Rafa Peral
.jpg) Representació de Rafa Peral en la Falla Tio Pep del 2019.  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 1r abril 1905 Alcoi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 14 març 1947 (41 anys) València | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | futbolista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rafael Roig Sanz, més conegut com a Rafa Peral (Alcoi, 4 de gener de 1905 - València, 14 de març de 1947) va ser un futbolista i artista valencià.[1]
Format en el Regente,[1] Peral va començar a jugar en el Gimnàstic, on prompte va destacar com el millor jugador de l'equip.[2] Després d'un partit contra l'onze reserva del València, Cubells el fitxa en una primera etapa que s'estengué fins a finals de 1920.[1] Després d'un parèntesi d'un any on va viure amb la seua família a Cartagena, el 1921 torna a València, on compaginaria durant dos anys aparicions amb el València i el Gimnàstic.[1] Tot i les bones aparicions amb l'equip granota, finalment fitxaria pels merengots el 1923, on s'hi estaria fins a 1926.[1] Un traspàs que fou fortament criticat a la premsa gimnastiquista.[1][3]
Amb els de Mestalla participà en el primer enfrontament oficial contra el FC Barcelona, celebrat a Les Corts l'1 de març de 1925, en un partit de quarts de final de Copa del Rei.[4] Al partit, Peral resultà lesionat després d'una forta entrada del capità barcelonista, Planas, que va ser expulsat per petició del propi públic, majoritàriament barcelonista.[4] Hans Gamper li va enviar una nota demanant-li disculpes.[4]
El 1926, un desencontre amb la directiva de l'equip va provocar que abandonara l'equip per a tornar a jugar amb el Gimnàstic durant poc més d'un any.[1] El 1927 comença a exercir com artista faller i el seu rendiment comença a decaure.[1] Tot i això, el 1928 l'Espanyol estigué a punt de fitxar-lo com a substitut del lesionat Padrón.[1] L'oferta no va quallar ja que Peral havia disputat partits oficials amb el Gimnàstic i no podia jugar cap partit oficial aquella temporada.[1] A partir d'aquell moment comença la tercera i última etapa en el València, on no seria titular i tindria un rendiment desigual.[1]
En finalitzar la temporada 1928-29, el València li comunica de mala manera que no continuaria al club, provocant una nova ferida entre jugador i club. Passaria a jugar al Burjassot, i després a Alacant i Hèrcules, club este últim que li rendiria homenatge quan es retirara el 1932.[1] El partit, contra el València, no es jugà a Mestalla per les males relacions entre el jugador i el club merengot.[1]
Passada la Guerra Civil, ingressa com a professor en l'Escola Municipal d'Arts i Oficis de Sueca, ocupació que deixaria per a dedicar-se a les falles.[1] A mitjans dels anys quaranta queda incapacitat per a treballar per malaltia, esgotant els seus estalvis i depenent d'ajudes d'amics i del València CF, que l'ajudà amb 2.500 pessetes.[1] Morí el 14 de març de 1947, vespra de la plantà.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 March, Jose Ricardo. «Fortuna i adversitat de Rafael Peral». A: Moneda a l'aire. 30 històries del València CF. Llibres de la Drassana, 2019, p. 39-45. ISBN 978-84-120430-0-6.
- ↑ «Rafael Peral Roig». Ciberche. [Consulta: 28 agost 2019].
- ↑ Bens i Carrion, Felip. Historia del Llevant UD. Tomo II, 1922-1939, del camp de la creu a la fusión el Llevant FC y el Gimnàstic FC entre la ilusión y el descanso. El Cabanyal, València: L'Oronella, 2009, p. 62. ISBN 9788496472297.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Bosch, Josep. «'VCF-FCB, l'inici d'una gran rivalitat'». Plazadeportiva, 25-03-2017. [Consulta: 28 agost 2019].