Carles de Valois V d'Angulema: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Jolle ha desplaçat la pàgina Carles V de Valois a Carles de Valois V d'Angulema
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Carles de Valois-Angulema''' o Carles V de Valois [[duc d'Angulema]] (Castell del Fayet 28 d'abril de 1573 - [[París]], [[24 de setembre]] de 1650) fou fill natural del rei [[Carles IX de França]] i favorit del rei [[Enric III de França]].
{{Traducció|fr|Charles d'Angoulême (1573-1650)}}
{{Voir homonymes|Charles d'Angoulême|Charles de Valois (homonymie)}}


Va ser [[comtat d'Alvèrnia|comte d'Alvèrnia]], després [[ducat d'Angulema|duc d'Angulema]], [[comtat de Ponthieu|comte de Ponthieu]], cavaller de Malta i Gran Prior de França]].
{{Polisèmia|Charles d'Angoulême|Charles de Valois (homonímia)}}



'''Charles de Valois-Angoulême''', [[Liste des comtes d'Angoulême|duc d'Angoulême]] ([[Château du Fayet]], {{date|28|avril|1573}} - [[Paris]], {{date|24|septembre|1650}}) était le fils naturel du roi [[Charles IX de France|Charles IX]] et un favori du roi [[Henri III de France|Henri III]].

'''Charles de Valois-Angoulême''', [[duc d'angoulême]] ([[Castell Del Fayet]] {{date|28|avril|1573}} - [[París]], {{date|24|septembre|1650}}) era el fill natural del rei [[Carles IX de França|Charles Ix]] i un favorit del rei [[Enric III de França|Henri Iii]].



Il fut [[Liste des comtes d'Auvergne|comte d'Auvergne]], puis [[Liste des comtes d'Angoulême|duc d'Angoulême]], [[comte de Ponthieu]], [[chevalier de Malte]] et [[Grand prieur de France]].

Va ser [[comte d'auvergne]], després [[duc d'angoulême]], [[comtat de Ponthieu|Comte de ponthieu]], [[Cavaller de malta]] i [[Gran Prior De França]].



==Carrière==


== Carrera ==
== Carrera ==
[[Image : CatherineHenriettedeBalzacdEntragues.jpg|thumb|Catherine de Balzac d'Entrages, fille de [[Marie Touchet]] et favorite d'Henri IV]]
[[Image : CatherineHenriettedeBalzacdEntragues.jpg|thumb|Caterina de Balzac d'Entrages, filla de Maria Touchet i favorita d'Enric IV]]
[[Image : BHVP.jpg|thumb|L'hotel d'Angulema a París]]
Era el fill del rei Carles IX i de la seva amant Maria Touchet. Va néixer al castell del Fayet]] al [[Delfinat]] el 28 d'abril de 1573.


Va créixer a la cort francesa on va gaudir dels favors d'[[Enric III de França]], el seu oncle. El [[1586]], va esdevenir abat de La Chaise-Dieu. El 3 de juny de 1589 va heretar de la seva àvia [[Caterina de Mèdici]], el [[comtat d'Alvèrnia]] que comportava igualment els [[Comtat de Clermont (desambiguació)|comtats de Clermont]], de [[Comtat del Lauraguès|Lauraguais]], de [[comtat de Carcassona|Carcassona]], i d'[[comtat d'Alès|Alais]].
[[Il·lustra: CatherineHenriettedeBalzacdEntragues.jpg|thumb|Catherine de Balzac d'Entrages, noia de [[Casa Touchet]] i favorita d'Henri Iv]]
[[Image : BHVP.jpg|thumb|L'hôtel d'Angoulême à Paris]]


Carles és va involucrar el [[1604]] en una conspiració contra [[Enric IV de França]] muntada per la seva germanastra, Caterina de Balzac d'Entragues, amant del rei, que havia concebut ressentiment envers aquest després d'una promesa de matrimoni no complida. Volia fer reconèixer els drets al tron del seu fill gran, Gastó Enric, nascut abans que [[Lluís XIII de França|el delfí Lluís]]. El 1 de febrer de 1605 fou condemnat per decret del parlament a tallar-li el cap, però la seva pena fou commutada per presó perpètua. Fou empresonat a la [[La Bastilla]] recobrant la llibertat el [[26 de juny]] de 1616 gràcies al do de gents de la reina-mare [[Maria de Mèdici]], la mare del jove [[Lluís XIII de França]].
[[Il·lustra: Bhvp.jpg|thumb|L'hotel d'Angoulême a París]]


Va combatre valentament al [[Llenguadoc]], a [[Alemanya]], a [[Lorena]] i a [[Flandes (desambiguació)|Flandes]]. El 1619, a la mort de Diana de França, va esdevenir duc d'Angulema, comte de Ponthieu i senyor de [[Cognac]] (gener de 1619). També va heretar de Diana el hotel d'Angulema (avui Lamoignon) on va viure fins el 1650.


Entre [[1619]] i [[1637]] fou coronel general de la cavalleria lleugera de França. El [[1623]] va comprar el castell de Grosbois a Nicolas d'Harlay, senyor de Sancy, que l'havia fet construir el [[1597]]. Fou general de l'exèrcit durant la [[batalla de La Rochelle|setge de la Rochelle]].


Es representa tradicionalment al duc d'Angulema com un home valent, amable, espiritual, d'humor alegre, però intrigant, confús, malgastador, sense escrúpols per a les qüestions financeres. Les ''Historiettes'' de Gédéon Tallemant des Réaux narren nombroses anècdotes sobre ell.
Il est le fils du roi Charles IX et de sa maîtresse [[Marie Touchet]]. Il naît au [[château du Fayet]] dans le [[Dauphiné]] le 28 avril 1573.


== Família ==
És el fill del rei Charles Ix i de la seva mestra [[Casa Touchet]]. Neix al [[Castell del fayet]] en el [[Delfinat|Dauphiné]] el 28 d'abril de 1573.


Casat en primeres noces per contracte fet a [[Pesenàs]] (avui al departament de l'[[Erau]]) el [[5 de maig]] de [[1591]] a Carlota de Montmorency, comtessa de Fleix (filla d'[[Enric I de Montmorency]] i d'Antoineta de La Marck), amb la que va tenir 3 fills:


* Enric d'Angulema, comte de Lauraguès (Lauraguais), ([[1594]] - 8 de gener de 1668 a Martigny-Lancoup). Fou desheretat el [[1609]] i tancat prop de 50 ans per cause de demència.
* [[Lluís Manel d'Angulema]] (1596 a [[Clarmont d'Alvèrnia]] - 13 de novembre de 1653 a [[París]]), [[ducat d'Angulema|duc d'Angulema]].
* Francesc d'Angulema ([[1598]] - 19 de setembre de [[1622]]), comte d'Alais, baró de Coucy i de Folembray. Casat el 26 de febrer de 1622 amb Lluïsa de La Maisonfort, filla de Lluís, baró de La Maisonfort (?)
* Carlota, morta el [[1636]].


[[File: Statue Charles d'Angoulême BHVP.jpg|thumb|right|upright|Estàtua de Carles d'Angulema]]
Il grandit à la [[cour de France]] où il jouit des faveurs d'[[Henri III de France|Henri III]], son oncle. En [[1586]], il devient abbé de La Chaise-Dieu. Le {{date|3|juin|1589}}, il hérite de sa grand-mère [[Catherine de Médicis]], du [[comté d'Auvergne]]. Il est également titré de comte de Clermont, de Lauraguais, de Carcassonne, et d'Alais.


Casat en segones noces el 25 de febrer de 1644 a l'església de [[Boissy-Saint-Léger]], a la [[Val-de-Marne]], amb Francesca de Nargonne, nascuda el 1623, morta als 92 anys el 1715 (filla de Carles de Nargonne, baró de Mareuil-en-Brie, gouvernador de la Tour de Bouc, i de Leonor de La Rivière). D'aquest segon matrimoni no va tenir successió.
Creix al [[Tribunal de frança]] on gaudeix dels favors d'[[Enric III de França|Henri Iii]], el seu oncle. El [[1586]], es fa abat de La Cadira-Déu. El {{date|3|juin|1589}}, hereta de la seva àvia [[Caterina de Mèdici|Catherine De Médicis]], del [[comtat d'Alvèrnia|comtat d'auvergne]]. És igualment titulat de comte de Clermont, de Lauraguais, de Carcassonne, i d'Alais.



Charles est entraîné en [[1604]] dans une conspiration contre [[Henri IV de France|Henri IV]] montée par sa demi-sœur, [[Catherine Henriette de Balzac d'Entragues|Catherine d'Entragues]], [[maîtresse royale|maîtresse du roi]], qui avait conçu du ressentiment envers ce dernier après une promesse de mariage non tenue. Elle voulait faire reconnaitre les droits de son fils aîné, [[Henri de Bourbon-Verneuil|Gaston-Henri]], né avant le [[Louis XIII de France|Dauphin]], au trône. Le {{date|1|février|1605}}, il est condamné par arrêt du parlement à avoir la tête tranchée, mais sa peine commuée en prison perpétuelle. Il est emprisonné à la [[Bastille (Paris)|Bastille]] et recouvre la liberté le {{date|26|juin|1616}} grâce à l'entregent de la reine-mère [[Marie de Médicis]], mère du jeune [[Louis XIII de France|Louis XIII]].

Charles és entrenat el [[1604]] en una conspiració contra [[Enric IV de França|Henri Iv]] pujada per la seva germanastra, [[Catherine d'entragues]], [[mestra del rei]], que havia concebut ressentiment envers allò últim després d'una promesa de matrimoni no endreçada. Volia fer reconnaitre els drets del seu fill gran, [[Gaston-henri]], nascut abans el [[Lluís XIII de França|Dofí]], al tron. El {{date|1|février|1605}}, és condemnat per detenció del parlament a tenir el cap definit, però la seva pena commutada en prison perpètua. És empresonat a la [[La Bastilla|Fortalesa]] i recobra la llibertat el {{date|26|juin|1616}} gràcies al do de gents de la reina-mare [[Maria de Mèdici|Casa De Médicis]], mare del jove [[Lluís XIII de França|Louis Xiii]].



Il combattit vaillamment en [[Languedoc]], en [[Allemagne]] en [[Lorraine]] et en [[Flandre]]. Il devient [[Liste des comtes et ducs d'Angoulême|duc d'Angoulême]], comte de [[Ponthieu]] et seigneur de [[Cognac (Charente)|Cognac]] en {{date||janvier|1619}}.

Va combatre valentament en [[Llenguadoc|Languedoc]], a [[Alemanya]] a [[Lorena|Lorraine]] i a [[Flandes (desambiguació)|Flandre]]. Es fa [[duc d'angoulême]], comte de [[Ponthieu]] i senyor de [[Cognac]] en {{date||janvier|1619}}.



En 1619, à la mort de sa tante [[Diane de France]], il hérite de son hôtel particulier, l'[[hôtel d'Angoulême Lamoignon]] et y vit jusqu'en 1650.

El 1619, a la mort de la seva tia [[Diana De França]], hereta del seu hotel particular, l'[[Hotel d'angoulême lamoignon]] i hi viu fins a 1650.



Entre [[1619]] et [[1637]], il est colonel général de la cavalerie légère de France. En [[1623]], il achète le [[château de Grosbois]] à Nicolas de Harlay, sieur de Sancy, qui l'avait fait construire en [[1597]]. Il est général de l'armée durant le [[siège de la Rochelle]].

Entre [[1619]] i [[1637]], és coronel general de la cavalleria lleugera de França. El [[1623]], compra el [[Castell de grosbois]] a Nicolas d'Harlay, sieur de Sancy, que ho havia fet construir el [[1597]]. És general de l'exèrcit durant la [[batalla de La Rochelle|Seu de la rochelle]].



On représente traditionnellement le duc d'Angoulême comme un homme brave, aimable, spirituel, d'humeur joyeuse, mais intrigant, brouillon, dépensier, sans scrupules pour les questions financières. Les ''[[Historiettes]]'' de [[Gédéon Tallemant des Réaux]] content de nombreuses anecdotes à son sujet.

Es representa tradicionalment el duc d'Angoulême com un home valent, amable, espiritual, d'humor alegre, però intrigant, confús, malgastador, sense escrúpols per a les preguntes financeres. Els ''[[Historietes]]'' de [[Gédéon Tallemant Dels Réaux]] content de nombroses anècdotes al seu assumpte.



==Famille==

== Família ==
Marié en premières noces par contrat à [[Pézenas]] (aujourd'hui dans le département de l'[[Hérault (département)|Hérault]]) le [[5 mai]] [[1591]] à Charlotte de Montmorency, comtesse de Fleix (fille d'[[Henri Ier de Montmorency|Henri {{Ier}} de Montmorency]] et d'Antoinette de La Marck), ils eurent 3 enfants :

Casat en primers casaments per contracte a [[Pesenàs|Pézenas]] (avui en el departament de l'[[Erau|Hérault)]] el 5 de [[5 de maig|maig]] [[1591]] en Coca de Montmorency, comtessa de Fleix (noia d'[[Henri {{Ier}} De Montmorency]] i d'Antoinette de La Marck), van tenir 3 nens:



* Henri d'Angoulême, comte de Lauraguais, ([[1594]] - {{date|8|janvier|1668}} à Martigny-Lancoup). Il fut déshérité en [[1609]] et enfermé près de 50 ans pour cause de démence.

* Henri d'Angoulême, comte de Lauraguais ( [[1594]] - {{date|8|janvier|1668}} a Martigny-Lancoup). Va ser desheretat el [[1609]] i tancat prop de 50 anys per causa de demència.
* [[Louis-Emmanuel d'Angoulême]] (1596 à [[Clermont-en-Auvergne]] - {{date|13|novembre|1653}} à [[Paris]]), [[Liste des comtes et ducs d'Angoulême|duc d'Angoulême]].

* [[Louis de Valois|Louis-emmanuel d'angoulême]] (1596 a [[Clermont-en-auvergne]] - {{date|13|novembre|1653}} a [[París|París)]], [[duc d'angoulême]].
* François d'Angoulême ([[1598]] - 19 septembre [[1622]]), comte d'Alais, baron de Coucy et de Folembray. Il épouse le {{date|26|février|1622}} Louise de La Maisonfort, fille de Louis, baron de La Maisonfort (?)

* François d'Angoulême ( [[1598]] - 19 setembre [[1622]]), comte d'Alais, baró de Coucy i de Folembray. Es casa el {{date|26|février|1622}} Louise de La Maisonfort, noia de Louis, baró de La Maisonfort (?)



Charlotte décède en [[1636]].

Charlotte mor el [[1636]].



[[File: Statue Charles d'Angoulême BHVP.jpg|thumb|right|upright|Statue de Charles d'Angoulême]]

[[Fila: Estatueix Charles d'Angoulême Bhvp.jpg|thumb|right|upright|Estàtua de Charles d'Angoulême]]
Marié en secondes noces le {{date|25|février|1644}} en l'église de [[Boissy-Saint-Léger]], dans le [[Val-de-Marne]], à Françoise de Nargonne, née en 1623, morte à 92 ans en 1715 (fille de Charles de Nargonne, baron de Mareuil-en-Brie, gouverneur de la Tour de Bouc, et de Léonore de La Rivière), il n'y eut pas de postérité de cette union.

Nuvi en segons casaments el {{date|25|février|1644}} en l'església de [[Boissy-Saint-Léger|Boissy-saint-léger]], en el [[Val-de-Marne|Vall-de-marne]], a Françoise de Nargonne, nascuda el 1623, morta als 92 anys el 1715 (noia de Charles de Nargonne, baró de Mareuil-en-Brie, governador de la Torre de Boc, i de Léonore del Riu), no hi va haver posteritat d'aquesta unió.



D'Isabelle de Crécy, il laisse 2 filles:

D'Isabelle de Crécy, deixa 2 noies:
* Anne d'Angoulême, religieuse à l'[[Abbaye Notre-Dame de Morienval]].

* Anne d'Angoulême, religiosa a l'[[Abadia Notre-dame De Morienval]].
* Marie d'Angoulême. Elle épouse en premières noces Daniel d'Hazeville, et en secondes noces, Davis Dade.

* Casa d'Angoulême. Es casa en primers casaments amb Daniel d'Hazeville, i en segons casaments, Davis Dade.


Fora de matrimoni va tenir dues filles amb Isabel de Crécy:


*Anna d'Angulema, religiosa a l'abadia de Notre-Dame de Morienval.
*Maria d'Angulema, casada en primeres noces amb Daniel d'Hazeville, i en segones amb Davis Dade.


À sa mort, il est inhumé en l'église des Minimes, à [[Paris]]. On conserve de lui des ''Mémoires sur les règnes de Henri III et Henri IV'', [[Paris]], [[1662]].
À sa mort, il est inhumé en l'église des Minimes, à [[Paris]]. On conserve de lui des ''Mémoires sur les règnes de Henri III et Henri IV'', [[Paris]], [[1662]].


A la seva mort, és inhumat a l'església dels Mínims, a [[París]]. Es conserva d'ell dels ''Memòries sobre els regnats d'Henri Iii i Henri Iv'', [[París]], [[1662]].
A la seva mort Carles fou inhumat a l'església dels Mínims, a [[París]]. Es conserven d'ell unes ''Mémoires sur les règnes de Henri III et Henri IV'', [[París]], [[1662]].
Son gisant se trouve actuellement dans un pavillon dans la cour de la [[Bibliothèque historique de la Ville de Paris]].
La seva estàtua jacent es troba actualment en un pavelló al patí de la Biblioteca històrica de la Ciutat de París.

La seva estàtua jacent es troba actualment en un pavelló al tribunal de la [[Biblioteca Històrica De La Ciutat De París]].






{{Début dynastie|genre=masculin}}

{{Début dynastie|genre=masculin}}
{{Insérer dynastie
|couleur1="#ffffff"
|couleur2="#ffffff"
|avant=[[Diane de France]]
|nom=[[Liste des comtes et ducs d'Angoulême|duc d'Angoulême]]
|icone=Blason Charles de Valois (1573-1650).svg
|après=[[Louis-Emmanuel d'Angoulême]]
|période=[[1619]]-[[1650]]}}

{{Insérer dynastie
|couleur1="#ffffff"
|couleur2="#ffffff"
|avant=[[Diane de France]]
|nom=[[Liste des comtes et ducs d'Angoulême|duc d'Angoulême]]
|icone=Blason Charles de Valois (1573-1650).svg
|après=[[Louis-Emmanuel d'Angoulême]]
|période=[[1619]]-[[1650]]}}
{{Insérer dynastie
|couleur1="#ffffff"
|couleur2="#ffffff"
|avant=[[Catherine de Médicis]]
|nom=[[Liste des comtes d'Auvergne|comte d'Auvergne]]
|icone=Blason de l'Auvergne.svg
|après= [[Louis-Emmanuel d'Angoulême]]
|période=[[1589]]-[[1650]]}}

{{Insérer dynastie
|couleur1="#ffffff"
|couleur2="#ffffff"
|avant=[[Catherine de Médicis]]
|nom=[[Liste des comtes d'Auvergne|comte d'Auvergne]]
|icone=Blason de l'Auvergne.svg
|après= [[Louis-Emmanuel d'Angoulême]]
|période=[[1589]]-[[1650]]}}
{{Insérer dynastie
|couleur1="#ffffff"
|couleur2="#ffffff"
|avant = [[Marguerite de France (1553-1615)|Marguerite de Valois]]
|nom = Duc de Lauragais
|après = [[Louis-Emmanuel d'Angoulême]]
|période =[[1615]]-[[1650]]}}

{{Insérer dynastie
|couleur1="#ffffff"
|couleur2="#ffffff"
|avant = [[Marguerite de France (1553-1615)|Marguerite de Valois]]
|nom = Duc de Lauragais
|après = [[Louis-Emmanuel d'Angoulême]]
|période =[[1615]]-[[1650]]}}
{{Fin dynastie}}

{{Fin dynastie}}



==Source==


== Font ==
== Font ==
{{Bouillet}}
*Diccionari Bouillet.

{{Bouillet}}



{{Autorité | type = personne | VIAF = 24709873 | BNF = 12520218b | SUDOC = 034447075 | WORLDCATID = lccn-nr-2001-016825 }}

{{Autorité | type = personne | VIAF = 24709873 | BNF = 12520218b | SUDOC = 034447075 | WORLDCATID = lccn-nr-2001-016825 }}



{{Portail|Renaissance|Royaume de France|Hospitaliers}}

{{Portal|Renaixement|Regne de França|Hospitalaris}}





[[Categoria:Robertians]]
[[Categoria:Comtes d'Alvèrnia]]
[[Categoria:Comtes d'Alvèrnia]]
[[Categoria:Comtes d'Angulema]]
[[Categoria:Ducs d'Angulema]]
[[Categoria:Batalles de França]]
[[Categoria:Comtes de França]]
[[Categoria:Guerres civils]]
[[Categoria:Guerres de França]]
[[Categoria:Batalles per guerra]]
[[Categoria:Setges]]
[[Categoria:Catòlics]]
[[Categoria:Cultura de França]]
[[Categoria:Ordes militars]]
[[Categoria:Militars francesos]]
[[Categoria:Militars francesos]]

[[Categoria:Generals]]
[[Categoria:Antic Règim]]
[[Categoria:Ducs]]
[[Catégorie:Dynastie des Valois]]
[[Catégorie:Comte d'Auvergne|Charles]]
[[Catégorie:Comte d'Angoulême|Charles]]
[[Catégorie:Siège de La Rochelle (1627-1628)|Angoulême, Charles d']]
[[Catégorie:Naissance en 1573|Angoulême, Charles d']]
[[Catégorie:Décès en 1650|Angoulême, Charles d']]
[[Catégorie:Bâtard|Angoulême, Charles d']]
[[Catégorie:Chevalier de Malte]]
[[Catégorie:Ordre du Saint-Esprit (chevalier)]]
[[Catégorie:Colonel général (France)]]
[[Catégorie:Duc français du XVIIe siècle]]
[[Catégorie:Pair tardif]]


[[de:Charles de Valois, duc d’Angoulême]]
[[de:Charles de Valois, duc d’Angoulême]]

Revisió del 19:26, 30 jul 2012

Carles de Valois-Angulema o Carles V de Valois duc d'Angulema (Castell del Fayet 28 d'abril de 1573 - París, 24 de setembre de 1650) fou fill natural del rei Carles IX de França i favorit del rei Enric III de França.

Va ser comte d'Alvèrnia, després duc d'Angulema, comte de Ponthieu, cavaller de Malta i Gran Prior de França]].

Carrera

Caterina de Balzac d'Entrages, filla de Maria Touchet i favorita d'Enric IV
L'hotel d'Angulema a París

Era el fill del rei Carles IX i de la seva amant Maria Touchet. Va néixer al castell del Fayet]] al Delfinat el 28 d'abril de 1573.

Va créixer a la cort francesa on va gaudir dels favors d'Enric III de França, el seu oncle. El 1586, va esdevenir abat de La Chaise-Dieu. El 3 de juny de 1589 va heretar de la seva àvia Caterina de Mèdici, el comtat d'Alvèrnia que comportava igualment els comtats de Clermont, de Lauraguais, de Carcassona, i d'Alais.

Carles és va involucrar el 1604 en una conspiració contra Enric IV de França muntada per la seva germanastra, Caterina de Balzac d'Entragues, amant del rei, que havia concebut ressentiment envers aquest després d'una promesa de matrimoni no complida. Volia fer reconèixer els drets al tron del seu fill gran, Gastó Enric, nascut abans que el delfí Lluís. El 1 de febrer de 1605 fou condemnat per decret del parlament a tallar-li el cap, però la seva pena fou commutada per presó perpètua. Fou empresonat a la La Bastilla recobrant la llibertat el 26 de juny de 1616 gràcies al do de gents de la reina-mare Maria de Mèdici, la mare del jove Lluís XIII de França.

Va combatre valentament al Llenguadoc, a Alemanya, a Lorena i a Flandes. El 1619, a la mort de Diana de França, va esdevenir duc d'Angulema, comte de Ponthieu i senyor de Cognac (gener de 1619). També va heretar de Diana el hotel d'Angulema (avui Lamoignon) on va viure fins el 1650.

Entre 1619 i 1637 fou coronel general de la cavalleria lleugera de França. El 1623 va comprar el castell de Grosbois a Nicolas d'Harlay, senyor de Sancy, que l'havia fet construir el 1597. Fou general de l'exèrcit durant la setge de la Rochelle.

Es representa tradicionalment al duc d'Angulema com un home valent, amable, espiritual, d'humor alegre, però intrigant, confús, malgastador, sense escrúpols per a les qüestions financeres. Les Historiettes de Gédéon Tallemant des Réaux narren nombroses anècdotes sobre ell.

Família

Casat en primeres noces per contracte fet a Pesenàs (avui al departament de l'Erau) el 5 de maig de 1591 a Carlota de Montmorency, comtessa de Fleix (filla d'Enric I de Montmorency i d'Antoineta de La Marck), amb la que va tenir 3 fills:

  • Enric d'Angulema, comte de Lauraguès (Lauraguais), (1594 - 8 de gener de 1668 a Martigny-Lancoup). Fou desheretat el 1609 i tancat prop de 50 ans per cause de demència.
  • Lluís Manel d'Angulema (1596 a Clarmont d'Alvèrnia - 13 de novembre de 1653 a París), duc d'Angulema.
  • Francesc d'Angulema (1598 - 19 de setembre de 1622), comte d'Alais, baró de Coucy i de Folembray. Casat el 26 de febrer de 1622 amb Lluïsa de La Maisonfort, filla de Lluís, baró de La Maisonfort (?)
  • Carlota, morta el 1636.
Estàtua de Carles d'Angulema

Casat en segones noces el 25 de febrer de 1644 a l'església de Boissy-Saint-Léger, a la Val-de-Marne, amb Francesca de Nargonne, nascuda el 1623, morta als 92 anys el 1715 (filla de Carles de Nargonne, baró de Mareuil-en-Brie, gouvernador de la Tour de Bouc, i de Leonor de La Rivière). D'aquest segon matrimoni no va tenir successió.

Fora de matrimoni va tenir dues filles amb Isabel de Crécy:

  • Anna d'Angulema, religiosa a l'abadia de Notre-Dame de Morienval.
  • Maria d'Angulema, casada en primeres noces amb Daniel d'Hazeville, i en segones amb Davis Dade.

À sa mort, il est inhumé en l'église des Minimes, à Paris. On conserve de lui des Mémoires sur les règnes de Henri III et Henri IV, Paris, 1662.

A la seva mort Carles fou inhumat a l'església dels Mínims, a París. Es conserven d'ell unes Mémoires sur les règnes de Henri III et Henri IV, París, 1662. La seva estàtua jacent es troba actualment en un pavelló al patí de la Biblioteca històrica de la Ciutat de París.

Font

  • Diccionari Bouillet.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_de_Valois_V_d%27Angulema&oldid=9890803»