Omphalotus
 gírgola d'olivera  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Agaricales |
| Família | Marasmiaceae |
| Gènere | Omphalotus Fayod (1889) |
| Tipus taxonòmic | Omphalotus olearius |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
| Species | |
.svg){kind=icon}
Omphalotus és un gènere de fongs basidiomicets descrits pel micòleg suís Victor Fayod l'any 1889. Els seus membres tenen el capell i el peu arrodonit. Són fongs sapròfits i creixen en grups a la base dels arbres. L'espècie més coneguda és (Omphalotus olearius). Espècies del gènere Omphalotus, que són verinoses s'han confós amb els rossinyols Cantharellus. Algunes espècies d'Omphalotus són bioluminiscents.[3] Tots ells es creu que són verinosos i causen símptomes gastrointestinals.
Taxonomia
[modifica]Victor Fayod originàriament, l'any 1989, erigí aquest gènere amb Pleurotus olearius i P. eryngii com les seves espècies principals,[4] ubicant-lolos en la tribu ("aliança") amb els gèneres Pleurotus i Pleurotellus.[5]
Per anàlisi genètica, Rolf Singer els posà junt amb els relacionats Lampteromyces dins l'ordre Boletales per la presència del pigment àcid variegàtic. Més específicament el gènere va ser ubicat dins la família Paxillaceae. Tanmateix s'ha comprovat que el gènere Omphalotus degrada la lignina mentre el gènere Paxillus degrada la cel·lulosa.[6]
El nom del gènere Omphalotus deriva del grec medieval ὀμϕαλοειδής, que significa "melic".[7]
Filogènia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| La filogènia i les relacions en les espècies d'Omphalotus estan basades en seqüències ITS de l'ADN ribosòmic.[6] |
Toxicitat
[modifica]Moltsmembres d'aquest gènere se sap que són tòxics i consumir-los porta a símptomes gastrointestinals de nàusea. vòmits i de vegades diarrea.[8] L'ingredient tòxic és un compost sesquiterpè conegut com a il·ludina S.[9][10][11]
Distribució
[modifica]El gènere té una distribució cosmopolita en boscos d'arreu del món. Les seves espècies causen una podridura blanca i tova en la fusta morta donat que en degraden la lignina.
Referències
[modifica]- ↑ Earle, Franklin Sumner «The Genera of North American Gill Fungi». Bulletin of the New York Botanical Garden, 5, 1906, pàg. 373–451 (see p. 432).
- ↑ «Omphalotus Fayod». MycoBank. International Mycological Association. [Consulta: 12 desembre 2012].
- ↑ Alexopoulos CJ, Mims CW, Blackwell M.. Introductory Mycology. John Wiley and Sons, 1996. ISBN 0-471-52229-5.
- ↑ Fayod, Victor «Prodrome d'une histoire naturelle des Agaricinés» (PDF) (en francès). Annales des Sciences Naturelles Botanique, 9, 7, 1889, pàg. 181–411 (see p. 338). Arxivat de l'original el 2014-10-06 [Consulta: 5 octubre 2014].
- ↑ Petersen, Ronald H.; Hughes, Karen W. «Mating systems in Omphalotus (Paxillaceae, Agaricales)». Plant Systematics and Evolution, 211, 3–4, 1997, pàg. 217–29. DOI: 10.1007/bf00985360. ISSN: 0378-2697.
- ↑ 6,0 6,1 Kirchmair, Martin; Morandell, Sandra; Stolz, Daniela; Pöder, Reinhold; Sturmbauer «Phylogeny of the Genus Omphalotus Based on Nuclear Ribosomal DNA-sequences». Mycologia, 96, 6, 2004, pàg. 1253–60. DOI: 10.2307/3762142. PMID: 21148949.
- ↑ «omphaloid, adj.». A: The Oxford English Dictionary. 3a edició. Oxford University Press, abril 2008 [Consulta: 12 desembre 2012].
De subscripció o mur de pagament
- ↑ Joseph F. Ammirati, Traquair, James Alvin, Paul A. Horgen. Poisonous Mushrooms of the Northern United States and Canada. Minneapolis, MN: University of Minnesota Press, 1985, p. 290–91. ISBN 0816614075.
- ↑ Benjamin, Denis R. Mushrooms: poisons and panaceas — a handbook for naturalists, mycologists and physicians. Nova York: WH Freeman and Company, 1995, p. 366–67. ISBN 0-7167-2600-9.
- ↑ «Illudin S (lampterol)». Tetrahedron, 21, 1965, pàg. 1231–1246. DOI: 10.1016/0040-4020(65)80065-5.
- ↑ «Antibiotic Substances from Basidiomycetes: VII. Clitocybe illudens». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 36, 5, 1950, pàg. 300–305. DOI: 10.1073/pnas.36.5.300.
Enllaços externs
[modifica]