'autòpsia a Cèsar (la primera de la que es té coneixement de la història) va determinar que només una de les ferides havia sigut letal. La mort s'havia d'atribuir principalment a la pèrdua de sang.

Repercussions i desenllaç

Plutarc escriu que després de l'assassinat Brut va intentar a adreçar-se als senadors que no hi havien estat involucrats, però tots van afanyar-se a fugir espantats.^[3] Aleshores, els conspiradors es van dirigir al Capitol cridant a la ciutat: "Gent de Roma, sou lliures de nou!". Pero només tenien el silenci per resposta ja que els ciutadans de Roma s'havien tancat a les seves cases al sentir de les notícies. El cadàver de Cèsar va estar tres hores al terra fins que no el van retirar.

Al funeral, Marc Antoni va pronunciar un discurs en que mostrà la toga ensangonada de Cèsar i assenyalà tots els forats tot anomenant-ne els autors. Les classes baixes i mitjanes romanes, entre les quals Cèsar havia estat molt popular, es van enfurismar amb la classe aristocràtica que l'havia matat. La multitud es va enfervorir i va atacar les cases de Brut i Cassi causant l'inici d'una nova guerra civil.

Inicialment Marc Antoni va capitalitzar el moviment contra els libertatores, però es va veure sorprés pel testament de Cèsar on nomenava el seu nebot Octavi com a hereu del seu nom i de la seva fortuna. Octavi, de només 18 anys, es convertia en un dels magnats més rics de Roma i guanyava la lleialtat dels fidels del Cèsar.

Tot i les seves diferències, Marc Antoni i Octavi es van aliar formant un segon triumvirat contra els libertatores, que van derrotar definitivament a la Batalla de Filipos, on moriren Brut i Cassi. Els victoriosos Marc Antoni i Octavi es van continuar distanciant. Antoni es va casar amb l'amant de Cèsar, Cleòpatra, per assegurar-se les riqueses d'Egipte i una base sòlida on fonamentar el seu poder. Encara una altra guerra civil esclatà entre Octavi i Marc Antoni, culminant amb la derrota del darrer a Àccium, la proclamació d'Octave com a emperador romà amb el nom de Cèsar August, i la fi de la República.

Llista dels libertatores conspiradors

Els liberatores dels quals en resta la memòria del seu nom són:

Gai Cassi Longí (Gaius Cassius Longinus)
Marc Juni Brut, "el jove" (Marcus Junius Brutus)
Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius Galba)^[4]
Quint Ligari (Quintus Ligarius)^[4]
Lluci Minuci Basili (Lucius Minucius Basilus)
Publi Servili Casca (Publius Servilius Casca Longus) (germà de Gai Servili Casca)
Gai Servili Casca (Caius Servilius Casca) (germà de Publi Servili Casca)
Dècim Juni Brut Albí (Decimus Junius Brutus Albinus)
Luci Til·li Cimbre (Lucius Tillius Cimber)
Gai Treboni (Caius Trebonius)^[5]
Luci Cassi Longí (Lucius Cassius Longinus)^[6] (germà de Gai Cassi)
Gai Cassi Parmense (Caius Cassius Parmensis)^[7]
Cecili (Caecilius) (germà de Bucilià)^[4]
Bucilià (Bucilianus)^[8] (germà de Cecili)
Rubrius Ruga^[4]
Marcus Spurius^[4]
Publi Nasó (Publius Sextius Naso)^[4]
Lluci Ponci Àquila (Lucius Pontius Aquila)^[4]
Petronius^[4]
Dècim Turuli (Decimus Turullius)^[9]
Quint Antisti Labeó (Pacuvius Antistius Labeo)

Referències

↑ Plutarc, Vida de Brut
↑ Suetoni, Vides dels dotze cèsars: Juli
↑ Plutarc, Vida de Cèsar
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 ^4,6 ^4,7 Apià, Guerres civils II.16.113
↑ Apià, Guerres civils II.16.117
↑ Apià, Guerres civils V.1.7
↑ Velleius Paterculus, II.86.3
↑ Apià, Guerres civils II.16.113, 117
↑ Dio, LI.8.2

Enllaços externs

Relat de Nicolau de Damasc
Suetoni, a Vida de Juli Cèsar, inclou un relat de l'assassinat
Relat d'Apià la secció 114 conté la llista desl conspiradors.

[1] Plutarc, Vida de Brut

[2] Suetoni, Vides dels dotze cèsars: Juli

[3] Plutarc, Vida de Cèsar

[Apià-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 ^4,5 ^4,6 ^4,7 Apià, Guerres civils II.16.113

[5] Apià, Guerres civils II.16.117

[6] Apià, Guerres civils V.1.7

[7] Velleius Paterculus, II.86.3

[8] Apià, Guerres civils II.16.113, 117

[9] Dio, LI.8.2

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 [[Fitxer:Cesar-sa mort.jpg|thumb|right|380px|''Mort de Juli Cèsar (1789) per [[Vincenzo Camuccini]]]]
 [[Fitxer:Gerome Death of Caesar.jpg|thumb|right|380px|Els tiranicides abandonen el cadàver de Cèsar. [[Jean-Léon Gérôme]] (1867)]]
-L''''assassinat de [[Juli Cèsar]]''' va ser el resultat d'una conspiració de 40 [[Senat romà|senadors romans]] que es van donar a ells mateixos el nom de '''liberatores''' (alliberadors). Liderats per [[Gai Cassi Longí]] (''Cassius'') i [[Marc Juni Brut]] (''Brutus''), van matar a Juli Cèsar al [[Teatre de Pompeu]] el 15 de març de l'any 44 a.C. (les [[Calendari romà|''idus de març'']]). Cèsar s'havia fet declarar "''[[Dictador romà|dictador]] perpetu''" pel Senat, i molts temien que l'acumulació de poders conduïria a un règim tirànic.
+L''''assassinat de [[Juli Cèsar]]''' va ser el resultat d'una conspiració de 40 [[Senat romà|senadors romans]] que es van donar a ells mateixos el nom de '''liberatores''' (alliberadors). Liderats per [[Gai Cassi Longí]] (''Cassius'') i [[Marc Juni Brut]] (''Brutus''), van matar Juli Cèsar al [[Teatre de Pompeu]] el 15 de març de l'any 44 a.C. (les [[Calendari romà|''idus de març'']]). Cèsar s'havia fet declarar "''[[Dictador romà|dictador]] perpetu''" pel Senat, i molts temien que l'acumulació de poders conduïria a un règim tirànic.
-El buit de poder posterior a l'assassinat va portar a la [[Tercera guerra civil romana]], en que els ''liberatores'' van ser derrotats. Posteriorment el fill adoptiu de Cèsar, [[Octavi August]], va decidir declarar-se emperador i posant fi al període republicà a Roma.
+El buit de poder posterior a l'assassinat va portar a la [[Tercera guerra civil romana]], en que els ''liberatores'' van ser derrotats. Posteriorment el fill adoptiu de Cèsar, [[Octavi August]], va decidir declarar-se emperador, posant fi al període republicà a Roma.
 Aquest episodi va ser recollit per [[Plutarc]] i [[Suetoni]].
 ==Rerefons==
-Després d'obtenir la victòria a la [[Segona Guerra Civil Romana|guerra civil]] contra [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i els ''[[optimates]]'', el Senat va concedir a Juli Cèsar nombrosos honors. Per substituïr els senadors que havien mort oposant-se a ell, Cèsar va escollir partidaris seus, i encara va augmentar el nombre de senadors fins a 900 fent que l'aristocràcia senatorial veiès reduït el seu prestigi i els vots es decantessin sempre a favor seu. Com que havia perdonat a tots els que havien lluitat contra ell a la guerra, els seus detractors tampoc gosaven oposar-s'hi obertament per por de represàlies o de ser acusats de desagraïts.
+Després d'obtenir la victòria a la [[Segona Guerra Civil Romana|guerra civil]] contra [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i els ''[[optimates]]'', el Senat va concedir a Juli Cèsar nombrosos honors. Per substituïr els senadors que havien mort oposant-se a ell, Cèsar va escollir partidaris seus, i encara va augmentar el nombre de senadors fins a 900 fent que l'aristocràcia senatorial veiès reduït el seu prestigi i els vots es decantessin sempre a favor seu. Com que havia perdonat tots els que havien lluitat contra ell a la guerra, els seus detractors tampoc gosaven oposar-s'hi obertament per por de represàlies o de ser acusats de desagraïts.
-D'aquesta manera, no hi hagué oposició real a l'acumulació de títols en la persona de Juli Cèsar. Va ser nomenat ''tribunus plebis'' ([[Tribú de la plebs]]), prefecte de la moral (equivalent al càrrec de [[Censor romà|censor]]), i ocupà alternativament les posicions de [[Cònsol romà|cònsol]] i de [[procònsol]]. Va rebre els títols honorífics de ''Pater Patriae'' (Pare de la Pàtria) i ''[[imperator]]'' (emperador). El [[64 aC]] va ser escollit per tercera vegada [[Dictador romà|dictador]], i es votà que fos renovat el càrrec automàticament durant nou legislatures consecutives esdevenint a la pràctica dicatador per a deu anys. Però el febrer del [[44 aC]], un mes abans del magnicidi, es va descartar la pretensió de que el càrrec era temporal i el senat va designar-lo ''Dictator perpetuo''.
+D'aquesta manera, no hi hagué oposició real a l'acumulació de títols en la persona de Juli Cèsar. Va ser nomenat ''tribunus plebis'' ([[Tribú de la plebs]]), prefecte de la moral (equivalent al càrrec de [[Censor romà|censor]]), i ocupà alternativament les posicions de [[Cònsol romà|cònsol]] i de [[procònsol]]. Va rebre els títols honorífics de ''Pater Patriae'' (Pare de la Pàtria) i ''[[imperator]]'' (emperador). El [[64 aC]] va ser escollit per tercera vegada [[Dictador romà|dictador]], i es votà que fos renovat el càrrec automàticament durant nou legislatures consecutives esdevenint a la pràctica dicatador per a deu anys. Però el febrer del [[44 aC]], un mes abans del magnicidi, es va descartar la pretensió de que el càrrec era temporal i el senat va designar-lo ''Dictator perpetuus''.
 Els tribuns que es van oposar a les seves reformes van ser destituïts pel Senat. Segons narren [[Plutarc]], [[Suetoni]] i [[Dió]], en actes públics la plebs cridava "''rex''" al pas de Cèsar.
-Veient que el poder de Cèsar era ja indiscutible, els detractors es van aplegar per conspirar la mort de Juli i s'autoanmoenaren "els alliberadors" (''libertatores''). La data escollida fou determinada perque poc després el Cèsar es disposava a abandonar Roma per participar a la campanya contra [[Pàrtia]]. També es va decidir matar-lo a una sessió del Senat, on només els senadors hi eren admesos i on podrien dur els punyals amagats sota la toga.
+Veient que el poder de Cèsar era ja indiscutible, els detractors es van aplegar per conspirar la seva mort i s'autoanmoenaren "els alliberadors" (''libertatores''). La data escollida fou determinada perque poc després Cèsar es disposava a abandonar Roma per participar a la campanya contra [[Pàrtia]]. També es va decidir matar-lo a una sessió del Senat, on només els senadors hi eren admesos i on podrien dur els punyals amagats sota la toga.
 ==Les idus de març==
-A les [[idus de març]] ([[15 de març]]) del [[44 aC]] el Senat es va reunir al [[Teatre de Pompeu]], ja que l'edifici del senat estava en obres. Segons narra [[Nicolau Damascè]] Cèsar va rebre nombroses advertències de no assistir-hi: hi havien rumors d'intents d'assessinar-lo, i la seva esposa [[Calpúrnia]] havia tingut una premunició un somni. Però [[Marc Juni Brut|Brut]], un dels conspiradors en qui Cèsar confiava, el va convèncer de que no assistir-hi seria un insult al Senat.
+A les [[idus de març]] ([[15 de març]]) del [[44 aC]] el Senat es va reunir al [[Teatre de Pompeu]], ja que l'edifici del senat estava en obres. Segons narra [[Nicolau Damascè]] Cèsar va rebre nombroses advertències de no assistir-hi: hi havien rumors d'intents d'assessinar-lo, i la seva esposa [[Calpúrnia]] havia tingut una premunició un somni. Però [[Marc Juni Brut|Brut]], un dels conspiradors en qui Cèsar confiava, el va convèncer que no assistir-hi seria un insult al Senat.
 El principal aliat de Cèsar, [[Marc Antoni]], va ser retingut a l'entrada del teatre per [[Gai Treboni]]. Al sentir la cridòria provinent de l'interior del recinte, Marc Antoni va fugir.
-Quan Cèsar va entrar va ser interromut pel senador [[Luci Til·li Cimbre|Til·li Cimbre]] amb una petició de que revoquès l'exili del seu germà. Tant [[Plutarc]] com [[Suetoni]] coincideixen en explicar que Cèsar va refusar atendre'l fent un senyal amb la mà, i aleshores Cimbre el va agafar per la túnica.<ref>[[Plutarc]], ''[[Vides paral·leles|Vida de Brut]]''</ref> Cèsar va cridar "Per què aquesta violència" ("''Ista quidem vis est!''").<ref>[[Suetoni]], ''[[Vides dels dotze cèsars]]: Juli''</ref> Aleshores [[Publi Servili Casca|Casca]] va treure la daga i la va clavar al coll del dicatardor. Cèsar es va girar de seguida i va aferrar el braç de Casca, dient en llatí "Casca, malvat, què estàs fent?". Espantat, Casca cridà en grec "Ajuda'm germà" ("''ἀδελφέ, βοήθει!''"), ja que el seu germà [[Gai Servili Casca|Gai Servili]] era un altre dels conspiradors. Immediatament la resta dels ''libertatores'', incloent-hi Brutus, van envoltar i apunyalar a Cèsar. El dictador va intentar escapar-se, però va caure al terra, on el van continuar apunyalant
+Quan Cèsar va entrar va ser interromut pel senador [[Luci Til·li Cimbre|Til·li Cimbre]] amb una petició de que revoquès l'exili del seu germà. Tant [[Plutarc]] com [[Suetoni]] coincideixen en explicar que Cèsar va refusar atendre'l fent un senyal amb la mà, i aleshores Cimbre el va agafar per la túnica.<ref>[[Plutarc]], ''[[Vides paral·leles|Vida de Brut]]''</ref> Cèsar va cridar "Per què aquesta violència" ("''Ista quidem vis est!''").<ref>[[Suetoni]], ''[[Vides dels dotze cèsars]]: Juli''</ref> Aleshores [[Publi Servili Casca|Casca]] va treure la daga i la va clavar al coll del dicatardor. Cèsar es va girar de seguida i va aferrar el braç de Casca, dient en llatí "Casca, malvat, què estàs fent?". Espantat, Casca cridà en grec "Ajuda'm germà" ("''ἀδελφέ, βοήθει!''"), ja que el seu germà [[Gai Servili Casca|Gai Servili]] era un altre dels conspiradors. Immediatament la resta dels ''libertatores'', incloent-hi Brutus, van envoltar i apunyalar Cèsar. El dictador va intentar escapar-se, però va caure al terra, on el van continuar apunyalant
 Segons l'historiador [[Eutropi (historiador)|Eutropi]] uns 60 homes van participar a l'assassinat. Cèsar va ser apunyalat 23 vegades. D'acord amb Suetoni, el metge que va practicar l'autòpsia a Cèsar (la primera de la que es té coneixement de la història) va determinar que només una de les ferides havia sigut letal. La mort s'havia d'atribuir principalment a la pèrdua de sang.
@@ Línia 30: / Línia 30: @@
 Plutarc escriu que després de l'assassinat Brut va intentar a adreçar-se als senadors que no hi havien estat involucrats, però tots van afanyar-se a fugir espantats.<ref>Plutarc, ''[[Vides paral·leles|Vida de Cèsar]]''</ref> Aleshores, els conspiradors es van dirigir al Capitol cridant a la ciutat: "Gent de Roma, sou lliures de nou!". Pero només tenien el silenci per resposta ja que els ciutadans de Roma s'havien tancat a les seves cases al sentir de les notícies. El cadàver de Cèsar va estar tres hores al terra fins que no el van retirar.
-Al funeral, Marc Antoni va pronunciar un discurs en que mostrà la toga ensangonada de Cèsar i assenyalà tots els forats tot anomenant-ne els autors. Les classes baixes i mitjanes romanes, entre que Cèsar havia estat molt popular, es van enfurismar entre la classe aristocràtica que l'havia matat. La multitud es va enfervorir, i va atacar les cases de Brut i Cassi causant l'inici d'una nova [[Tercera guerra civil romana|guerra civil]].
+Al funeral, Marc Antoni va pronunciar un discurs en que mostrà la toga ensangonada de Cèsar i assenyalà tots els forats tot anomenant-ne els autors. Les classes baixes i mitjanes romanes, entre les quals Cèsar havia estat molt popular, es van enfurismar amb la classe aristocràtica que l'havia matat. La multitud es va enfervorir i va atacar les cases de Brut i Cassi causant l'inici d'una nova [[Tercera guerra civil romana|guerra civil]].
-Inicialment Marc Antoni va capitalitzar el moviment contra els ''libertatores'', però va es va veure sorprés pel testament de Cèsar on nomenava al seu nebot [[Octavi August|Octavi]] com a hereu del seu nom i de la seva fortuna. Octavi, de només 18 anys, es convertia en un dels magnats més rics de Roma i guanyava la lleialtat dels fidels del Cèsar.
+Inicialment Marc Antoni va capitalitzar el moviment contra els ''libertatores'', però es va veure sorprés pel testament de Cèsar on nomenava el seu nebot [[Octavi August|Octavi]] com a hereu del seu nom i de la seva fortuna. Octavi, de només 18 anys, es convertia en un dels magnats més rics de Roma i guanyava la lleialtat dels fidels del Cèsar.
-Tot i les seves diferències, Marc Antoni i Octavi es van aliar formant un [[segon triumvirat]] contra els ''libertatores'', que van derrotar definitivament a la [[Batalla de Filipos]], on moriren Brut i Cassi. Els victoriosos Marc Antoni i Octavi es van continuar distanciant. Antoni es va casar amb l'amant de Cèsar, [[Cleòpatra]], per assegurant-se les riqueses d'Egipte i una base sòlida on fonamentar el seu poder. Encara una [[Quarta guerra civil romana|altra guerra civil]] esclatà entre Octavi i Marc Antoni, culminant amb la derrota del darrer a [[Batalla d'Àccium|Àccium]], la proclamació d'Octave com a emperador romà amb el nom de Cèsar August, i la fi de la República.
+Tot i les seves diferències, Marc Antoni i Octavi es van aliar formant un [[segon triumvirat]] contra els ''libertatores'', que van derrotar definitivament a la [[Batalla de Filipos]], on moriren Brut i Cassi. Els victoriosos Marc Antoni i Octavi es van continuar distanciant. Antoni es va casar amb l'amant de Cèsar, [[Cleòpatra]], per assegurar-se les riqueses d'Egipte i una base sòlida on fonamentar el seu poder. Encara una [[Quarta guerra civil romana|altra guerra civil]] esclatà entre Octavi i Marc Antoni, culminant amb la derrota del darrer a [[Batalla d'Àccium|Àccium]], la proclamació d'Octave com a emperador romà amb el nom de Cèsar August, i la fi de la República.
 ==Llista dels ''libertatores'' conspiradors==