Hyles hippophaes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuHyles hippophaes Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN10542 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaSphingidae
TribuMacroglossini
GènereHyles
EspècieHyles hippophaes Modifica el valor a Wikidata
(Esper, 1793)
Nomenclatura
Sinònims
  • Sphinx hippophaes Esper, 1789
  • Deilephila insidiosa Erschoff, 1874
  • Celerio hippophaes teriolensis Dannehl, 1929
  • Celerio hippophaes obscurata Dannehl, 1929
  • Celerio hippophaes kiortsii Koutsaftikis, 1974
  • Celerio hippophaes flava Denso, 1913
  • Celerio hippophaes expallidata Dannehl, 1933
  • Celerio hippophaes crocea Rebel, 1910
  • Deilephila hippophaes bienerti Staudinger, 1874
  • Celerio hippophaes shugnana Sheljuzhko, 1933
  • Celerio hippophaes ornatus Gehlen, 1930
  • Celerio hippophaes malatiatus Gehlen, 1934
  • Celerio hippophaes caucasica Clark, 1922
  • Celerio hippophaes bucharana Sheljuzhko, 1933
  • Celerio hippophaes baltistana O. Bang-Haas, 1939
  • Celerio hippophaes anatolica Rebel, 1933
  • Hyles hippophaes transcaucasica Gehlen, 1932
  • Hyles hippophaes caucasica Denso, 1913

El borinot de l'arç (Hyles hippophaes) és un lepidòpter heteròcer glossat de la família Sphingidae.

Distribució[modifica]

Es pot trobar a l'Afganistan, Alemanya, Armènia, l'Azerbaidjan, Xina, Espanya, França, Geòrgia, Grècia, l'Iran, l'Iraq, el Kazakhstan, Kirguizstan, Mongòlia, Pakistan, Romania, Sèrbia, Suècia, Turquia, Turkmenistan i l'Uzbekistan.

Descripció[modifica]

Imago[modifica]

Amplada alar d'entre 60 i 80 mm. De tonalitats variables, normalment marró clar, diferint del verd oliva predominant d'altres espècies del gènere Hyles com Hyles euphorbiae. A l'abdomen presenta quatre taques negres i quatre blanques normalment tapades per les ales posteriors. Cap i tòrax envoltats d'una línia blanca que s'acaba estenent per les ales anteriors. A aquestes s'hi troba també una franja més fosca que acaba a la punta; alguns exemplars tenen la base alar negra. Ales posteriors amb una taca rosada (o groga a la forma crocea) més o menys predominant envoltada de negre.

Eruga

Eruga[modifica]

Pot arribar als 80 mm. Bastant variable. Cos verd clapejat de blanc amb dues línies laterals blanques per sota els espiracles i dues taques blanques allargades i curtes que surten de l'origen de la cua; en alguns individus aquestes taques segueixen formant dues franges blanques esquitxades per taques rodones color crema.

Hàbitat[modifica]

Generalment riberes de riu, valls de muntanya i altres zones muntanyoses... on creixi la planta nutrícia. L'eruga a Europa s'alimenta generalment de Hippophae rhamnoides, acceptant també Elaeagnus angustifolia; a Crimea es pot trobar sobre Elaeagnus argentea. En captivitat accepta altres espècies del gènere Eleaegnus i Epilobium angustifolium.

Període de vol[modifica]

Una generació (finals d'abril - principis de juliol) o dues (una segona a l'agost/setembre) depenent de l'altitud i la localitat. Hibernació com a pupa en una cambra subterrània.

Altres dades[modifica]

És parasitada per taquínids, com Exorista fasciata, Exorista larvarum o Masicera sphingivora i solen causar índexs de mortalitat elevats. A vegades es produeix hibridació amb Hyles vespertilio.

Bibliografia[modifica]

  • P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs[modifica]