Obertura italiana (escacs)

Obertura italiana

a b c d e f g h 8 8 7 7 6 6 5 5 4 4 3 3 2 2 1 1 a b c d e f g h
Moviments	1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4
ECO	C50–C59
Naixement	segle XV o XVI
Classificació	Obertura oberta
Sinònim(s)	Partida italiana
Chessgames.com	Fitxa

L'obertura italiana, de vegades citada com a partida italiana, és una família d'obertures d'escacs que comença amb les jugades:

1.e4 e5

2.Cf3 Cc6

3.Ac4

L'obertura italiana és una de les més antigues obertures de què es té constància; apareix al manuscrit de Göttingen i fou desenvolupada per jugadors com ara Damiano i Polerio al segle XVI, i posteriorment per Greco el 1620, qui li va donar la seva línia principal. Ha estat analitzada extensament durant més de 300 anys. El nom partida o obertura italiana és actualment usat al mateix nivell que Giuoco Piano, tot i que el segon nom es refereix més en concret a la línia que comença amb 3...Ac5. La italiana és una obertura oberta, o partida del doble peó de rei.

La jugada que defineix l'obertura és el moviment de l'alfil a c4 (i esdevenint així "l'alfil italià") tot preparant-se per a l'atac a la vulnerable casella f7 de les negres. Com a tal, el joc es caracteritza per un joc agressiu, on les millors possibilitats de les negres són sovint vigorosos contraatacs. La majoria dels Grans Mestres han abandonat en gran manera l'obertura italiana a favor de la Ruy López (3.Ab5) i l'escocesa (3.d4), considerant que aquestes dues obertures són millors opcions per obtenir avantatge a llarg termini, però l'italiana segueix sent popular als escacs per correspondència, on als jugadors se'ls permet l'accés a la teoria publicada, i en les partides entre els aficionats.

Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Variants principals

3...Ac5

Until the 19th century the main line of the Italian Game. Dubbed the Giuoco Piano ("Quiet Game") in contra-distinction to the more aggressive lines then being developed, this continues 4.d3, the positional Giuoco Pianissimo ("Very Quiet Game"), or the main line 4.c3 (the original Giuoco Piano) leading to positions first analyzed by Greco in the 17th century, and revitalized at the turn of the 20th by the Moller Attack.

This variation also contains the aggressive Evans Gambit (4.b4), the Jerome Gambit (4.Bxf7+), and the Italian Gambit (4.d4) – all 19th-century attempts to open up the game.

3...Cf6

The more aggressive Two Knights Defense; again, this is more in the nature of a counterattack, and some (e.g. Chigorin) have proposed it be renamed so. The Two Knights Defence contains the knife-edged Traxler/Wilkes-Barre Variation, the aggressive Fegatello (or Fried Liver) Attack, and the complex Max Lange Attack.

3...Ae7

La defensa hongaresa, ofereix un joc sòlid, tendent a les taules, que es tria sovint en el joc de torneig per evitar les complexitats i els riscos de les altres línies.

Respostes negres poc comunes al tercer moviment

3...d6

La defensa París, una línia sòlida i posicional, que fou popular a les darreries del segle XIX i començaments del XX, però que actualment és molt difícil de veure.

3...f5

The Rousseau Gambit. White does best to avoid the pawn offer with 4.d3.

3...Cd4

This ostensibly weak third move by Black, known as the Blackburne Shilling Gambit, is a false gambit expectant upon White falling into the trap of capturing Black's undefended e5-pawn with 4.Nxe5. While generally considered time-wasting against more experienced players due to the loss Black is put at should the trap be avoided, it has ensnared many a chess novice and could provide a quick and easy mate against those unfamiliar with the line.

3...altres

3...g6 allows White to attack with 4.d4 (4.d3 has also been tried) exd4 5.c3! (5.Nxd4 and 5.Bg5 are also possible) dxc3 6.Nxc3 Bg7 and now 7.Qb3 (Unzicker) or 7.Bg5 (O'Kelley).

Unzicker has analyzed 3...Qf6?! 4.Nc3 Nge7 5.Nb5 and White has an advantage.

Bibliografia

• Colins, Sam (2005), Understanding the Chess Openings, Gambit Publications, ISBN 1-904600-28-X
• D. Bronstein: 200 Open Games (1973). Reprint Dover Publications, 1991, ISBN 0-486-26857-8.
• Burgess, Graham (2000), The Mammoth Book of Chess (2a ed.), Carroll & Graf, ISBN 978-0-7867-0725-6
• Y. Estrin: The Two Knights Defence (1983) ISBN 0-7134-3991-2
• T. Harding and G. S. Botterill: The Italian Game (1977), Batsford, ISBN 0-7134-3261-6
• D. Levy, K. O'Donnell: Oxford Encyclopaedia of Chess Games Vol I (1485-1866) (1981) ISBN 0-19-217571-8
• A. Matanović: Enciclopèdia d'Obertures d'Escacs Vol C ( 1981) ISBN 0-7134-2697-7
• V. Zagororovsky: Romantic Chess Openings (1982) ISBN 0-7134-3623-9

Enllaços externs

• Obertura italiana per novells