Miramar (Mont-roig del Camp)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa forta  | |||
| Construcció | segle XV | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mont-roig del Camp (Baix Camp) | |||
| Localització | Partida de Miramar | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1102-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006653 | |||
| Id. IPAC | 1219 | |||
| Id. IPAPC | 5168 | |||
El despoblat de Miramar, del del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), és un lloc històric que va pertànyer a la ciutat de Barcelona com a fortalesa i botiga del blat per assegurar la ruta de proveïment del blat. Les restes estan protegides com a bé cultural d'interès nacional.
Descripció[modifica]
Restes de l'edificació feta cap al 1406, que el 1613 és anomenada castell. Està situada entre les puntes dels Penyals i Porquerola, a llevant de l'Hospitalet de l'Infant. Enmig de les ruïnes, es poden veure grans murs de paredat amb reforços de carreus. Pels voltants, s'han trobat restes d'època romana.
Història[modifica]
El lloc va ser adquirit els primers anys del segle xv pel municipi de Barcelona, juntament amb altres damunt l'Ebre, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment del blat que baixava per l'Ebre.
A Miramar es va construir una botiga, de la qual queden restes, per emmagatzemar el blat que arribava en carros des del terme de Tivissa i que esperava ser carregat en naus vers Barcelona. La botiga estava formada per un casal fortificat, sitges, una torre de defensa i un nucli de població petit.
L'any 1408, el procurador general de l'arquebisbe de Tarragona va donar avís als nuclis costaners que s'havien albirat vuit naus corsàries. Aquest avís no va arribar a temps a Miramar i els corsaris la van destruir i van agafar com a ostatges la majoria dels seus habitants. La Comuna del Camp va haver de pagar 2.000 lliures per rescatar als captius.
El 1494 encara tenia batlle propi. A la fi del segle xv, el camí i les instal·lacions de Miramar van ser abandonats definitivament, però hi quedà un petit nucli de població. El 1504 es parla d'una torre amb guàrdia permanent, a la qual es dotà d'artilleria el 1590. El 1592 tenia el mateix batlle que Mont-roig. El 1601 el comú de Mont-roig proposà la unificació dels dos termes, cosa que es concretà el 1606. El 1678 s'informa que el poble era deshabitat i que les aigües de la mar arribaven fins a les cases. El 1719 els edificis que quedaven van ser descrits com: "una torre a la orilla del mar que sirve de atalaya y es del término de Montroig". Al començament del segle xix l'estructura de l'establiment barceloní es mantenia encara, i ben visibles dues de les quatre torres que havien existit, i les armes de la ciutat també ben visibles, les sitges i el forn de pa. La torre de guarda va ser volada pels anglesos el 1813.[1]
Posteriorment, ha estat incorporat al complex turístic de la Costa Daurada, amb la urbanització Pins de Miramar.
Referències[modifica]
- ↑ Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 209.
- «Fortalesa i botiga del blat de Barcelona, de Miramar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 abril 2012].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miramar |
- «Fortalesa i botiga del blat de Barcelona, de Miramar». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.