Llegenda àuria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreLlegenda àuria

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita i recull de contes Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorIacopo da Varazze Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí i llatí medieval Modifica el valor a Wikidata
Publicació1298 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Format perLegend of the Doubting Bakery Woman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerehagiografia Modifica el valor a Wikidata

La Llegenda àuria (llatí: Legenda aurea) de Iacopo da Varazze és una popular col·lecció d'hagiografies o Flos Sanctorum, això és, vides de sants, que van ser de gran difusió al final de l'edat mitjana. La seva recopilació sembla que fou al voltant del 1260. Inicialment titulada Legenda sanctorum (Llegendes dels sants), va esdevenir popular amb el nom amb el qual és coneguda avui.

Difusió[modifica]

Legenda Aurea, 1499

Aquesta obra va tenir des de la seva redacció, cap al 1261-1266, un èxit considerable. Va esdevenir, amb la Bíblia, l'obra més llegida, més copiada i sobretot més «augmentada». De fet, durant els segles xiv i xv, no és estrany trobar còpies que contenen més de 400 històries en relació amb les 180 originals. S'estima que n'hi ha més de 1.000 manuscrits, dels més senzills als que contenen miniatures, i n'existeixen edicions en els principals idiomes europeus. El manuscrit més antic conservat n'és del 1282 i es conserva a la Staatsbibliothek de Múnic. La traducció catalana conservada més antiga n'és del segle xiii (Vides de sants rosselloneses, a la Biblioteca Nacional de França, a París). La invenció de la impremta l'any 1450 va augmentar encara més la difusió d'aquest llibre, que va portar arreu d'Europa, entre d'altres, la llegenda de sant Jordi.[1]

Els relats hagiogràfics de la Llegenda àuria constitueixen una de les fonts principals per al coneixement de la iconografia dels sants i són molt utilitzats en l'àmbit de la història de l'art. Va substituir i eclipsar altres compilacions anteriors de vides de sants, com ara l'Abbreviatio in gestis et miraculis sanctorum atribuïda al cronista dominic Jean de Mailly i l'Epilogus in gestis sanctorum del predicador dominic Bartolomeo da Trento.

Referències[modifica]

  1. Casas Codinach, Sònia «Qui era Sant Jordi». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, pàg. 13. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llegenda àuria