Jordi I Ghisi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJordi I Ghisi
Biografia
Naixementsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Mort1311 Modifica el valor a Wikidata
Almirós (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Senyor de Tinos
Senyor de Sérifos
Baró de Calandritsa
Senyor de Ceos
Senyor de Míkonos
Triarca de Negrepont
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaGhisi Modifica el valor a Wikidata
Cònjugefilla de Guiu de Dramelay
Alícia dalle Carceri (1299–) Modifica el valor a Wikidata
FillsBartolomeu II Ghisi
 ( ) Modifica el valor a Wikidata
PareBartolomeu I Ghisi Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Jordi I Ghisi (italià: Giorgio I Ghisi; mort el 15 de març del 1311) fou un senyor feudal llatí a la Grècia sota el domini franc.

Fill de Bartolomeu I Ghisi i la seva primera muller, una filla de Guiu II de Dramelay, era baró de Calandritsa, al Principat d'Acaia. El 1292 també fou nomenat castellà de Kalamata.[1] Aquell mateix any, després d'una sèrie d'incursions destructives a les possessions insulars gregues i llatines del mar Egeu, l'almirall aragonès Roger de Llúria, tirà les àncores del seu estol a Navarino. Tement que els aragonesos els arrabassessin terres a Acaia o renovessin les seves incursions, i davant l'absència del príncep Florenci d'Hainaut, que era a Itàlia, Jordi reuní dos-cents cavallers a Andrussa i atacà els aragonesos. En un enfrontament breu però sangonent, els aqueus foren derrotats i Jordi fou capturat, tot i que poc després seria rescatat per 8.000 perpres quan l'estol aragonès posà rumb a Clarença.[2][3]

El 1303, a la mort del seu pare, heretà la senyoria sobre les illes egees de Tinos i Míkonos, amb feus a Sèrifos i Ceos.[1][4] Així mateix, esdevingué triarca de Negrepont (Eubea) a través de la seva segona muller, Alícia dalle Carceri. Morí a la batalla del Cefís contra la Gran Companyia Catalana el 1311.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Bon, 1969, p. 234, 235 i 459.
  2. Bon, 1969, p. 167.
  3. Miller i 1908, 185 i 186.
  4. Setton, 1975, p. 12.
  5. Ayensa, 2020, p. 138.

Bibliografia[modifica]