Esad Paixà
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
.jpg) (1902)  | |
| Nom original | (sq) Esad pashë Toptani |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1863 Tirana (Imperi Otomà) |
| Mort | 13 juny 1920 (56/57 anys) París (Tercera República Francesa) |
| Causa de mort | Homicidi |
 4t Primer ministre d'Albània | |
| 5 octubre 1914 – 23 febrer 1916 ← Turhan Përmeti – Turhan Përmeti → | |
| Ministre de Defensa | |
| 14 març 1914 – 20 maig 1914 | |
| Dades personals | |
| Religió | Sunnisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Partit | Joves Turcs (1908–) |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general major |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial, Guerres Balcàniques i Siege of Scutari (en)  |
| Família | |
| Família | Toptani family (en) |
Premis | |
Signatura .svg) | |
Esad Paşa Toptani (1863-1920) fou un militar otomà. La família Toptani va donar suport a la revolució dels Joves Turcs el 1908 i Esad va entrar al parlament,[1] i després s'oposà a les pretensions turques sobre Albània.[2]
A la Primera Guerra Balcànica no va poder resistir amb les forces otomanes sota el seu comandament a Shkodër i va entregar la ciutat als montenegrins (1913) però quan aquests es van retirar, i sabent que les potències optaven per la independència d'Albània, va formar un govern provisional a Tirana. Finalment va acceptar dissoldre el govern i sotmetre's al govern format per les potencies (gener del 1914).
Va acceptar al príncep Guillem de Wied però al mancar aquest del suport financer que li havien promès Itàlia, Alemanya i altres estats, va obtenir el suport de Sèrbia i la benevolència d'Itàlia i es va revoltar, reclamant el restabliment de l'estatut autònom per Albània sota sobirania de Turquia, posició que va evolucionar cap a l'acceptació de la independència però amb un govern musulmà.
S'erigí en president del govern provisional (1914-16) fins que fou derrotat pels austrohongaresos que van ocupar el nord i centre d'Albània i a principis de 1916 va fugir a Grècia d'on va passar a Itàlia. Va formar un govern a l'exili amb suport de Sèrbia, que no va obtenir suport i se'n va anar a França.
Allí, acabada la guerra, va representar a Albània a la conferència de pau de Versalles i va suggerir que l'assemblea nacional albanesa (on tenia majoria) el proclamés a ell mateix com rei, sense èxit. Morí assassinat a París pel seu rival Avni Rustem quan planejava tornar a Albània per a ser proclamat rei.
Referències[modifica]
- ↑ Elsie, Robert. A Biographical Dictionary of Albanian History. I.B Tauris, 2012, p. 444. ISBN 978 1 78076 431 3.
- ↑ Gawrych, George. The Crescent and the Eagle: Ottoman rule, Islam and the Albanians, 1874–1913. Londres: IB Tauris, 2006, p. 193.. ISBN 978-1-84511-287-5.[Enllaç no actiu]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esad Paixà |
| Precedit per: Ismail Qemali |
Cap d'estat d'Albània 1914 |
Succeït per: Fejzi Bej Alizoti |
| Precedit per: Mustafa Bej Ndroqi |
Cap d'estat d'Albània 1914–- 1916 |
Succeït per: Vacant de 1916 a 1918, posteriorment Turhan Pashe Permeti |