Heinrich Rudolf Hertz: diferència entre les revisions
m Llevant l'enllaç extern: *.paragrapher.net -- per m:User:COIBot/XWiki/paragrapher.net. crosswiki linkfarm, non-referenced article |
m r2.7.1) (Robot afegeix: th:ไฮน์ริช เฮิร์ตซ์ modifica: be-x-old:Гайнрых Гэрц |
||
Línia 31: | Línia 31: | ||
[[az:Henrix Hers]] |
[[az:Henrix Hers]] |
||
[[be:Генрых Герц]] |
[[be:Генрых Герц]] |
||
[[be-x-old: |
[[be-x-old:Гайнрых Гэрц]] |
||
[[bg:Хайнрих Херц]] |
[[bg:Хайнрих Херц]] |
||
[[bn:হাইনরিশ হেরৎস]] |
[[bn:হাইনরিশ হেরৎস]] |
||
Línia 84: | Línia 84: | ||
[[sv:Heinrich Hertz]] |
[[sv:Heinrich Hertz]] |
||
[[ta:ஐன்றிக் ஏர்ட்ஃசு]] |
[[ta:ஐன்றிக் ஏர்ட்ஃசு]] |
||
[[th:ไฮน์ริช เฮิร์ตซ์]] |
|||
[[tr:Heinrich Rudolf Hertz]] |
[[tr:Heinrich Rudolf Hertz]] |
||
[[uk:Генріх Герц]] |
[[uk:Генріх Герц]] |
Revisió del 06:53, 22 feb 2012
Heinrich Rudolf Hertz (Hamburg, Alemanya, 1857 - Bonn, 1894) fou un físic i professor universitari alemany, que donà nom a la unitat de freqüència internacional coneguda amb el nom d'hertz.
Biografia
Va néixer el 22 de febrer de 1857 a la ciutat d'Hamburg, en una família jueva que s'havia convertit al cristianisme, fill d'un conseller d'Hamburg.
Mentre estudiava a la universitat de Berlín va demostrar aptituds tant per a les ciències com per a les llengües, aprenent l'àrab i el sànscrit. Va estudiar física iquímica, així com enginyeria, a les ciutats alemanyes de Dresden, Munic i Berlín, sota les ordres de Gustav Kirchhoff i Hermann von Helmholtz. Va obtenir el seu doctorat l'any 1880 i va continuar com a deixeble de Helmholtz fins el 1883, any en el qual és nomenat professor de física teòrica a la universitat de Kiel. Posteriorment el 1885 va esdevenir professor a la universitat de Karlsruhe.
Va morir l'1 de gener de 1894 a la ciutat de Bonn, a l'edat de 37 anys i a conseqüència d'una septicèmia. El seu nebot Gustav Ludwig Hertz va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1925, i el seu nét, Carl Hellmuth Hertz, va inventar l'ultrasonografia mèdica.
Recerca científica
Durant la seva estada a Karlsruhe, a partir de l'experiment de Michelson de 1881 (precursor de l'experiment Michelson-Morley de 1887) i que va refutar l'existència de l'èter lumínic, Hertz va reformular les equacions de Maxwell per a descobrir les ones electromagnètiques. Així les seves investigacions van provar experimentalment que els senyals elèctrics poden viatjar a través de l'aire lliure, com havia estat predit per James Clerk Maxwell i Michael Faraday, i l'any 1888 demostrar aquesta existència construint un aparell per a produir ones de ràdio.
També va descobrir l'efecte fotoelèctric, i que va ser explicat més endavant per Albert Einstein, quan va notar que un objecte carregat perd la seva càrrega més fàcilment al ser il·luminat per la llum ultraviolada.
Reconeixements
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heinrich Rudolf Hertz |
L'any 1930 la Comissió Electrotècnica Internacional va decidir anomenar la unitat del SI de la freqüència amb el nom de hertz.
En honor seu s'anomenà l'asteroide (16761) Hertz descobert el 3 d'octubre de 1996 per Vittorio Goretti.