Vés al contingut

Manuel Cristóbal Errandonea

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaManuel Cristóbal Errandonea
Biografia
Naixement27 febrer 1905 Modifica el valor a Wikidata
Irun (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juliol 1957 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític, soldat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista d'Euskadi Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarEusko Gudarostea Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcomandant Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

Manuel Cristóbal Errandonea (Bera, 27 de febrer de 1905 - París, 7 de juliol de 1957) va ser un polític i militar espanyol.

Va néixer en el si d'una família catòlica, euskaldun i de tradició carlina.[1] En la seva joventut va treballar com a taxista a l'Estació del Nord d'Irun i també com a contrabandista a la frontera.[2] Membre del sindicat de xofers de la UGT, des de 1931 va estar afiliat al Partit Comunista d'Espanya (PCE).[2][n. 1]

Després de l'esclat de la Guerra civil es va unir a les milícies republicanes. Durant la campanya de Guipúscoa es va destacar especialment en la defensa d'Irun i de Sant Sebastià.[4] Després, durant la campanya del Nord, va manar el batalló «Rosa Luxemburg»,[5] la 6a Brigada basca[6] i, posteriorment, la 49a Divisió.[7] En el transcurs els combats a Biscaia va resultar ferit. Amb la caiguda del front Nord va tornar a la zona central republicana, on va ser nomenat comandant d'una de les divisions del XIV Cos d'Exèrcit Guerriller.[8][5] Posteriorment assumiria el comandament de la 25a Divisió[9] —unitat veterana formada per milicians anarquistes— i, més endavant, del XXI Cos d'Exèrcit al Front de Llevant.[10] El setembre del 1938 va ser ascendit al rang de tinent coronel.[11] Al final de la contesa va marxar a l'exili.[12]

En l'exili va dirigir el PCE-EPK. El 1954 va ser escollit membre del Buró polític del PCE.[13] Va morir a París el 1957.[1]

Notes

[modifica]
  1. En la direcció del Partit Comunista a Irun, a més d'Errandonea, també sobresortien Juan Astigarrabia Andonegui, els germans Zapiráin o Jesús Larrañaga.[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 de Pablo i Momoitio, 2003, p. 90.
  2. 2,0 2,1 Taló, 1988, p. 310.
  3. Ruiz Ayúcar, 1976, p. 367.
  4. Alpert, 2013, p. 130, 329.
  5. 5,0 5,1 Cancio, 2011, p. 118.
  6. Engel, 1999, p. 158.
  7. Aguirre, 1981, p. 60.
  8. Alpert, 2013, p. 266.
  9. Martínez Bande, 1975, p. 36.
  10. Maldonado, 2007, p. 471.
  11. Alpert, 2013, p. 130.
  12. Alpert, 2013, p. 329.
  13. Rodó, 1999, p. 731.

Bibliografia

[modifica]
  • Aguirre, J.M.. Historia general de la guerra civil en Euskadi. El ejercito vasco (I). L. Haranburu, 1981. 
  • Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013. 
  • Cancio, Raúl C. Fuerzas especiales en la Guerra Civil Española. Madrid: Ministerio de Defensa, 2011. 
  • de Pablo, Santiago. El papel de los corresponsales en la guerra civil española. Homenaje a George Steer. Gernika-Lumoko Udala, 2003. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid, Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La llegada al mar. Madrid: Editorial San Martín, 1975. 
  • Redondo, Gonzalo. Política, cultura y sociedad en la España de Franco (1939-1975). II. Ediciones Universidad de Navarra, 1999. 
  • Ruiz Ayúcar, Ángel. El partido comunista: treinta y siete años de clandestinidad. Madrid: San Martín, 1976. 
  • Talón, Vicente. Memoria de la guerra de Euzkadi de 1936. II, 1988.