Estadi Nacional de Xile

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Estadi Nacional de Xile
Estadio Nacional de Chile - vista desde Av. Grecia.jpg
modifica
Dades
TipusEstadi de futbol i centre clandestí de detenció modifica
ArquitecteKarl Brunner modifica
Creació1938 modifica
Obertura3 desembre 1938 modifica
Ubicació geogràfica
PaísXile
RegióRegió Metropolitana de Santiago
ProvínciaSantiago (en) Tradueix
ComunaÑuñoa (en) Tradueix modifica
LocalitzacióAv. Grecia 2001 (rodeado por Pedro de Valdivia, Guillermo Mann, Marathon y Grecia.) modifica
 33° 27′ 52″ S, 70° 36′ 38″ O / 33.46452°S,70.61059°O / -33.46452; -70.61059
Monument Històric de Xile
Data11 setembre 2003
Activitat
Propietat deInstituto Nacional de Deportes modifica
Gestor/operadorÑuñoa (en) Tradueix modifica
Capacitat48.665 modifica
OcupantXile i Universidad de Chile modifica
Lloc webind.cl… modifica

L'Estadi Nacional de Xile —oficialment, Estadio Nacional Julio Martínez Prádanos—[1] és el principal recinte esportiu d'aquest país i està situat al Parque de la Ciudadanía, un complex esportiu multidisciplinari amb una extensió de prop de 64 hectàrees, a la comuna de Ñuñoa de la ciutat de Santiago. Aquesta instal·lació té una capacitat de 49.000 espectadors asseguts[2] —la més gran del país— i una pista de futbol central envoltada per una pista atlètica.

Història[modifica]

Va ser inaugurat el 1938. Des del 1939 ha estat la seu local de la selecció de futbol de Xile i del Club Universidad de Xile, que el lloga per jugar-hi els partits com  a local.

El 1948 s'hi va jugar el Campionat Sud-americà de Campions, torneig que va inspirar la Copa d'Europa i la Copa Libertadores.[3][4]

També va ser seu de diversos partits de la Copa Mundial de Futbol de 1962 i de la Copa Mundial de Futbol Sub-20 de 1987, incloent-ne les respectives finals.

Usos no esportius[modifica]

Militars xilens vigilant presoners a l'Estadi Nacional, 1973.

En altres àmbits, aquest recinte va ser usat com a centre de detenció i tortura durant la Dictadura Militar el 1973.

També ha acollit diversos esdeveniments musicals, cívics i religiosos, on destaca la trobada amb joves que el papa Joan Pau II va convocar el 1987.

El 2003 el Consell de Monuments Nacionals de Xile el va declarar com a Monument Històric.[5]

Referències[modifica]