Vés al contingut

Iaia de Cízic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIaia de Cízic

Il·lustració de Màrcia Severa, per Giovanni Boccaccio, a De mulieribus claris (1376) (1376 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 100 aC Modifica el valor a Wikidata
Cízic (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata

Iaia de Cízic (en llatí Iaia, en grec Ιάια της Κυζίκου) (Cízic, Mísia, fl. c. 100 a.C.), posteriorment també coneguda com a Màrcia Severa, va ser una pintora de l'antiga Roma d'origen grec, considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell,[1] juntament amb les pintores Irene, Calipso, Timareta, Aristareta i Olímpia.[2][3][4] D'aquestes sis, és l'única que presenta referències duals a les civilitzacions grega[5][6] i romana,[7] i la primera dona de la qual es té notícia d'un autoretrat.[8]

Biografia

[modifica]

La descripció de Plini el Vell sobre Iaia a la seva obra Naturalis Historia és la més extensa de les sis pintores que menciona, i en situa la seva obra artística a Roma:[9]

« (llatí)  Iaia cyzicena, perpetua virgo, M. Varronis iuventa romae et penicillo pinxit et cestro in ebore imagines mulierum maxime at Neapoli anum in grandi tabula, suam quoque imaginem ad speculum. nec ullius velocior in pictura manus fuit, artis verotantum, ut multum manipretiis antecederet celeberrimos eadem aetate imaginum pictores Sopolim et Dionysium, quorum tabulae pinacothecas inplent.

(català) Iaia de Cízic, que sempre va romandre soltera, va pintar a Roma, durant la joventut de Marc Terenci Varró, amb pinzell i burí sobre ivori, sent principalment els seus subjectes retrats femenins. A Nàpols hi ha un retrat obra seva, el retrat d'una dona gran; com també un autoretrat d'ella mateixa, pres amb l'ajuda d'un mirall. No hi havia cap pintor amb més traça que ella; al mateix temps la seva habilitat artística era tal que les seves obres es van vendre a preus molt més alts que les dels pintors de retrats més famosos de la seva època, Sopoli i Dionís, dels qui estan plenes les nostres galeries. »
— Plini el Vell, Naturalis Historia, 35.54[4][10]

L'esment a la coincidència temporal amb Marc Terenci Varró en situen l'existència vora l'any 100 a.C.[2] L'eina a què es fa referència (cestrum, traduït per burí)[11][12][13][14] era una petita espàtula que permet relacionar l'obra de Iaia amb en la tècnica encàustica, en què es barregen colors amb cera a alta temperatura i que posteriorment s'apliquen directament a la superfície de l'obra.[15][16] Per altra banda, la menció de Plini sobre el seu autoretrat fa que esdevingui el primer d'una dona del qual es té constància en la història de la humanitat.[8]

Iaia també és àmpliament descrita per l'humanista italià Giovanni Boccaccio a l'enciclopèdia sobre dones De mulieribus claris.[17] Referida com a Màrcia Varronis, Boccaccio en destaca l'habilitat amb el pinzell i el burí, però aprofundeix sobretot en l'aspecte de la seva virginitat fent esment a la «sensibilitat moral única», per la qual, a fi d'evitar la representació pictòrica d'homes nus, va decidir només il·lustrar dones. Per altra banda, la filòsofa protofeminista Christine de Pisan, que també la menciona a l'obra Llibre de la ciutat de les dames, pràcticament només dedica un epítet a la seva condició de verge i se centra en el seu autorretrat, que defineix com un atribut identificatiu de la pintura medieval.[18]

Representacions de Màrcia Severa a l'obra De mulieribus claris
de Giovanni Boccaccio (1374, Biblioteca Nacional de França)
  • Màrcia practicant l'art de l'escultura.
    Màrcia practicant l'art de l'escultura.
  • Autoretrat de Màrcia Severa.
    Autoretrat de Màrcia Severa.
  • Una altra representació de l'autoretrat de Màrcia.
    Una altra representació de l'autoretrat de Màrcia.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pliny (the Elder.). The Natural History of Pliny. H. G. Bohn, 1857, p. 281–. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «Iaia (Fl. C. 100 BCE)» (en anglès). Women in World History: A Biographical Encyclopedia. Encyclopedia.com. [Consulta: 2 agost 2018].
  3. ↑ Dabbs, 2017, p. 28.
  4. ↑ 4,0 4,1 Plini el Vell, 77-79 d.C., 35.54.
  5. ↑ Hornblower, Spawforth i Eidinow, 2014.
  6. ↑ Covington, 2000, p. 35.
  7. ↑ Corbell, Anthony «A New Painting of Calypso in Pliny the Elder» (en anglès). EuGeStA: European network on Gender Studies in Antiquity. University of Virginia, 17, 2017. Arxivat de l'original el 2018-04-21 [Consulta: 1r agost 2018].
  8. ↑ 8,0 8,1 Valdivieso, 1994, p. 97.
  9. ↑ Cohick, 2009, p. 239.
  10. ↑ Gaius Plinius Secundus. Naturalis historia: libri XXXVII. Accedit Apuleii qui fertur de remediis salutaribus fragmentum e codice Salmasiano nunc primum editum. 5. Perthes, 1851, p. 266–. 
  11. ↑ Lorelei Hilda Corcoran; Marie Svoboda Herakleides: A Portrait Mummy from Roman Egypt. Getty Publications, 2010, p. 36–. ISBN 978-1-60606-036-0. 
  12. ↑ James ELMES. A general and bibliographical Dictionary of the Fine Arts. Containing ... explanations of the principal terms used in Painting, Sculpture, Architecture, and Engraving ... historical Sketches of the ... different Schools, etc, 1826, p. 192–. 
  13. ↑ James Elmes. A general and bibliographical dictionary of the fine arts, 1824, p. 188–. 
  14. ↑ Professor of Classical Art and Archaeology Roger Ling; Roger Ling Roman Painting. Cambridge University Press, 7 març 1991, p. 201–. ISBN 978-0-521-31595-1. 
  15. ↑ Kleiner, 2008, p. 195.
  16. ↑ Kleiner, 2010, p. 228.
  17. ↑ Giovanni Boccaccio. L'opera de misser Giouanni Boccacio de mulieribus claris, 1506, p. 170–. 
  18. ↑ Harris Bluestone, 1995, p. 73.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iaia de Cízic
  • Cohick, Lynn. Women in the World of the Earliest Christians: Illuminating Ancient Ways of Life (en anglès). Baker Academic, 2009. ISBN 9781441207999. 
  • Covington, Karen. Creators: Artists, Designers, Craftswomen (en anglès). Raintree Steck-Vaughn, 2000 (Remarkable Women, Past and Present). ISBN 9780817257255. 
  • Dabbs, Julia K. «I. The Forerunners: Life Stories of Ancient and Medieval Women Artists». A: "Life Stories of Women Artists, 1550-800": An Anthology (en anglès). Routledge, 2017, p. 23-44. ISBN 9781351560238. 
  • Harris Bluestone, Natalie. Double Vision: Perspectives on Gender and the Visual Arts (en anglès). Fairleigh Dickinson Univ Press, 1995. 
  • Hornblower, Simon; Spawforth, Antony; Eidinow, Esther. The Oxford Companion to Classical Civilization (en anglès). OUP Oxford, 2014. ISBN 9780191016769. 
  • Kleiner, Fred S. Gardner's Art through the Ages: The Western Perspective (en anglès). Cengage Learning, 2008. ISBN 9780495573555. 
  • Kleiner, Fred S. A History of Roman Art, Enhanced Edition (en anglès). Cengage Learning, 2010. ISBN 9780495909873. 
  • Plini el Vell. Naturalis Historia (en llatí). Book XXXV. An Account Of Paintings and Colours, 77-79 d.C. [Consulta: 2 agost 2018]. 
  • Valdivieso, Mercedes. «El autorretrato femenino». A: Pensar las diferencias (en castellà). Barcelona: Edición del Seminario Interdisciplinar Mujeres y Sociedad; Universitat de Barcelona, 1994. ISBN 8447703215. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Iaia_de_Cízic&oldid=33374276»