Francisco de Diego Calonge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco de Diego Calonge
Biografia
Naixement26 gener 1938 Modifica el valor a Wikidata
Chinchón (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 2019 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director Reial Jardí Botànic de Madrid
1979 – 1984 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid
Universitat de Bristol Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbotànic, divulgador científic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorReial Jardí Botànic de Madrid
Consell Superior d'Investigacions Científiques Modifica el valor a Wikidata
Obra
Abrev. botànicaCalonge Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 16821-1

Francisco de Diego Calonge (Chinchón, Madrid, 26 de gener de 1938 - Madrid, 5 de novembre de 2019) va ser un científic, botànic i divulgador científic espanyol.

Va dedicar la seva activitat científica a l'estudi dels fongs, compaginant la seva trajectòria investigadora amb la de divulgador, convertint-se en un precursor de la divulgació científica a Espanya i un dels seus màxims exponents en el camp de la micologia.[1][2]

La seva carrera científica començà a principis dels anys setanta quan, després de llicenciar-se en Farmàcia per la Universitat Complutense de Madrid, va realitzar la seva tesi doctoral en el camp de la fitopatologia. En acabar aquesta, el 1965, es va traslladar a la Universitat de Bristol, al Regne Unit, per continuar amb l'estudi dels fongs fito-patògens i més concretament amb l'anàlisi ultraestructural dels fongs paràsits, camp en el qual realitzà importants aportacions al coneixement de les relacions paràsit/hoste. Va rebre una sòlida formació científica, avançada al seu temps, en l'àmbit de la botànica.[1][2]

Al seu retorn a Espanya, el 1968, es va incorporar al Reial Jardí Botànic de Madrid (RJB) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), on desenvolupà tota la seva tasca professional, obtenint per oposició la plaça de Col·laborador Científic del CSIC (1972), després la d'Investigador (1975) i, el 1982, la de Professor d'Investigació. El 1979 fou nomenat director del RJB i des d'aquesta data fins al 1984, en què deixà el càrrec, va promoure una profunda transformació i restauració de la institució. També fou el fundador de la Societat Micològica de Madrid, la qual va presidir durant més d'una dècada.[1][2]

La seva investigació científica va començar amb l'estudi florístic i taxonòmic dels macromicets, centrant-se especialment en els Ascomicets, Agaricals, Aphyllophorales i, sobretot, els Gasteromycetes, en els quals es convertí en un especialista a escala mundial. Bona part del seu esforç científic es dirigí a l'elaboració de catàlegs florístics, monografies, aportacions corològiques i descripció d'espècies noves. Començà els seus estudis a l'àmbit geogràfic espanyol, ampliant-lo després a l'europeu, a Polònia, Itàlia, Ucraïna i, sobretot, Portugal, on se centrà en la biota fúngica de Madeira. A mitjans dels noranta, feu el salt al continent americà, pulicant contribucions al coneixement dels fongs de Veneçuela, Bolívia, Brasil, Equador, Guatemala i, sobretot, Mèxic i Costa Rica; i més endavant fixà la seva atenció a la biota fúngica de Tanzània i Camerun a l'Àfrica tropical i de l'Índia a l'Àsia. Durant la seva trajectòria organitzà exposicions anuals de fongs a Madrid des del 1973, realitzà conferències, cursos, programes de televisió i ràdio, i publicà articles de premsa i un bon nombre de llibres, entre els quals destaca “Hongos de nuestros campos y bosques”, que va suposar l'apropament al món científic micològic de molts dels aficionats a la micologia d'aquell moment. Va fundar el Boletín de la Sociedad Micológica de Madrid, abans de 1985, anomenat Boletín de la Sociedad Micológica Castellana, que va dirigir des dels seus començaments, el 1976, fins a la seva jubilació, el 2008.[1][2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Telleria, M. Teresa «Semblanza científica del Prof. F.D. Calonge con motivo de su jubilación». Anales del Jardín Botánico de Madrid, Vol. 66, Núm. extra, 1, 2010, pàg. 7–24. DOI: 10.3989/ajbm.2102. ISSN: 0211-1322 [Consulta: 12 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Telleira, M. Teresa; Martín, María «Prof. Francisco de Diego Calonge (1938–2019). In memoriam». Anales del Jardín Botánico de Madrid, Vol 76, Núm. 2, 2019, pàg. e91. ISSN: 1988-3196 [Consulta: 12 abril 2020].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]