Icíar Bollaín

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIcíar Bollaín
Icíar Bollaín.jpg
Dades biogràfiques
Naixement Icíar Bollaín Pérez-Mínguez
12 de juny de 1967 (1967-06-12) (50 anys)
Madrid (Espanya)
Nacionalitat Espanya
Activitat professional
Ocupació Actriu, directora de cinema, guionista i actriu de cinema
Obra
Obres destacades 1999 - Flores de otro mundo
2003 - Te doy mis ojos
2010 - También la lluvia
2011 - Katmandú, un mirall al cel
Premis i reconeixements
Premis Goya
Millor director
2004 - Te doy mis ojos
Millor guió original
2004 - Te doy mis ojos

IMDB: 0093081
Modifica dades a Wikidata

Icíar Bollaín Pérez-Mínguez (Madrid, 12 de juny de 1967) és una actriu, directora i escriptora espanyola.

El seu pare era enginyer aeroespacial, i la seva mare, professora de música.

Va debutar en el cinema als quinze anys fent d'actriu en la pel·lícula El sur (1983), de Víctor Erice. Des d'aleshores ha actuat en catorze pel·lícules més.

És membre de l'Academia Española de Cinematografía.

La seva primera pel·lícula com a directora va ser Hola, ¿estás sola? (1995), una història de dues noies que somien amb el paradís terrenal i que, per trobar-lo, es llancen a fer un llarg viatge per mar.

Flores de otro mundo (1999) va ser el segon treball que va dirigir, amb Julio Llamazares com a coguionista. La pel·lícula tracta de dues dones que viatgen pels territoris rurals de la meseta espanyola amb l'esperança de trobar el seu anhelat amor.

El seu reeixit drama Te doy mis ojos (2003) va guanyar un total de set premis Goya, incloent-hi el Goya a la millor pel·lícula. Es tracta d'un drama conjugal al voltant de l'abusiva relació que hi ha en el matrimoni format per Pilar i Antonio.

Even the Rain (2010) va ser seleccionada com el film espanyol candidat a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa per a la vuitanta-tresena edició dels premis Oscar. Amb tot, la pel·lícula no va superar la darrera preselecció.[1]

Filmografia[modifica]

Actriu[modifica]

Pel·lícules[modifica]

  • El sur (Víctor Erice, 1983)
  • Las dos orillas (Juan Sebastián Bollaín, 1986)
  • Al acecho (Gerardo Herrero, 1987)
  • Mientras haya luz (Felipe Vega, 1987)
  • Malaventura (Manuel Gutiérrez Aragón, 1989)
  • Venecias (Pablo Llorca, 1989)
  • El mejor de los tiempos (Felipe Vega, 1990)
  • Doblones de a ocho (Andrés Linares, 1990)
  • Sublet (Chus Gutiérrez, 1991)
  • Un paraguas para tres (Felipe Vega, 1992)
  • Entretiempo (Santiago García de Leániz, 1992)
  • Dime una mentira (Juan Sebastián Bollaín, 1993)
  • Tocando fondo (José Luis Cuerda, 1993)
  • Jardines colgantes (Pablo Llorca, 1993)
  • Land and Freedom (Ken Loach, 1994)
  • El techo del mundo (Felipe Vega, 1995)
  • Menos de cero (Ernesto Tellería, 1996)
  • Niño nadie (José Luis Borau, 1997)
  • Subjudice (Josep Maria Forn, 1997)
  • Leo (José Luis Borau, 2000)
  • Sara, una estrella (José Briz Méndez, 2002)
  • Nos miran (Norberto Pérez, 2002)
  • La balsa de piedra (George Sluizer, 2003)
  • La noche del hermano (Santiago García de Leániz, 2005)

Curtmetratges[modifica]

  • Polvo enamorado (Javier López Izquierdo, 1990)

Directora[modifica]

Pel·lícules[modifica]

Curtmetratges[modifica]

  • Baja, corazón (1993)
  • Los amigos del muerto (1994)
  • Amores que matan (2000), que serviria d'inspiració per a Te doy mis ojos
  • Viajes con mi abuela (2002)

Vídeos musicals[modifica]

  • Romper (2009). Àlbum: Dramas y Caballeros, cantant: Luis Ramiro.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. «9 Foreign Language Films Continue to Oscar Race». oscars.org. [Consulta: 19 gener 2011]. (anglès)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Icíar Bollaín Modifica l'enllaç a Wikidata