Vés al contingut

Guerra de Successió de Castella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarGuerra de Successió de Castella
conflicte per la successió d'Enric IV de Castella Modifica el valor a Wikidata

Isabel de Castella i Joana la Beltraneja eren les dues aspirants al tron de Castella
Tipusguerra de successió Modifica el valor a Wikidata
Data1475-1479
LlocCorona de Castella Modifica el valor a Wikidata
EstatCorona de Castella Modifica el valor a Wikidata
Casus belliProclamació simultània d'Isabel de Castella i Joana la Beltraneja com a Reines de Castella
ResultatTractat d'Alcaçovas: Isabel és reconeguda com a Reina de Castella i Portugal aconsegueix l'hegemonia a l'Atlàntic (excepte les Illes Canàries). Joana es casa amb el príncep hereu de Portugal Alfons V i Isabel i Ferran renúncien a la Corona de Portugal.
Bàndols
Partidaris d'Isabel de Castella
Corona d'Aragó
Partidaris de Joana de Castella
Regne de Portugal
Regne de França
Comandants
Isabel de Castella
Ferran el Catòlic
Joana la Beltraneja
Alfons V de Portugal
Lluís XI de França

La segona Guerra de Successió de Castella, també coneguda per Guerra de Beltraneja, fou una guerra que va tenir lloc a la corona de Castella per determinar la successió d'aquesta.

El conflicte caldria situar-lo entre el 1475 i el 1479, i els seus actors foren Joana la Beltraneja, filla del fallit monarca Enric IV de Castella, més conegut com a “l'Impotent”, contra els partidaris d'Isabel, germanastra del fallit rei. La guerra va tenir un marcat caràcter internacional perquè Isabel estava casada amb Ferran, el successor posterior d'Aragó, i Joana, per la seva banda, va casar-se amb el rei Alfons V de Portugal. França també hi va intervenir donant suport a Portugal per tal d'evitar el triomf d'Aragó, amb qui mantenia conflictes militars a Itàlia i al Rosselló,[1] assetjant de manera fallida a Hondarribia.

En 1476, després de derrotar una flota portuguesa a l'estret de Gibraltar, les illes de Cabo Verde foren ocupades per forces de Castella i l'italià Antonio de Noli va romandre com a governador de Cap Verd sota bandera castellana,[2] Després de combatre els genovesos en la batalla del Cap de Sant Vicent,[3] Guillem de Casanova va escoltar Alfons V de Portugal a França el mes de setembre, on va establir-se un anys, per entendre que el francès concertava un acord amb Ferran i Isabel[4] i va abdicar en el seu fill en 1477,[5]

En 1478 una flota castellana va ocupar La Mina d'Or, però els portuguesos aconseguiren derrotar-los a la batalla naval de Guinea,[6] i gràcies a l'or aconseguit amb aquesta victòria, el rei portuguès Alfons V va poder rellançar la guerra per terra contra Castella, on a més la notícia de la derrota va provocar desànim i crítiques a Ferran II d'Aragó.

El Papa Sixt IV va decidir dissoldre la unió entre Joana i Alfons pel vincle de consanguinitat el 1479. Pel Tractat d'Alcaçovas es posa fi a les hostilitats, Alfons V de Portugal renuncia al tron de Castella i s'acorda el casament de la infanta Isabel d'Aragó amb el príncep Alfons de Portugal, fill del príncep Joan de Portugal i el casament de Joana la Beltraneja amb l'infant hereu dels Regnes de les Espanyes, infant Joan d'Aragó o bé ingressar en un convent portuguès renunciant als seus drets i títols castellans. Joana la Beltraneja va escollir finalment aquesta última opció,[7] restant reclosa fins a la seva mort el 1530. El resultat de la batalla naval de Guinea va ser probablement decisiu perquè Portugal obtingués un repartiment de l'Atlàntic molt favorable, i aconseguís el control exclusiu de tota Guinea, entre altres territoris atlàntics i el restabliment del domini portuguès a Cabo Verde.

Referències

[modifica]
  1. «Histoire du Portugal», (Albert-Alain Bourdon, editorial Chandeigne).
  2. Prof.Dr. Marcello Ferrada-Noli (2010) From Italy to Cape Verde - 550 Years. A biographical study of navigator Antonio de Noli [1].
  3. Sarfaty, David E. Columbus Re-Discovered. Dorrance Publishing, 2010, p. 139. ISBN 1434997502. 
  4. Prescott, William Hickling. History of the Reign of Ferdinand and Isabella the Catholic. Vol. 1. 4a ed.. American Stationers' Company, 1838, p. 167. 
  5. Prescott, William Hickling. History of the Reign of Ferdinand and Isabella the Catholic. Vol. 1. 4a ed.. American Stationers' Company, 1838, p. 168. 
  6. del Pulgar, Hernando. Crónica de los Señores Reyes Católicos Don Fernando y Doña Isabel de Castilla y de Aragón. Benito Monfort, 1780. 
  7. Du Hamel, Victor Auguste. Historia constitucional de la Monarquia española. Mellado, 1848, p. 150.