Edifici del Crèdit Mercantil

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Edifici del Crèdit Mercantil
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteJoan Martorell i Montells Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicacademicisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAmple, 11 i Còdols, 31 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 45″ N, 2° 10′ 44″ E / 41.37925°N,2.17901°E / 41.37925; 2.17901
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40288 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona42 Modifica el valor a Wikidata

L'Edifici del Crèdit Mercantil està situat als carrers Ample i dels Còdols de Barcelona i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]

Descripció[modifica]

De planta rectangular, comprèn semisoterrani, planta baixa, dos pisos, àtic (per bé que no és aparent des del carrer) i terrat.[2]

Les dues façanes de la casa estructuren les seves obertures en eixos verticals de ritme regular: finestrons i finestrals a planta baixa, balcons ampitats al pis principal i finestres en el segon pis i l'àtic. Ambdues façanes, profusament ornamentades, presenten la totalitat de llurs acabats en pedra de Montjuïc. El semisoterrani, està comprès dins d'un basament petri d'acabat llis, el mateix acabat que emprat en els murs de les plantes primera i segona i l'àtic. En canvi, la planta baixa, així com les pilastres que emmarquen les dues façanes de l'edifici, presenten un acabat a base de carreus encoixinats disposats al trencajunt. Els finestrals de planta baixa estan coronats per un arc pla, a excepció del gran portal d'accés, coronat per un arc escarser la clau del qual presenta esculpit un cap de lleó sostenint un picaporta. En els carcanyols d'aquest arc s'hi esculpiren dues grans mènsules a base de volutes de fullatge i busts femenins que sostenen la gran llosana pètria del balcó en volada del cos central. Aquest balcó, tancat per una barana de ferro fos, presenta una porta amb els brancals motllurats i coronada per un frontó semicircular sobre un fris esculpit amb motius vegetals i dues mènsules en forma de voluta. La resta de balcons de la planta mostren característiques similars, per bé que no tenen volada, sinó una barana ampitadora amb decoracions esculpides en forma de pelta (escut grec) i corones de llorer. A més, el frontó que sobremunta llurs llindes és triangular. Aquests elements decoratius tan complexos desapareixen a les finestres del segon pis i de la façana lateral, emmarcades per una simple motllura d'angles convexos. El balcó central de la façana principal està flanquejat per dues pilastres corínties que recullen el pes d'un ampli arc de mig punt. Dins d'aquest arc s'hi obre una finestra escarsera flanquejada per dos relleus que representen les al·legories de la indústria (a mà esquerra) i el Comerç (a mà dreta). Coronant el cos central, un frontó triangular motllurat reposa sobre el potent cornisament que remata les façanes de l'edifici.[2]

La porta principal dona accés a un vestíbul rectangular amb els angles roms que acull l'escalinata vers el pati central, un espai rectangular ornat de columnes, del qual sorgeix l'escala d'accés a la planta noble o principal.[2]

Història[modifica]

Fou projectat per l'arquitecte Joan Martorell i Montells i construït entre 1896 i 1900 com a seu de la Societat del Crèdit Mercantil.[3] L'any de finalització de les obres guanyà el concurs d'edificis artístics.[2]

Cap al 1930, l'edifici fou adquirit per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació, que procedí a la remodelació dels interiors. Després de la dictadura franquista, va passar a mans de la Generalitat de Catalunya, que hi instal·là les dependències del Departament de Treball.[2] Durant aquest període, l'any 1986, la immobiliària Nuñez i Navarro va adquirir aquest edifici i el del costat (vegeu Casa Antoni Guix), unint-los al seu interior.[4]

Entre el 1997 i el 2010, l'Escola de Disseny Elisava hi tingué la seva seu.[2] Actualment acull el Palau Martorell, un espai d'exposicions.[5]

Referències[modifica]

  1. «Edifici de l'antiga Societat del Crèdit Mercantil (ara, Escola de Disseny Elisava)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Edifici de l'antiga Societat del Crèdit Mercantil». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. AMCB, Q127 Foment 971 Z.
  4. «Ample 11-13». Rehabilitació. Nuñez i Navarro.
  5. «Palau Martorell».

Enllaços externs[modifica]

  • «Societat de Crèdit Mercantil». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici del Crèdit Mercantil