Torquato Neto
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 novembre 1944 Teresina (Brasil) |
| Mort | 10 novembre 1972 (28 anys) Rio de Janeiro (Brasil) |
| Causa de mort | Suïcidi |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, poeta, escriptor, director de cinema |
   | |
Torquato Pereira de Araújo Neto (Teresina, 9 de novembre de 1944 – Rio de Janeiro, 10 de novembre de 1972) va ser un periodista, poeta i lletrista brasiler. És conegut per les seves creacions dintre del moviment tropicalista, que més tard s'expandiria per tota la música popular brasileira. Va suïcidar-se amb 28 anys.[1]
Biografia[modifica]
Neto era el fill d'un fiscal i una mestra de primària de Teresina, la capital de Piauí, a la regió nord-est del país. Als 16 anys, va traslladar-se a Salvador, Bahia, per estudiar al Colégio Nossa Senhora da Vitória, on va coincidir amb Gilberto Gil. Allà també va conèixer Glauber Rocha, a qui va de fer d'assistent mentre filmava el primer llargmetratge, Barravento, de 1961.[2]
Neto es va implicar activament en l'escena cultural de Salvador, on va conèixer Caetano Veloso, Gal Costa i Maria Bethânia. El 1962 es va traslladar a Rio de Janeiro per estudiar periodisme a la universitat, però mai es va graduar. Va escriure columnes sobre cultura per a diverses publicacions d'allà.[3] Torquato va actuar com a agent cultural i defensor polèmic de les avantguardes artístiques, com Tropicalia, Cinema Marginal i Concretisme. Va fer-se amic de diverses figures importants d'aquests moviments, com ara els músics esmentats anteriorment, els poetes Décio Pignatari i Augusto i Haroldo de Campos, el cineasta Ivan Cardoso i l'artista Hélio Oiticica.[4] En aquesta època, Neto va arribar a ser vist com una figura del tropicalisme, després d'haver escrit el breviari Tropicalismo para principiantes, on defensava la necessitat de crear un pop genuïnament brasiler.[2] Calia «acceptar completament tot el que la vida dels tròpics pot donar, sense prejudicis d'ordre estètic».[5] Neto també va ser un important lletrista de cançons icòniques del moviment tropicalista.[2]
A finals dels anys seixanta, després de l'exili dels seus amics Gil i Caetano forçats per la dictadura militar, va viatjar a Europa i als Estats Units amb la seva dona Ana Maria i va viure un breu període a Londres.[6] Torna al Brasil a començaments de 1970, amb la dona embarassada. L'únic fill de la parella, naixeria el 27 de març.[7] Comença a treballar en el cinema experimental, enregistrat en Super-8, que ell anomena "cinema en llibertat"; tant en la faceta d'actor com de director.[8]
L'artista, que havia patit episodis depressius en el seu periple europeu,[9] va començar a aïllar-se, sentint-se alienat tant pel règim militar com per les "patrulles ideològiques" de l'esquerra.[10] Va passar per una sèrie d'hospitalitzacions per alcoholisme i va trencar diverses amistats.[11] Neto es va suïcidar la matinada del 10 de novembre de 1972, després de celebrar una festa pel seu 28è aniversari, deixant el gas obert en una habitació tancada.[9]
Obra[modifica]
Literatura[modifica]
- Os Últimos Dias de Paupéria (org.: Ana Maria Silva Duarte e Waly Salomão). Rio de Janeiro: Max Limonad, 1984.
- Torquatália - do Lado de Dentro: Obra Reunida de Torquato Neto (vol. 1) (org. : Paulo Roberto Pires). Rio de Janeiro: Editora Rocco, 2005.
- Torquatália - Geléia Geral: Obra Reunida de Torquato Neto (vol. 2) (org. : Paulo Roberto Pires). Rio de Janeiro: Editora Rocco, 2005.
Música[modifica]
- Tropicalia ou Panis et Circencis (1968) - Philips
- Os últimos dias de Paupéria (1973) - Eldorado
- Todo dia é dia D (2002) - Dubas
Cinema[modifica]
| Títol | Any | Rol |
|---|---|---|
| Nosferatu no Brasil | 1970 | Actor (dir: Ivan Cardoso) |
| Terror da Vermelha | 1972 | Actor i director |
| Adão e Eva do Paraíso ao Consumo | 1972 | Actor (dir: Edmar Oliveira i Carlos Galvão) |
Referències[modifica]
- ↑ Filgueiras, Mariana. «Documentário ilumina vida e obra de Torquato Neto» (en portuguès brasiler). O Globo, 11-06-2014. [Consulta: 3 octubre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Torquato Neto» (en portuguès brasiler). Dicionário Cravo Albin Da Música Popular Brasileira. [Consulta: 3 octubre 2023].
- ↑ Ribeiro, Ediel. «Eterno Torquato Neto» (en portuguès brasiler). Diário do Rio, 10-11-2022. [Consulta: 3 octubre 2023].
- ↑ Cámara, Mario «Cuerpos concretos en las crónicas de Torquato Neto» (en castellà). Zama. Revista del Instituto de Literatura Hispanoamericana, 2, 2, 2010. DOI: 10.34096/zama.a2.n2.5067. ISSN: 2422-6017.
- ↑ «Talismã do tropicalismo» (en portuguès brasiler). Revista Época. Globo, 20-02-2009. [Consulta: 3 octubre 2023].
- ↑ Coelho, Fred. «Como Oiticica e Torquato Neto viveram a Londres dos Beatles nos tempos de 'Get Back'» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 25-12-2021. Arxivat de l'original el 2022-05-01. [Consulta: 3 octubre 2023].
- ↑ Cena Macedo, Bruno. «O anjo torto» (en portuguès brasiler). Navegos, 03-10-2023. [Consulta: 3 octubre 2023].
- ↑ Castelo Branco, Edwar De Alencar «Travessuras em superoito milímetros:». Fronteiras: Revista Catarinense de História, 18, 05-06-2018, pàg. 11–25. DOI: 10.36661/2238-9717.2010n18.8067. ISSN: 2238-9717.
- ↑ 9,0 9,1 Rodrigues, Thamara. «Torquato Neto e o futuro à deriva» (en portuguès brasiler). HH Magazine, 17-06-2020. [Consulta: 3 octubre 2023].
- ↑ dos Santos, Lara Taline. «O tropicalismo musical e a esquerda engajada: da crítica estética e política à patrulha ideológica» (en portuguès brasiler), 01-12-2010. [Consulta: 3 octubre 2023].
- ↑ Abranche de Oliveira, Vitor Hugo. Você olha nos meus olhos e não vê nada, é assim mesmo que eu quero ser olhado: trajetória e marginalidade na obra musical de Torquato Neto (tesi) (en portuguès brasiler). Goiânia: Universidade Federal de Goiás, 2011-02-18.
Bibliografia complementària[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torquato Neto |
- Fontenele, Weslley «On Non-Folklorizing the Popular: reinterpreting the so-called popular cultures through Torquato Neto» (en anglès). Revista Brasileira de Estudos da Presença, 8, 2018-Oct-Dec, pàg. 788–806. DOI: 10.1590/2237-266072820. ISSN: 2237-2660.
- Kogan, Adriana «Invención y polémica en Torquato Neto» (en castellà). Sibila, 22-11-2010. ISSN: 1806-289X.
- Nunes Ribeiro, Elzimar Fernanda «Vampiros e Outras Assombrações: Imagens Do Medo Na Poesia De Torquato Neto». Fronteiraz Revista Do Programa De Estudos Pos Graduados Em Literatura E Critica Literaria, 01-01-2012. ISSN: 1983-4373.
- Quinet, Antonio «Morro, logo crio - O cógito de Torquato Neto» (en portuguès). Revista Concinnitas, 1, 26, 15-12-2015, pàg. 97–103. ISSN: 1981-9897.