Esteve Bonell i Costa
(S'ha redirigit des de: Esteve Bonell)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1942  (81/82 anys)Banyoles (Pla de l'Estany) |
| Dades personals | |
| Formació | Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
Esteve Bonell i Costa (Banyoles, Girona; 1942) és un arquitecte català, Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe.[1]
Biografia[modifica]
Es va col·legiar el 1971 i va exercir la docència al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya el 1972.[1] Ha treballat amb Francesc Rius, també Premi Van der Rohe, i amb Josep Maria Gil.[1] Té a Barcelona el seu estudi professional.
Edificis notables[modifica]
Edificis notables:[1]
- Edifici Fregoli
- Velòdrom d'Horta, a Barcelona
- Pavelló Olímpic de Badalona
- Restauració de l'Edifici Jaume I[2]
- Palau de justícia de Girona (1992)
- Hotel Citadines, Barcelona
- Edifici de la Junta de Galícia, a Vigo
- Centre d'assistència sanitària de Molins del Rei
- Edificis d'habitatges a la Vila Olímpica de Barcelona
- Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.[3]
- Centre Penitenciari Brians 1[4]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Velòdrom d'Horta -
Parc de l'Espanya Industrial -
Pavelló Olímpic de Badalona -
MónNatura Pirineus
.jpg)
Premis[modifica]
- Premi FAD (1975), per l'Edifici Fregoli
- Premi FAD (1985), pel Velòdrom d'Horta
- Premi Ciutat de Barcelona, per l'Hotel Citadines
- Premi Ciutat de Barcelona, per la restauració de l'Edifici Jaume I
- Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe (1992), pel Pavelló Olímpic de Badalona[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Esteve Bonell i Costa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Edifici Jaume I». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Conversa entre Francesc Rius i Moisés Gallego amb Mateu Barba i Stefano Cortellaro «Conversa amb Francesc Rius a l’entorn de dues obres: el crematori de Montjuïc i el centre mediambiental a les Planes de Son (Pallars Sobirà)». Quaderns d'arquitectura i urbanisme, 257, 2008, pàg. 56-61 [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ «Centro penitenciario Brians» (en castellà). ES_ARQ. [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ Gausa, Manuel; Cervelló, Marta; Pla, Maurici. Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002 (en castellà). Barcelona: ACTAR, 2002, p. Q52. ISBN 84-89698-47-3.