Gresca Gegantera d'Andorra la Vella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGresca Gegantera d'Andorra la Vella
Dades
Tipuscolla castellera Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1985
Governança corporativa
Seu

La Gresca Gegantera d’Andorra la Vella és una entitat andorrana que té la missió de difondre la cultura popular i pirinenca del Principat d’Andorra.[1] Fou constituïda l’any 1985 per una agrupació de deu persones i amb el suport del comú d'Andorra la Vella.[2]

L’associació està formada per grallers, geganters i simpatitzants[1][3] i celebra bona part dels seus actes amb altres colles geganteres a Catalunya –agermanada des dels seus inicis amb els Gegants de Sant Pol de Mar.[2][3] El seu acte principal té lloc durant la festa major d’Andorra la Vella, celebrada l’inici de l'agost.[1][2][3] Durant aquesta diada, la colla celebra una cercavila[3] amb les seves dues peces de ball pròpies, el Ball de gegants (musicat per Joan Roure i Jané i amb la coreografia adoptada dels Gegants de Solsona) i el Ball Medieval (obra d'Albert Barrumeu i coreografiat per Maria Àngels Velando).[1] Entre 1988 i 1992 fou coorganitzadora de la Nit de Foc, acte de crema de falles del Pirineu, i posteriorment hi continuà només com a participant.[4]

Gegants i els seus orígens[modifica]

La Gresca Gegantera d’Andorra la Vella té quatre figures diferents. El Carlemany, de 3,50 metres d’alçada i 60 quilograms de pes, i l’Ermessenda, de 3,75 m i 50 kg, en són els gegants principals.[1] Foren creats al taller del sastre festiu català Manuel Casserras i Boix i es batejaren el dia de la creació de la colla.[1] Més endavant, el desè aniversari de l'entitat, s’hi uní el gegantó Martí (2,75 m, 30 kg), creat al taller El Drac Petit del català Jordi Grau i de temàtica esquiadora.[1] Amb el temps s’hi van unir dos nous capgrossos, la Multa i el Decret.[3]

Amb el Carlemany i l’Ermessenda, la colla participà als Jocs Paralímpics de Barcelona de 1992 i van batre un rècord Guinness el 1995 quan els van fer pujar fins al cim del Casamanya.[1][2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Valls, Àlvar. Diccionari enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vella: Fundació Crèdit Andorrà, 2006, p. 238-239. ISBN 978-99920-1-629-9. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Pérez, Lidia. «35 anys entre gegants». Andorra la Vella: Diari d'Andorra, 15-03-2020. [Consulta: 5 juliol 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Gresca Gegantera». Comú d'Andorra la Vella, n.d. [Consulta: 5 juliol 2021].
  4. Burgos i Mateu, Xavier; Samarra i Pujol, Albert «Falles d'Andorra la Vella, de l'oblit al reconeixement». El patrimoni festiu del Pirineu. 10es trobades culturals pirinenques. Societat Andorrana de Ciències, 10, 2014, pàg. 53–64. DOI: 10.2436/15.0110.19.6.