Aghmat
| اغمات (ar) ⵖⵎⴰⵜ (shi)  | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Monarquia constitucional | Marroc | |||
| Regió | Marràqueix-Safi | |||
| Província | província d'Al Haouz | |||
| Capital de | ||||
_Al-Mu%E2%80%99tamid_(3).jpg)
Aghmat o Ghmate (àrab: أغمات, Aḡmāt; amazic: ⵖⵎⴰⵜ) és una petita vila del sud del Marroc, comuna rural de la província d'Al Haouz, a la regió de Marràqueix-Safi. Segons el cens de 2014 tenia una població total de 25.220 persones.[1] Es troba a uns 40 km al sud de Marràqueix, a la riba del wadi Urika o wadi Aghmat. Al segle xi la formaven dos nuclis separats, Aghmat an-Waylan, ‘Aghmat (de la tribu amaziga) dels Aylan', i Aghmat Urika, ‘Aghmat (de la tribu) dels Urika’, situades a uns 3 km l'una de l'altra.
Història[modifica]
Es creu que fou conquerida amb tot el Sus per Mussa ibn Nussayr a l'entorn del 700. A la mort d'Idrís II el 828, els dominis idríssides es van repartir i Aghmat i el Sus van passar al fill Abd-Al·lah ibn Idrís.[2] Fou un centre cultural amb refugiats de Qúrtuba i Kairuan.
Un grup maghrawa es va establir a Aghmat en data desconeguda, durant el govern de Ziri ibn Atiyya a Fes (vers 989-997) i van fundar l'emirat maghrawa d'Aghmat. La història i fins i tot els noms dels seus prínceps no han quedar registrats però es dona a entendre que eren membres de la família dels Banu Khazar. Només es coneix amb seguretat el darrer emir, Lakut ibn Yússuf ibn Alí (el nom apareix també com Lakkut i Laghut), casat amb Zaynab bint Ishaq al-Nafzawiyya,[3] dama molt maca i rica, filla d'un exiliat de Kairuan; Aghmat fou conquerida pels almoràvits el 27 de juny del 1058[4] i l'emir Lakut fou mort pels almoràvits el 1059. Zaynab fou llavors l'esposa de l'almoràvit Abu-Bakr ibn Úmar ibn Talakakín i finalment el 1071 la del seu lloctinent i successor Yússuf ibn Taixfín; Zaynab es va rodejar a Aghmat d'una cort de poetes i escriptors. L'establiment de la capital a Marràqueix va desviar cap aquesta bona part dels membres d'aquests cortesans, i la ciutat va iniciar la seva decadència molt lentament.
A Aghmat van ser exiliats Abd-Al·lah ibn Bulugguín, emir zírida de Garnata, i Muhàmmad Ibn Abbad al-Mútamid, emir d'Ixbíliya. Les seves tombes encara es conserven.
El 1126 i 1127 fou teatre de lluites entre els almoràvits i els almohades; aquests van entrar finalment a la ciutat el 27 de juny del 1146.[2]
Beaumier que la va visitar, escriu el 1860 que la ciutat tenia més de cinc mil habitants dels que un miler eren jueus.[5]
El 18 de novembre de 1950, una manifestació de l'Istiqlal, partit nacionalista marroquí, a la tomba d'al-Mútamid, fou reprimida brutalment per la policia.[6]
Llocs d'interès[modifica]
Es conserven les ruïnes de l'antiga muralla o hammam, algunes edificacions i canals d'irrigació o qanats. Les tombes de Muhàmmad Ibn Abbad al-Mútamid i Abd-Al·lah ibn Bulugguín, especialment la primera, són llocs de pelegrinatge. A la d'al-Mútamid es va fer un modern mausoleu el 1970 amb cúpula d'estil almoràvit.
Notes i referències[modifica]
- ↑ «Population légale d'après les résultats du RGPH 2014 sur le Bulletin officiel N° 6354». Arxivat de l'original el 26 de desembre 2018. [Consulta: 19 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Ibn Abi Zar, Rawd al-Qirtas, traducció al castellà de A. Huici Miranda, València, 1964
- ↑ Aquesta nisba significa que pertanyia a la tribu amaziga dels nafza
- ↑ Ibn Idhari, al-Bayan al-Mughrib Part III, traducció al castellà de A. Huici Miranda, València, 1963
- ↑ A. Beaumier, traducció francesa de Rawd al-Qirtas, París, 1860
- ↑ Abdessadeq El Glaoui, Le Ralliement. Le Glaoui, Mon Père (ISBN 9981-149-79-9)
Bibliografia[modifica]
- Ibn Khaldoun, Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale, 1852-1856, traducció de William Mac Guckin de Slane, Imprimerie du Gouvernement, Alger, volums I, II i III, en línia a l'enllaç, aquest altre i aquest altre
- Enciclopèdia de l'Islam, sv. Maghrawa, volum V
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina d'Aghmat Arxivat 2009-05-18 a Wayback Machine.
- (anglès) tomba de Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid
