Lluís Reñé i Padrisa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís Reñé i Padrisa
Biografia
Naixement18 setembre 1889 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juliol 1963 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipPorter
Clubs professionals
Anys Equip
1907-1908 Ibèric FC
1908-1909 FC Català
1909-1910 RCD Espanyol
1910-1911 FC Espanya
1911-1914 FC Barcelona
1914 FC Espanya [1]
1915 Universitary SC [2]
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1910-1912[3] Catalunya Catalunya 4 (0)
Trajectòria
  Equip
– FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
–   Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Lluís Reñé i Padrisa (Barcelona, 18 de setembre de 1889 - Barcelona, 2 de juliol de 1963), també esmentat com Lluís Renyé, fou el primer porter que es consolidà com a titular indiscutible en la història barcelonista i posteriorment un destacat dibuixant.[4][5][6]

Trajectòria[modifica]

En els seus inicis fou jugador d'Ibèric, FC Català, RCD Espanyol i FC Espanya (com a defensa).[6][7][8] Jugà com a blaugrana entre 1911 i 1914, malgrat que l'última temporada, Lluís Bru el desbancà de la titularitat. Passà a la història per la seva alineació indeguda en la Copa d'Espanya del 1911: el Barcelona derrotà la Gimnástica de Madrid per 4 a 0 i la final prevista seria enfront l'Athletic Club. Mentre l'equip blaugrana denuncià que els bascs jugaven amb cinc anglesos professionals, l'equip bilbaí denuncià la presència en la porteria de Renyé, que havia jugat amb el FC Espanya[9][10] feia menys d'un mes i la reglamentació de l'època no permetia que pogués jugar en dos equips diferents en un espai tan curt de temps. Davant aquesta denúncia, l'equip blaugrana decidí abandonar el trofeu i fou rebut en la ciutat comtal com si hagués estat el legítim campió.

Renyé jugà un total de 71 partits com a porter blaugrana i en aquest període. També destacà com atleta, essent campió de Catalunya en llançament de disc el 1912.[11][6] També fou vocal de la junta del FC Barcelona (1920-21) presidida per Gaspar Rosés.[2]

Format a la Llotja de Barcelona, fou un destacat dibuixant dedicat a les vistes urbanes de la Barcelona vella fetes a la canya.[5][4][6]

Palmarès[modifica]

FC Barcelona

Referències[modifica]

  1. ↑ «Challenge de los Pirineos». Mundo Deportivo, 05-03-1914. [Consulta: 9 gener 2017].
  2. ↑ 2,0 2,1 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  3. ↑ Closa, Antoni; Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Editorial Jaume Rius, 1999. ISBN 8492294434. 
  4. ↑ 4,0 4,1 «Lluís Reñé i Padrisa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Luis Reñé». Mundo Deportivo, 03-07-1963.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Reñé, balones, dulces y arte». David Salinas, Diari Sport, 04-12-2022.
  7. ↑ «Lluís Reñé Padrisa». Gran Enciclopèdia Catalana, 31-10-2014. [Consulta: 9 gener 2017].
  8. ↑ «Perfil a periquito.cat». periquito.cat. [Consulta: 9 abril 2019].
  9. ↑ «Campeonatos de la Federación Catalana». Mundo Deportivo, 12-01-1911.
  10. ↑ «Torneo footballistico». Mundo Deportivo, 09-03-1911.
  11. ↑ «Lluís Reñé i Padrisa. Un artista en tots els camps». Vilaweb.cat. [Consulta: 2 novembre 2011].

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lluís_Reñé_i_Padrisa&oldid=32809514»