Refugi d'Ulldeter
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Refugi de muntanya  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser | |||
| Construcció | 29 juny 1959 | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.236 m | |||
| Hi passa | GR 11 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Setcases (Ripollès) | |||
| Localització | Al pla de la Calma, circ d'Ulldeter | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Centre Excursionista de Catalunya | |||
| Capacitat màxima | 57 | |||
| Guarda | Sí (part lliure: 8 places) | |||
| Lloc web | ulldeter.net… | |||
El Refugi d'Ulldeter és un refugi de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, situat a l'extrem sud del Racó Gran de Morens, sota el circ d'Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, a 2.236[1] m, i dins el terme municipal de Setcases, al Ripollès. Molt a prop hi ha l'estació d'esquí de Vallter 2000.
Història[modifica]
El refugi vell[modifica]
.jpeg)
Durant l'any 1906, per iniciativa de Cèsar August Torras, llavors president del Centre Excursionista de Catalunya, va anar prenent la idea de construir una xarxa de refugis de muntanya tot començant pel cercle d'Ulldeter.[2]
El maig de 1907 es decideix fomentar una subscripció per ajudar a pagar la construcció. El projecte i l'execució de les obres va anar a càrrec de la Secció d'Arquitectura del Centre Excursionista, sent dirigida pel seu president, l'arquitecte Jeroni Martorell. A finals de juny del mateix any una comissió, juntament amb veïns de Setcases i el paleta de Camprodon Sr. Pagès van pujar al pla d'Ulldeter, escollint finalment un pla dalt d'un turó a uns 100 metres de les surgències del naixement del Ter. El lloc era també molt adequat pel fàcil accés als pics de Bastiments, de la Dona, i el Gra de Fajol, així com per iniciar la travessa a Núria o Carançà a través del Coll de la Marrana a l'oest, o cap a Mentet, el Costabona o el Canigó a l'est.
L'Ajuntament de Setcases volia cedir els terrenys gratuïtament, però indagacions del Centre van trobar que els terrenys pertanyien a l'Estat. A través d'una instància enviada al Ministerio de Fomento el 18 de juny de 1907, es demanà la concessió o el permís per a ocupar una hectàrea de terreny a fi de construir-hi el xalet-refugi. Després de moltes gestions i esforços per a vèncer la burocràcia ministerial, el juliol de 1907 s'obtingué l'autorització junt amb la d'aprofitar la pedra i fusta que allí existissin. A principis d'agost el Sr. Pagès, mestre de cases encarregat de les obres, i la seva brigada de 15 persones van començar a bastir la barraca on allotjar-se com a pas preliminar a la construcció del xalet-refugi. A finals de setembre de 1907 calgué parar els treballs fins al 5 de juliol de 1908 degut al fred i el mal temps. En aquell moment ja hi havia les parets fins arran del primer pis i els arcs de descàrrega que haurien de suportar la volta d'aquest. Tot i el mal temps d'aquell estiu, el 13 de setembre de 1908 van poder celebrar la festa de la Revellosa commemorant l'acabament de la coberta sense cap accident. El mal temps de l'estiu de 1909 va obligar a posposar la inauguració fins al 25 de juliol de 1909 així com l'inici de les obres del segon mòdul de l'edifici per a traginers i cavalcadures.
El xalet-refugi tenia una planta baixa de 160 m2 i dos pisos, amb una espaiosa sala-menjador, cuina, WC i dormitoris per a una vintena de llits. La base de construcció era de maçoneria i el ciment amb bigues de ferro. La Sociedad General de Asfaltos y Cementos Portland de la Pobla de Lillet va donar 200 quintars de ciment pel projecte. Tot el material, excepte les pedres es pujava des de Camprodon amb corrues de muls.
Abans del mes d'agost de 1907 ja s'havien reunit 9.903,90 pessetes (equivalent a 59,53 Euros actuals). A banda del mateix Centre i alguns dels seus socis, la Diputació i l'ajuntament de Barcelona van també contribuir amb 2.470 pessetes cadascun. També van contribuir els ajuntaments de Camprodon, St. Joan de les Abadesses, Ripoll i Ribes de Freser, així com el Cercle del Liceu i la colònia estiuejants de la burgesia barcelonina a Camprodon. El Centre va organitzar festes (un parell al Park Güell, una al Frontó Comtal, o el primer "torneig català de Foot-ball") a fi de recollir diners per a la construcció del xalet-refugi. A finals de l'estiu de 1908 ja s'havien reunit 21.377,90 pessetes. El cost total del projecte, segons la Memòria publicada pel mateix Centre Excursionista el 1914, pujà fins a 48.178,62 pessetes (equivalent avui a 289,56 Euro).
El servei de restauració i administració es confià al Sr. Antoni Rigat, fondista de Camprodon, mitjançant tarifes fixades pel Centre: 3,5 pessetes de dinar o sopar i 2,5 pessetes per dormir els no-socis i 1,5 els socis. El 18 de setembre de 1909 es donà per acabada la temporada a causa de les primeres nevades. L'explotació del xalet-refugi havia proporcionat un benefici de 121 pessetes.[3]
Aquest primer refugi a Ulldeter situat a la part alta de circ, a 2.393 m, es va obrir el 25 de juliol de 1909 essent el que es considera el segon refugi de muntanya de Catalunya (el xalet de Cortalets (Taurinyà, Conflent) es va obrir el 1899) i el primer de l'Espanya. Construït amb estil noucentista,[4] va estar obert fins a la Guerra Civil quan va quedar tancat i després abandonat fins que va ser parcialment dinamitat pels franquistes per tal que no s'hi aixopluguessin els maquis. Amb el temps va quedar enrunat i actualment només queden dempeus algunes restes amb una placa commemorativa.[5][6]
El refugi nou[modifica]
El 29 de juny de 1959 es va obrir el nou refugi, situat a 2.221 m, a la part baixa del circ i més a prop de la carretera d'accés a l'estació d'esquí de Vallter 2000 que es va fer a finals dels anys 70 del segle xx.
Accessos[modifica]
El poble més proper és Setcases i el recorregut fins al refugi a peu dura aproximadament 3 hores. Des del Santuari de Núria es triga 5 hores. Els refugis més propers són el refugi de Coma de Vaca (3 hores) i el refugi Costabona (4:30 hores).
L'accés amb vehicle es fa per la carretera de Setcases a l'estació d'esquí de Vallter. Abans d'arribar a l'estació surt el camí ben indicat a l'esquerre de la carretera, en un revolt on hi ha un ampli pàrquing per a cotxes. Des d'aquí, a peu, es triga uns 30 minuts fins al refugi.
Equipaments[modifica]
El refugi és propietat del Centre Excursionista de Catalunya i és guardat amb 57 places i amb una part oberta de 8 places en absència del guarda. Disposa d'aigua a l'interior (calenta) i exterior, llum, lliteres i matalassos d'escuma, calefacció per estufes, lavabos i dutxes, ràdio d'emergència, material de socors i servei de menjars i begudes. Té dues sales de menjador i una terrassa de vidre amb vistes a la vall.
Ascensions i travessies[modifica]
Bastiments (2.881 m.), Gra de Fajol (2.708 m.), pic de la Dona (2.704 m.), pic de l'Infern (2.860 m.), Roca Colom (2.502 m.) o la tradicional travessa d'Ulldeter a Núria. El camí de llarg recorregut GR-11 i el camí de l'Alta Ruta Pirinenca (HRP) passen per aquest refugi.
Referències[modifica]
- ↑ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- ↑ Centre Excursionista de Catalunya «L'obra del xalet-refugi d'Ull de Ter». Memòria aprovada per la Junta Directiva del Centre Excursionista de Catalunya i publicada per acord de la mateixa, 1914, pàg. 16 [Consulta: 22 agost 2014].
- ↑ «Obra del xalet-refugi d'Ull de Ter». Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Novembre-desembre 1913, pàg. 303-313 [Consulta: 23 agost 2014].
- ↑ «Imatge de l'antic refugi d'Ulldeter». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 23 agost 2014].
- ↑ Imatge de les restes del vell refugi.
- ↑ «Xalet refugi d'Ulldeter». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 agost 2012].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Refugi d'Ulldeter |
- Calendari d'obertures Arxivat 2018-12-27 a Wayback Machine.