Chete Lera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Ramón Mariano Fernández Lera  30 novembre 1949 A Estrada (Pontevedra) |
| Mort | 19 maig 2022 (72 anys) Rincón de la Victoria (Província de Màlaga) |
| Causa de mort | Accident de trànsit |
| Dades personals | |
| Altres noms | Chete Lera |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pel·lícula, televisió i teatre |
| Ocupació | actor |
   | |
Ramón Mariano Fernández Lera, conegut artísticament com a Chete Lera (A Estrada, província de Pontevedra, 1949 - Rincón de la Victoria, província de Màlaga, 20 de maig de 2022)[1] fou un actor gallec. Establert a Madrid des que era nen, estudià enginyeria aeronàutica i després psicologia, alhora que treballava en un banc. En la facultat va començar a tenir contacte amb diversos grups de teatre i el 1974 va començar a fer teatre amb el grup Espacio Cero.[2] Va debutar en cinema el 1981 amb el curtmetratge Crisis, però no va assolir continuïtat fins que el 1990 participà en la minisèrie La forja de un rebelde i el 1991 en el llargmetratge Todo por la pasta. Des d'aleshores va alternar els treballs en el cinema amb el teatre i la televisió.[3]
Llargmetratges[modifica]
- Todo por la pasta (1991), d'Enrique Urbizu.
- La ardilla roja (1993), de Julio Médem.
- El niño invisible (1995), de Rafael Moleón.
- Sálvate si puedes (1995), de Joaquín Trincado.
- Familia (1996), de Fernando León de Aranoa.
- Zapico (1996), de Rafael Bernases.
- Secretos del corazón (1997), de Montxo Armendáriz.
- Dame algo (1997), de Héctor Carré.
- Abre los ojos (1997), de Alejandro Amenábar.
- Insomnio (1998), de Chus Gutiérrez.
- Barrio (1998), de Fernando León de Aranoa.
- Em dic Sara (1998), de Dolors Payás.
- Fisterra, onde termina o mundo (1998), de Xavier Villaverde.
- Arde, amor (1999), de Raúl Veiga.
- Extraños (1999), d'Imanol Uribe.
- Flores de otro mundo (1999), d'Icíar Bollaín.
- Plenilunio (1999), d'Imanol Uribe.
- Cascabel (2000), de Daniel Cebrián.
- Jara (2000), de Manuel Estudillo.
- Smoking Room (2002), de Roger Gual e Julio D. Wallovits.
- Mi casa es tu casa (2002), de Miguel Álvarez.
- El alquimista impaciente (2002), de Patricia Ferreira.
- Ilegal (2003), de Ignacio Vilar.
- El misterio Galíndez (2003), de Gerardo Herrero.
- Fragments (2003), de Judith Colell.
- Secuestrados en Xeorxia (2003), de Gustavo Balza.
- Malicia en el país de las maravillas (2004), de Gaizka Urresti.
- A promesa (2004), d'Héctor Carré.
- Mentíndolle á vida (2005), de Jorge Algora.
- La vida perra de Juanita Narboni (2005), de Farida Ben Lyziad.
- Remake (2006), de Roger Gual.
- Ecos (2006), de Oriol Paulo.
- Os mortos van á présa (2009), de Ángel de la Cruz.
- Concursante (2007), de Rodrigo Cortés.
- O neno de barro (2007), de Jorge Algora.
- Tocar el cielo (2007), de Marcos Carnevale.
- A noite que deixou de chover (2008), d'Alfonso Zarauza.
- Todo es silencio (2012), de Jose Luis Cuerda.
Curtmetratges[modifica]
- Crisis (1982), de Gerardo Losada.
- Sueños en la ciudad (1992), de Cecilia de Lou.
- El crepúsculo de las momias (1993), de Teresa Nieto.
- Vientos de mal (1999), de Daniel Múgica.
- Cosas nuestras (1999), de José Pascual.
- El equipaje abierto (1999), de Javier Rebollo.
- O río ten mans (2000), de Beatriz del Monte.
- Sandra (2000), d'Ángel de la Cruz.
- La caída del imperio (2001), de Fernando Merinero.
- Diminutos del calvario (2001), de Juan Antonio Bayona i Chiqui Carabante.
- El corazón de la memoria (2001), de Gaizka Urresti.
- El último veraneo (2004), de Valle Hidalgo.
- Canciones de invierno (2004), de Félix Viscarret.
- Somne (2005), d'Isidro Ortiz.
- Escollera (2005), de Santiago Torres.
Televisió[modifica]
- La forja de un rebelde (1990), de Mario Camus.
- La virtud del asesino (1997), de Roberto Bodegas.
- Tío Willy (1998), de Pablo Ibáñez.
- Médico de familia (1998)
- La habitación blanca (2000), d'Antonio Mercero.
- Abuela de verano (2005)
- Mira lo que has hecho (2018-2019)
Teatre[modifica]
- Cara de Plata (2005).
- Largo viaje hacia la noche (2006).
- Angelina o el honor de un brigadier (2009).
Premis[modifica]
- Nominat als Premis Valle Inclán de Teatre 2007 per "¿Dónde estás, Ulalume, dónde estás?"
- Nominat als Premis Mayte de Teatre 2010 per "Angelina o el honor de un brigadier".[4]
- Premi Biznaga de oro del Festival de Màlaga per Smooking Room.[5]
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2008 | Millor actor | Os mortos van á présa | Guanyador |
Referències[modifica]
- ↑ «Mor l’actor Chete Lera en un accident de trànsit a Màlaga». IB3, 20-05-2022. [Consulta: 20 maig 2022].
- ↑ Chete Lera: "Tantas vueltas que le di a la vida y resulta que lo que quería era esto", La Opinión de Coruña, 27 de maig de 2010
- ↑ Chete Lera: «La situación del teatro es imposible», La Voz de Galicia, 29 de maig de 2015
- ↑ Chete Lera nominado en los Premios Mayte de Teatro
- ↑ «Smoking Room» y «El otro lado de la cama», grandes triunfadoras en el Festival de Málaga, ABC, 5 de maig de 2002
- ↑ Tamara Canosa e Chete Lere trunfan na gala do cine, El País, 1 de maig de 2009
Enllaços externs[modifica]
- Notícies sobre Chete Lera a El País
- Chete Lera al web Culturagalega.gal