La forja de un rebelde (sèrie de televisió)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de programa audiovisualLa forja de un rebelde
La forja de un rebelde Modifica el valor a Wikidata
Tipussèrie de televisió Modifica el valor a Wikidata
Gèneresèrie de televisió de drama i cinema biogràfic Modifica el valor a Wikidata
DireccióMario Camus Modifica el valor a Wikidata
CompositorLluís Llach i Grande Modifica el valor a Wikidata
Actors
País de produccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Canal originalLa 1 Modifica el valor a Wikidata
Primer programa30 març 1990 Modifica el valor a Wikidata
Últim programa4 maig 1990 Modifica el valor a Wikidata
Temporades1 Modifica el valor a Wikidata
Episodis6 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0211377 Filmaffinity: 608907 TMDB.org: 42831 Modifica el valor a Wikidata
Imatges externes
Portada

La forja de un rebelde va ser una sèrie de televisió, estrenada per Televisió espanyola en 1990, amb direcció de Mario Camus i basada en la novel·la homònima d'Arturo Barea.

Argument[modifica]

De caràcter autobiogràfic la sèrie narra a través de la vida d'"Arturo Barea" els avatars de la història d'Espanya durant la primera meitat del segle XX: la infància a Madrid, la seva joventut al Marroc lluitant en la Guerra del Rif, la seva estada a Ceuta, el seu retorn a la Península i la seva experiència durant la Guerra Civil en el bàndol de la República com a censor.[1]

Repartiment[modifica]

Fitxa tècnica[modifica]

  • Direcció: Mario Camus[2]
  • Producció: José Luis Olaizola, Félix Tusell
  • Música Original: Lluís Llach
  • Fotografia: Javier Aguirresarobe, Fernando Arribas
  • Montaje: José María Biurrún, Lorda Olaizola
  • Direcció Artística: Rafael Palmero
  • Decorados: Carlos Dorremochea
  • Disseny de vestuari: Pepe Ros
  • Maquillatge: Gregorio Mendiri, Carlos Paradela
  • Ajudant d'adreça: Luis María Delgado, Arantxa Aguirre
  • Efectos Especials: Reyes Abades

Pressupost[modifica]

Amb un pressupost de 2.300 milions de pessetes va ser la producció més costosa fins al moment en la història de la televisió a Espanya.[3]

Recepció[modifica]

Va ser valorat com un dels cent millors programes de televisió espanyols.[4] L'últim capítol de la sèrie va aconseguir un esment especial en el Prix Italia.[5]

Referències[modifica]

  1. [1] La Vanguardia. 30 de març de 1990. Vist el 15 de febrer de 2009.
  2. La forja de un rebelde a filmaffinity
  3. [2] El País. 30 de marzo de 1990. Visto el 15 de febrero de 2009.
  4. [3]
  5. Página 2 a 5