Antonio Aguilar y Vela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntonio Aguilar y Vela

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 novembre 1820 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 1882 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic d'universitat
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaCarlisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la
Universitat de Madrid
Es coneix perIntroductor a Espanya del càlcul de probabilitats
Amb Jellinek establí els bases de la meteorologia internacional organitzada
Activitat
OcupacióAstronomia
OcupadorUniversitat de Valladolid
Universitat Central
Universitat de Santiago de Compostel·la Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansJosé María Aguilar y Vela Modifica el valor a Wikidata
Premis

Antonio María Aguilar y Vela (Madrid, 20 de novembre de 1820 - Madrid, 5 de juliol de 1882) va ser un astrònom espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Biografia[modifica]

Primogènit de Francisco Aguilar-Anchía y Mendoza de Sotomayor, Capità de la Guàrdia de Corps de Carles IV. El seu germà, José María Aguilar y Vela, va ser coautor de la seu del Banc d'Espanya, al costat de Severiano Sáinz de la Lastra i Eduardo Adaro Magro. El seu nom és el primer d'una família vinculada a les ciències exactes des de llavors.

Va estudiar Humanitats i Filosofia a Madrid i Alcalá, havent d'emigrar a França amb 19 anys, al final de la Primera Guerra Carlista per les seves idees polítiques. En el Col·legi Reial d'Angulema va estudiar Matemàtiques i Física, estudis que va continuar en tornar a Espanya en 1845.

Va ser Catedràtic de Matemàtiques de la Universitat de Valladolid, Catedràtic de Càlcul en la Universitat de Santiago i d'Astronomia en la Universitat Central. En 1851 va ser nomenat Director de l'Observatori Astronòmic de Madrid, institució de la qual és virtualment fundador, a causa dels seus treballs científics i els seus esforços per millorar les seves instal·lacions, en estat deplorable després de la invasió francesa. El projecte de reforma i ampliació d'aquest edifici va ser a càrrec del seu germà, José María Aguilar y Vela. Antonio Aguilar es va veure obligat a adquirir tots els instruments necessaris per al seu funcionament, així com a preparar al personal que s'encarregués del seu maneig i posada en marxa. Havent calculat les coordenades de l'Observatori, va redactar la Memòria sobre la latitud i posició geogràfica de la Vila i Cort de Madrid. En 1854 és nomenat membre de Nombre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, prenent possessió a l'any següent amb la medalla número 32 amb el discurs Breve reseña de la historia y progresos de la Astronomía. En 1861 passa a ocupar el primer càrrec de Secretari Perpetu d'aquesta institució.[1]

En 1871, a causa de la seva militància carlista és destituït fulminantment del càrrec i ha de marxar novament a l'exili a França. Després de recuperar el càrrec, en 1872, és novament amenaçat, per la qual cosa l'Observatori perd la seva autonomia i passa a dependre de la Universitat Central.

Com a científic, va ser autor de diversos treballs astronòmics, destacant un sobre les taques solars, eclipsis de sol i topografia de Madrid, així com sobri climatologia i meteorologia, disciplina aquesta en la qual van destacar les seves aportacions en l'Exposició Universal de Viena de 1873, en la qual va formar part del jurat, i especialment a l'II Congrés Meteorològic Internacional celebrat a Roma a l'abril de 1879. En aquest congrés, Antonio Aguilar -al costat de Karl Jellinek- senti les bases de la meteorologia internacional organitzada. Dins del camp de les matemàtiques, Antonio Aguilar és el introductor a Espanya del càlcul de probabilitats i va arribar a ser una autoritat en estadística a través dels mètodes de Laplace i Lagrange. Va publicar articles en diverses publicacions espanyoles i estrangeres.

Referències[modifica]

  1. Biografia Arxivat 2016-08-08 a Wayback Machine. al web de la RAC

Bibliografia[modifica]

  • Doscientos años del Observatorio Astronómico de Madrid. VV.AA. Madrid, 1992.
  • Historia de la Probabilidad y la Estadística, capítol 13: Don Antonio Aguilar y Vela: su visión del estudio del Cálculo de Probabilidades. Ana Isabel Busto Caballero y María del Carmen Escribano Ródenas. Madrid, 2006.
  • Don Antonio María Aguilar y Vela, el primer probabilista español (1820-1882). Article de J.P. Vilaplana, professor del Departament de Matemàtiques aplicades de la Universitat del País Baso, a la Revista de Matemáticas de la Universidad Autónoma de Barcelona, any 1980.


Premis i fites
Precedit per:
Fernando García de San Pedro y García

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències
Medalla 32

1854-1882
Succeït per:
Francesc Prieto i Caules