Vés al contingut

Fenacita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFenacita

Cristalls de fenacita
Fórmula químicaBe₂SiO₄
Epònimfrau Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMalysheva (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > nesosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.AA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A.01 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Hàbit cristal·lítabular, prismàtic a acicular els cristalls sovint com agregats columnars
Estructura cristal·linaa = 12.438 Å, c = 8.231 Å; Z = 18
Grup puntualtrigonal 3 romboedral
Colorincolor, groc, rosa, marró
Maclespenetració al voltant de {0001}
Exfoliaciódistint en {1120}, imperfecte en {1011}
Fracturaconcoidal
Duresa7,5 a 8
Lluïssorvítria
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica2,93 a 3,00
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1.650 - 1.656 nε = 1.667 - 1.670
Birefringènciaδ = 0,017
Altres característiquescatodoluminiscència blau brillant
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolPhk Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

La fenacita o fenaquita és un mineral silicat del grup dels neosilicats ortosilicats força rar que conté beril·li, BeSiO₄. Ocasionalment es fa servir com pedra preciosa. La fenacita es presenta en cristalls isolats de forma de romboedre i d'hàbit lenticular o prismàtic. Els cristalls de vegades són perfectament incolors i transparents, però més sovint són grisencs o groguencs.

Formació i jaciments

[modifica]
Cristall de fenaquita de Mont Ikaka, Madagascar (mida: 3.1 x 1 x 0.7 cm)
Estructura del cristall vista al llarg de l'eix c

La fenaquita es troba en venes de pegmatita a alta temperatura i en mica-esquists associats amb quars, crisoberil, apatita i topazi. Es troba en les mines de maragdes de Takovaya stream, prop de Iekaterinburg als Urals de Rússia, entre altres llocs també es presenta a la regió de Pikes Peak a Colorado.

A Catalunya ha estat descrita només al Cap de Creus (Alt Empordà, Girona).[4]

Referències

[modifica]