Vés al contingut

Gramàtics alexandrins

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGramàtics alexandrins
Components
Dídim Calcènter (Alexandria, 63 aC - Roma, 10 dC). Lexicògraf

Dionisi de Tràcia (Bizanci, 170 aC - Rodes, 90 aC). Gramàtic

Aristarc de Samotràcia (Samotràcia, 217 aC - Xipre, 144 aC). Escriptor

Aristòfanes de Bizanci (Bizanci, 257 aC - Alexandria, 180 aC). Lexicògraf

Cal·límac de Cirene (Cirene, segle IV aC - Alexandria, 240 aC). Poeta

Zenòdot d'Efes (Efes, 330 aC - 260 aC). Bibliotecari Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup d'humans gramàtic Modifica el valor a Wikidata

Els gramàtics alexandrins van ser un conjunt de filòlegs i acadèmics literaris que van desenvolupar-se al voltant de l'Alexandria hel·lenística entre els segles iii i II aC, quan la ciutat era el centre de la cultura hel·lenística. Tot i el nom, l'obra dels gramàtics alexandrins mai es va centrar en la gramàtica, ja que la pròpia gramàtica moderna no va existir fins al segle I aC.[1] Durant el període hel·lenístic i en èpoques posteriors, els "gramàtics" eren bàsicament acadèmics preocupats amb la restauració, la correcta lectura, explicació i interpretació dels textos clàssics, incloent també la crítica literària. No obstant, i a diferència de l'aticisme, el seu objectiu no era reformar el grec de la seva època.[2] Els gramàtics alexandrins van iniciar la revisió crítica dels clàssics de la literatura grega,[3] principalment Homer. Els seus estudis van acabar essent molt influents,[4] marcant el principi de la tradició gramatical occidental.[5] Des dels seus inicis, un costum típic i de biax metodològic va ser el centrar el comentari i l'anàlisi en frases descontextualitzades.[6][5]

Membres destacats

[modifica]

Alguns dels membres més destacats dels gramàtics alexandrins van ser els següents:

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]