Miramar (Mont-roig del Camp)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Miramar
Imatge
1936
Dades
TipusCasa forta Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XV Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMont-roig del Camp (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPartida de Miramar Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 01′ 34″ N, 0° 57′ 43″ E / 41.026189°N,0.962021°E / 41.026189; 0.962021
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1102-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006653 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1219 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC5168 Modifica el valor a Wikidata

El despoblat de Miramar, del del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), és un lloc històric que va pertànyer a la ciutat de Barcelona com a fortalesa i botiga del blat per assegurar la ruta de proveïment del blat. Les restes estan protegides com a bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica]

Restes de l'edificació feta cap al 1406, que el 1613 és anomenada castell. Està situada entre les puntes dels Penyals i Porquerola, a llevant de l'Hospitalet de l'Infant. Enmig de les ruïnes, es poden veure grans murs de paredat amb reforços de carreus. Pels voltants, s'han trobat restes d'època romana.

Història[modifica]

El lloc va ser adquirit els primers anys del segle xv pel municipi de Barcelona, juntament amb altres damunt l'Ebre, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment del blat que baixava per l'Ebre.

A Miramar es va construir una botiga, de la qual queden restes, per emmagatzemar el blat que arribava en carros des del terme de Tivissa i que esperava ser carregat en naus vers Barcelona. La botiga estava formada per un casal fortificat, sitges, una torre de defensa i un nucli de població petit.

L'any 1408, el procurador general de l'arquebisbe de Tarragona va donar avís als nuclis costaners que s'havien albirat vuit naus corsàries. Aquest avís no va arribar a temps a Miramar i els corsaris la van destruir i van agafar com a ostatges la majoria dels seus habitants. La Comuna del Camp va haver de pagar 2.000 lliures per rescatar als captius.

El 1494 encara tenia batlle propi. A la fi del segle xv, el camí i les instal·lacions de Miramar van ser abandonats definitivament, però hi quedà un petit nucli de població. El 1504 es parla d'una torre amb guàrdia permanent, a la qual es dotà d'artilleria el 1590. El 1592 tenia el mateix batlle que Mont-roig. El 1601 el comú de Mont-roig proposà la unificació dels dos termes, cosa que es concretà el 1606. El 1678 s'informa que el poble era deshabitat i que les aigües de la mar arribaven fins a les cases. El 1719 els edificis que quedaven van ser descrits com: "una torre a la orilla del mar que sirve de atalaya y es del término de Montroig". Al començament del segle xix l'estructura de l'establiment barceloní es mantenia encara, i ben visibles dues de les quatre torres que havien existit, i les armes de la ciutat també ben visibles, les sitges i el forn de pa. La torre de guarda va ser volada pels anglesos el 1813.[1]

Posteriorment, ha estat incorporat al complex turístic de la Costa Daurada, amb la urbanització Pins de Miramar.

Referències[modifica]

  1. Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 209. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miramar