Timareta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTimareta
Timarete.png
Il·lustració de Timareta pintant la deessa Diana (1400)
Biografia
Naixement 420 aC
Antiga Atenes
Mort data desconeguda.
Antiga Atenes?
Activitat
Ocupació Pintora
Obra
Obres destacables
efígie de la deessa Diana
Família
Pare Micó d'Atenes
Modifica les dades a Wikidata

Timareta (en grec Τιμαρέτη; antiga Atenes, fl. 420 aC), també descrita com a Timarete, Tamiris o Tamaris, va ser una pintora de l'antiga Grècia, considerada una de les sis dones artistes de l'antiguitat segons Plini el Vell juntament amb les pintores Irene, Calipso, Aristarete, Iaia de Cízic i Olímpia.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Totes les dades biogràfiques de Timareta que es coneixen avui dia venen donades per les referències que altres autors hi han fet al llarg de la història. Possiblement va néixer a l'antiga Atenes durant el segle V aC, filla de Micó d'Atenes, pintor i escultor d'algunes obres relacionades amb els Jocs Olímpics de l'antiguitat. Algunes fonts n'apropen el naixement cap a l'any 420 aC,[4] data que coincideix relativament amb les afirmacions de Giovanni Boccaccio a De mulieribus claris i de Christine de Pisan al Llibre de la ciutat de les dames, que el situen cap a la norantena Olimpíada.[5][6]

Plini el Vell va descriure escassament Timareta en la seva obra Naturalis Historia en dues ocasions. Al 35è capítol del volum XXXV, s'hi refereix com a «també hi havia un altre Micó, distingit del primer amb el cognom d'"El jove", la filla del qual, Timareta, també practicava l'art de la pintura».[7] I al 40è capítol del volum XXXV, en descriu la seva producció artística: «Timareta, filla de Micó, va pintar una Diana a Efes, una de les pintures més antigues conegudes». Pel que fa a aquesta obra pictòrica de la dea romana de la caça i dels boscos (equivalent d'Àrtemis en la mitologia grega), sembla que l'hauria pintada durant el regnat d'Arquelau I de Macedònia, tot i que no se n'esmenta l'època ni la permanència en aquella ciutat.[8]

De Pisan i Boccaccio, per la seva banda, afirmen que Timareta va abandonar «les ocupacions comunes de les dones» per dedicar-se a l'art del seu pare; la seva gran popularitat va fer que els efesis li demanessin que pintés una taula amb l'efígie de la dea Diana.[5][9][10] Sembla que aquesta obra hauria sobreviscut durant força temps com a objecte de molta veneració i que només s'exposava durant les festes solemnes de la deessa.[5][9][11]

Finalment, Bocaccio va apuntar que Timareta hauria viscut una llarga vida i que la seva trajectòria artística fou digna de molts elogis tenint en compte els quefers i la situació social de les dones en aquella època.[9][12]

En l'art contemporani[modifica]

Timareta és una de les 999 dones de l'Heritage Floor que figuren a l'obra The Dinner Party de Judy Chicago (1979). El seu nom està associat al de la poeta de l'antiga Grècia Safo de Lesbos, que alhora està representada com una de les 39 dones assegudes a l'Ala I de la taula de la instal·lació.[13][14]

Referències[modifica]

  1. Linderski, J. «The Paintress Calypso and Other Painters in Pliny» (en anglès). Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik, Bd. 145, 2003, pàg. 83-96.
  2. «Timarete (Fl. 3rd C. BCE)» (en anglès). Women in World History: A Biographical Encyclopedia. Encyclopedia.com. [Consulta: 1r març 2018].
  3. Dabbs, 2017, p. 28.
  4. Casado Giraldes, 1825, p. 431.
  5. 5,0 5,1 5,2 De Pisan, 2015, cap. XLI.
  6. Dabbs, 2017, p. 29.
  7. Plini el Vell, 77-79 d.C., 35.35(9).
  8. Plini el Vell, 77-79 d.C., 35.40.
  9. 9,0 9,1 9,2 Boccaccio, 1545, p. 70v-71; 76-77; 84r/v.
  10. Dabbs, 2017, p. 30.
  11. Dabbs, 2017, p. 40.
  12. Dabbs, 2017, p. 32-33.
  13. «Timarete» (en anglès). Elizabeth A. Sackler Center for Feminist Art. Brooklyn Museum. [Consulta: 1r març 2018].
  14. Chicago, 2007.

Bibliografia[modifica]

  • Boccaccio, Giovanni. Delle donne illustri (De claris mulieribus) (en italià). Traducció: Giuseppe Betussi, 1545. 
  • Casado Giraldes, Joaquin Pedro Cardozo. Tratado completo de cosmographia e geographia historica physica e commercial antiqua e moderna (en portuguès). París: Libraire Fantin, Libraire Rey et Gravier, Librarie Aillaud, 1825. 
  • Chicago, Judy. The Dinner Party: From Creation to Preservation (en anglès). Londres: Merrell, 2007. ISBN 9781858943701. 
  • Dabbs, Julia K. «I. The Forerunners: Life Stories of Ancient and Medieval Women Artists». A: "Life Stories of Women Artists, 1550-800": An Anthology (en anglès). Routledge, 2017, p. 23-44. ISBN 9781351560238. 
  • De Pisan, Christine. La ciudad de las damas (Le tresor de la cité des dames de degré en degré) (en castellà). Traducció: Marie-José Lemarchand. Sirela, 2015 (Tiempo de clásicos, 17). ISBN 9788416396252. 
  • Plini el Vell. Naturalis Historia (en anglès). Book XXXV. An Account Of Paintings and Colours, 77-79 d.C. [Consulta: 17 abril 2018].