Estadi Nacional de Xile

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Estadio Nacional de Xile)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Estadi Nacional de Xile
Estadio Nacional de Chile - vista desde Av. Grecia.jpg
Dades
Tipus estadi de futbol i centre clandestí de detenció
Arquitecte Karl Brunner
Data de creació o fundació 1938
Data d'obertura oficial 3 desembre 1938
Ubicació geogràfica
PaísXile
RegióRegió Metropolitana de Santiago
ProvínciaSantiago Tradueix
ComunaÑuñoa Tradueix
33° 27′ 52″ S, 70° 36′ 38″ O / 33.464522°S,70.610586°O / -33.464522; -70.610586Coord.: 33° 27′ 52″ S, 70° 36′ 38″ O / 33.464522°S,70.610586°O / -33.464522; -70.610586
Monument Històric de Xile
Data 11 setembre 2003
Activitat
Propietat de Instituto Nacional de Deportes
Gestor/operador Ñuñoa Tradueix
Capacitat 48.665
Ocupant Xile i Corporación de Fútbol de la Universidad de Chile
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

L'Estadi Nacional de Xile —oficialment, Estadio Nacional Julio Martínez Prádanos—[1] és el principal recinte esportiu d'aquest país i està situat al Parque de la Ciudadanía, un complex esportiu multidisciplinari amb una extensió de prop de 64 hectàrees, a la comuna de Ñuñoa de la ciutat de Santiago. Aquesta instal·lació té una capacitat de 49.000 espectadors asseguts[2] —la més gran del país— i una pista de futbol central envoltada per una pista atlètica.

Història[modifica]

Va ser inaugurat el 1938. Des del 1939 ha estat la seu local de la selecció de futbol de Xile i del Club Universidad de Xile, que el lloga per jugar-hi els partits com  a local.

El 1948 s'hi va jugar el Campionat Sud-americà de Campions, torneig que va inspirar la Copa d'Europa i la Copa Libertadores.[3][4]

També va ser seu de diversos partits de la Copa Mundial de Futbol de 1962 i de la Copa Mundial de Futbol Sub-20 de 1987, incloent-ne les respectives finals.

Usos no esportius[modifica]

Militars xilens vigilant presoners a l'Estadi Nacional, 1973.

En altres àmbits, aquest recinte va ser usat com a centre de detenció i tortura durant la Dictadura Militar el 1973.

També ha acollit diversos esdeveniments musicals, cívics i religiosos, on destaca la trobada amb joves que el papa Joan Pau II va convocar el 1987.

El 2003 el Consell de Monuments Nacionals de Xile el va declarar com a Monument Històric.[5]

Referències[modifica]