Leticia Avilés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLeticia Avilés
Biografia
Naixementsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Quito Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Harvard
Universitat d'Arizona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbiòloga Modifica el valor a Wikidata

Leticia Avilés és una biòloga evolutiva i ecologista que estudia l'evolució de la conducta social i l'evolució dels trets de la història de la vida en metapoblacions. Els seus mètodes inclouen una combinació de teoria i treball empíric, aquest últim fent servir la «aranya social» com a sistema modelo. La seva investigació sobre aquests organismes ha abordat qüestions com per què algunes aranyes viuen en grups,[1][2] per què exhibeixen una alta proporció de sexes amb prejudicis femenins,[3] i per què han desenvolupat un sistema en què els individus romanen en el niu natal per aparellar-se de generació en generació.[4][5][6]

Carrera[modifica]

Avilés és potser més coneguda per haver reconegut la importància de les aranyes socials com a sistemes modelo per abordar qüestions bàsiques de l'ecologia i l'evolució. En el procés va descobrir una sèrie d'aranyes socials desconegudes per a la ciència, incloent una aranya social nòmada les colònies de la qual es reprodueixen per fissió -Aebutina binotata,[7][8] una aranya linx social, Tapinillus sp.,[9] i un teridiide social les colònies del qual exhibeixen un patró de creixement en expansió i caiguda, i les femelles adultes succeeixen endues classes de mida distintes -Theridion nigroannulatum.[10] El seu treball teòric ha abordat qüestions com la importància de la selecció multinivell en l'evolució de les proporcions de sexes amb biaix femení,[3][6] per què els sistemes fortament endogàmics poden evolucionar.[11][12] Un dels treballs teòrics d'Avilés aborda la qüestió de com es pot mantenir la cooperació entre els no parents malgrat la presència de paràsits.[13] Actualment, Avilés és professora del Departament de Zoologia de la Universitat de Colúmbia Britànica a Canadà, on realitza investigacions en ecologia i evolució.[14]

Educació[modifica]

Avilés és nativa de Quito, Equador. * Pregrau: Llicenciat en Ciències Biològiques, Pontifícia Universitat Catòlica de l'Equador, Quito.

  • Doctorat: Biologia Orgànica i Evolutiva, Universitat Harvard, 1992.
  • Becari postdoctoral: Grup de Formació d'Investigadors en Anàlisi de la Diversificació Biològica, Universitat d'Arizona, 1992-1994.

Premis[modifica]

  • 2001 Becari del Wissenschaftskolleg zu Berlin per a la investigació.
  • 1992 Premi Jove Investigador, Societat Americana de Naturalistes per a la Investigació.

Referències[modifica]

  1. ↑ Avilés, L. and P. Tufiño. 1998. Colony size and individual fitness in the social spider Anelosimus eximius. The American Naturalist 152 pp.403–418
  2. ↑ Yip, E.C, K.S. Powers, and L. Avilés. 2008. Cooperative capture of large prey solves scaling challenge faced by large spider societies. Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA 105 pp.11818-11822
  3. ↑ 3,0 3,1 Avilés, L. 1993. Interdemic selection and the sex ratio: a social spider perspective. The American Naturalist 142 pp.320–345
  4. ↑ Avilés, L. 1997. Causes and consequences of cooperation and permanent sociality in spiders. In book: Evolution of Social Behaviour in Insects and Arachnids, Cambridge University Press, Eds: J. Choe and B. Crespi, pp.476–498
  5. ↑ Avilés, L. and T. Bukowski. 2006. Group living and inbreeding depression in a subsocial spider. Proceedings of the Royal Society of London B: 270: pp. 157–163
  6. ↑ 6,0 6,1 Avilés, L. and J. Purcell. 2012. The evolution of inbred social systems in spiders and other organisms: From short-term gains to long term evolutionary dead-ends? Invited synthesis paper, Advances in the Study of Behavior, 44: pp. 99–133
  7. ↑ Avilés, L. 1993. Newly-discovered sociality in the neotropical spider Aebutina binotata Simon (Araneae, Dictynidae). Journal of Arachnology 21:184–193
  8. ↑ Avilés, L. 2000. Nomadic behaviour and colony fission in a cooperative spider: life history evolution at the level of the colony? Biological Journal of the Linnean Society 70: 325–339
  9. ↑ Avilés, L. 1994. Social behavior in a web building lynx spider, Tapinillus sp. (Araneae: Oxyopidae). Biological Journal of the Linnean Society 51:163–176
  10. ↑ Avilés, L. W. Maddison, and I. Agnarsson. 2006. A new independently derived social spider with explosive colony proliferation and a female size dimorphism. Biotropica, 36: 743–753
  11. ↑ Avilés, L. 1999. Cooperation and non-linear dynamics: An ecological perspective on the evolution of sociality. Evolutionary Ecology Research, 1: 459–477
  12. ↑ Avilés, L., P. Abbot and A. Cutter. 2002. Population ecology, nonlinear dynamics, and social evolution I: Associations among nonrelatives. The American Naturalist 159: 115–127
  13. ↑ Avilés, L. 2002. Solving the freeloaders paradox: Genetic associations and frequency dependent selection in the evolution of cooperation among nonrelatives. Proceedings of the National Academy of Sciences of the USA 99(22):14268-14273
  14. ↑ ["Department of Zoology." Leticia Avilés. University of British Columbia, 20 de maig de 2014. Web. 19 d'octubre de 2014. http://www.zoology.ubc.ca/person/laviles]

Enllaços externs[modifica]

  • "Department of Zoology." Leticia Avilés. University of British Columbia, 20 de maig de 2014. Web. 19 d'octubre de 2014. [1]
  • "Avilés Laboratory". UBC Biodiversity Research Center, n.d. Web. 16 de juny de 2014. [2].
  • "USA Science & Engineering Festival – Role Models in Science & Engineering Achievement." Leticia Avilés. USA Science and Engineering Festival, 2012. Web. 18 d'octubre de 2014.[3]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leticia_Avilés&oldid=29726777»