Vés al contingut

Alonso Verdugo y Castilla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlonso Verdugo y Castilla

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Alonso Verdugo y de Castilla Modifica el valor a Wikidata
3 setembre 1706 Modifica el valor a Wikidata
Alcalá la Real (Província de Jaén) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 1767 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Ambassador of Spain in the Archduchy of Austria (en) Tradueix
1755 – 1760
← Antonio de Azlor y Marimón (en) TradueixDemetrius O'Mahony (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, poeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaEl Caballero Acólito Aventurero
El Difícil Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaría Francisca Davila y Carrillo de Albornoz Modifica el valor a Wikidata
ParePedro Verdugo de Albornoz Ursúa Modifica el valor a Wikidata
GermansAna Verdugo y Castilla Modifica el valor a Wikidata
Premis

Alonso Verdugo y Castilla Ursúa y Lasso de Castilla, també conegut com a Alonso Verdugo de Castilla,[1] III Comte de Torrepalma (Alcalá la Real, 3 de setembre de 1706 - Torí, 27 de març de 1767) va ser un diplomàtic i poeta espanyol, un dels primers acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola.[2]

Va ser cavaller de l'Orde de Calatrava (1756), majordom de setmana de Sa Majestat (1775),[3] ministre plenipotenciari a Viena fins a 1760 i després a Torí entre 1760 i 1767. Membre numerari de la Reial Acadèmia de la Llengua i cofundador en 1735 i membre de número de la Reial Acadèmia de la Història; també va pertànyer a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Va animar, a més, dos cenacles poètics: l'Academia del Trípode en Granada i l'Academia del Buen Gusto a Madrid.

La seva poesia es dirigia a un reduït grup d'amics i adeptes, amb un molt elaborat culteranisme, la qual cosa li va valer l'àlies de "El Difícil". No obstant això en els seus versos apareix també l'influx de Lope de Vega i de Juan de Jáuregui. Va utilitzar Ovidi per al seu gran poema Deucalión (editat pòstumament al Parnaso español de 1770 i després en 1854 per Cayetano Rosell y López). S'han conservat també romanços, sonets, elegies, etcètera i un poema denominat Las ruinas. Pensamientos tristes, en belles sèries d'hendecasíl·labs blancs. En ell un pastor, de nom Alfeo, plora els desdenys de Filis al costat de les ruïnes de l'alcàsser de Toledo amb un nou to, reconcentrat i intimista. Leopoldo Augusto de Cueto li va atribuir un altre poema, El juicio final, que sembla obra de José Antonio Porcel y Salablanca. Entre els principals estudiosos d'aquest poeta destaca especialment Nicolás Marín.

Referències

[modifica]
  1. «Alonso Verdugo de Castilla» (en castellà). RAE.es. [Consulta: 13 setembre 2022].
  2. «Alonso Verdugo» (en castellà). Geneallnet.org. [Consulta: 13 setembre 2022].
  3. Vicente de Cadenas y Vicent Caballeros de la Orden de Calatrava que efectuaron sus pruebas de ingreso ...

Bibliografia

[modifica]
  • Felipe Pedraza y Milagros Rodríguez, Manual de Historia de la literatura española V. Tafalla: Ediciones Cénlit, 1981.


Premis i fites
Precedit per:
Jerónimo Pardo

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira P

1740-1767
Succeït per:
Ignacio de Hermosilla