Claudine Picardet
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Claudine Poullet 7 agost 1735 Dijon (França) |
| Mort | 4 octubre 1820 (85 anys) París |
| Activitat | |
| Ocupació | química, meteoròloga, mineralogista, traductora |
| Família | |
| Cònjuge | Louis Bernard Guyton de Morveau (1798–1816) Claude Picardet (1755–1794) |
Claudine Picardet (nom de naixement Claudine Poulet. Dijon, 7 d'agost 1735 - París, 4 d'octubre de 1820) fou química, mineraloga, meteoròloga i traductora de llibres científics en francés.
Biografia
[modifica]És la filla gran del notari François Poulet de Champlevey.L'any 1755, Claudine Poulet es casa amb Claude Picardet,un magistrat membre de la burgesia naixent.[1] Esdevé membre de l'Acadèmia reial de les ciències, de les arts, i lletres de Dijon i director del jardí botànic.[2] Aquest matrimoni permet a Claudine Picardet d'accedir als cercles de l'alta societat i al món científic. Ella freqüenta salons científics i societats intel·lectuals.[3] Aquest grup de científics milita per a l'accés de les ciències a les dones. La parella Picardet té un fill, qui mor l'any 1776, a l'edat de 19 anys.
L'any 1782, Claudine Picardet forma part d'un conjunt de científics que venen de l'Acadèmia de Dijon, del qual també forma part Louis-Bernard Guyton de Morveau, Jacques-Pierre Champy, Jean Lemulier de Bressey, Claude Varenne de Béost, Charles André Hector Grossart de Virly, i Francisco Javier d'Angulo. Gràcies a Jacques Magnien, lingüista i químic, aquest petit grups'interessa als treballs dels científics estrangers.[3] En nou anys, Claudine Picardet va traduir vuit centes pàgines des del suec, l'alemany, l'anglès i l'italià.
Al 1785, Louis-Bernard Guyton de Morveau encarrega Claudine Picardet de comprovar tres cops al dia les dades del baròmetre que Antoine Lavoisier havia donat a l'acadèmia de Dijon.[3] Els resultats d'aquestes dades van ser publicats parcialment pel seu marit i enviats a Antoine Lavoisier. Al 1787, la parella Lavoisier va a casa de Claudine Picardet per comparar els resultats.[1]
Al 1796 es queda vídua, llavors Claudine Picardet es trasllada a París. L'any 1798, ella es casa amb Louis-Bernard Guyton-Morveau, qui des de feia molts anys ja era un amic. Ell era diputat de la Convenció i professor de química a l'Escola Polytechnique de París. Elle segueix els seus treballs científics. Al 1811, seguidament a la nominació de Louis-Bernard Guyton-Morveau, com a Baró de l'Imperi per Napoleó, Claudine Picardet esdevé baronesa Guyton-Morveau. Mor a París l'any 1820.
Notorietat
[modifica]Al 1785, Claudine Picardet publica la seva primera traducció Memòries de chymie de manera anònima. Jérôme Lalande descobreix el nom de la traductora al Journal des Savants.[4] A partir d'aquell moment ella signa els seus treballs amb el seu nom. Sovint és citada als Annals de Química i reconeguda per a la seva aportació a la ciència.[5]
L'any 1790, el Tractat de caràcters exteriors dels fòssils, porta la inscripció pel traductor de les memòries de chymie de Scheele. Aquesta és la prova on Louis-Bernard Guyton-Morveau indica que es va tractar de «Mme P *** ".[6]
Reconeguda pels seus contemporanis a escala nacional i internacional, la seva aportació a la ciència és a continuació minimitzada. Al 1820, a la mort de Claudine Picardet, a l'edat de 86 anys, El Periòdic de Dijon i de la costa d'or publica una necrología on l'autor, Claude -Nicolas Amanton, nega l'aportació de Claudine Picardet a les ciències i parla de treballs anecdòtics.[1]
Els seus treballs han contribuït a la difusió de la química i de les descobertes sobretot sobre les sals i el minerals. Ha publicat dues vegada més que la seva col·lega Marie-Anne Pierrette Paulze. Només el metge Jacques Gibelin ha publicat tantes traduccions com Claudine Picardet. Gràcies al seu treball i a aquell de Louis-Bernard Guyton-Morveau, una simple academica de província adquireix una notorietat internacional.[3]
Treballs
[modifica]
Claudine Picardet publica més de 1000 pàgines entre 1774 i 1797. Va traduir moltes obres científiques, sobretot del suec (Carl Wilhelm Scheele, Torbern Olof Bergman), de l'alemany (Johann Christian Wiegleb,Johann Carl Friedrich Meyer, Martin Heinrich Klaproth), l'anglès (Richard Kirwan, William Fordyce), 2 de l'italià de Marsilio Landriani.[1]
Ella no es conforma en traduir. Per al Tractat de caràcters exteriors dels fòssils, d'Abraham Gottlob Werner (1790), aporta correccions i afegeix anotacions. Contacta i fa intercanvis amb el minerolèg espanyol Fausto de Elhúyar, interroga a científics bilingües.[1]
Al 1795 la versió francesa de Claudine Picardet és reeditada a Alemanya, fet que li val consagració.[1]
Els seus treballs principals són Memòries de chymie, de Carl Wilhelm Scheele (1785), el Tractat de caràcters exteriors dels fòssils, d'Abraham Gottlob Werner (1790), i Observacions de la longitud del nus de Mart feta al Desembre 1873, per M. Bugge, al Periòdic dels savis (1787).[7]
També va traduir una part de les obres del mineròleg anglès Richard Kirwan, qui no escatima en elogis sobre el treball de Claudine Picardet i el seu coneixement.[8]
La meitat de les seves traduccions han estat publicades a la revista científica Observations sur la physique , una part al Journal des sçavans, a les Nouvelles de la Répiblique et des arts.[9]
Ha traduït una part de les memòries de Torbern Olof Bergman titulades Opuscules físiques i químiques.
Retrat
[modifica]
Un quadre anònim del segle xix representa un cercle de savis identificats com: Marie-Anne Paulze a esquerra, una dona tenint una llibre a la mà, el químic Claude Louis Berthollet, el quóimic Antoine-François Fourcroy, el físic Antoine Lavoisier assentat i el químic Louis-Bernard Guyton-Morveau a la dreta. Per al personatge no identificat, podria tractar-se de Claudine Picardet.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Science, Pour la «Madame Picardet, traductrice scientifique ou cosmétique des Lumières ?» (en francès). Pourlascience.fr.
- ↑ Chemical Heritage Foundation. Women in chemistry (en anglais), 2001, p. 284. ISBN 978-0941901277.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Picardet, Claudine - Complete Dictionary of Scientific Biography», 2008. [Consulta: 18 desembre 2016].
- ↑ (1626-1669), Sallo, Denis de; (1632-1704), Gallois, Jean; (16..-1691), La Roque, Jean-Paul de. «BnF Catalogue général» (en francès), 1665. [Consulta: 8 gener 2018].
- ↑ Cuchet. Annales de chimie; ou Recueil de mémoires concernant la chimie et les arts (en francès). 9, 1791.
- ↑ Frantin. Traité des caractères extérieurs des fossiles, traduit de l'allemand de M. A. G. Werner par le traducteur des "Mémoires de chymie" de Scheele (en francès), 1790, p. 389.
- ↑ Women in Science: Antiquity Through the Nineteenth Century : A Biographical Dictionary With Annotated Bibliography, MIT Press, 1990, p. 94.
- ↑ Pygmalion. Histoire des femmes de science en France, 2002, p. 410.
- ↑ «Picardet, Claudine - Complete Dictionary of Scientific Biography» (en anglès). [Consulta: 27 desembre 2016].