Estany d'Airoto

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaEstany d'Airoto
Imatge
TipusLlac glacial Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficamassís de Beret Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Natural de l'Alt Pirineu Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAlt Àneu (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
 42° 42′ 07″ N, 1° 02′ 17″ E / 42.70186°N,1.03807°E / 42.70186; 1.03807Coord.: 42° 42′ 07″ N, 1° 02′ 17″ E / 42.70186°N,1.03807°E / 42.70186; 1.03807
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Conca hidràulicaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud2.204 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat42 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensions372 (amplada) × 720 (longitud) m
Materialgranodiorita Modifica el valor a Wikidata
Superfície19 ha Modifica el valor a Wikidata

L'estany d'Airoto, a 2.204[1] m d'altitud, és amb 19 ha de superfície i 42 m de fondària màxima un dels estanys grans i profunds dels Pirineus catalans. Té una conca relativament petita, de 160 ha, orientada de nord a sud, amb el Tuc de Bonabé (2.720 m) al nord i el pic de Qüenca (2.633 m) al sud-est com a punts més alts.[2]

Tant l'estany d'Airoto com el conjunt d'estanys que l'envolten il·lustren molt bé les diferents etapes en l'ontogènia dels estanys, des de la fase inicial com un estany de muntanya pròpiament dit fins a la conversió en una mollera després del rebliment progressiu. A més, tenen la singularitat que el rosari d'estanys està connectat, no pas per rierols superficials com és habitual, sinó per l'aigua que circula per sota de les tarteres, molt desenvolupades en aquesta vall. També pot ser que hi hagi connexió amb aigües subterrànies.[2]

La conca es troba coberta de vegetació només en la meitat de la seva superfície. La vegetació dominant són els gespets, prats de Festuca eskia, i en menor proporció els prats de sudorn (Festuca paniculata), els neretars (matolls de neret, Rhododendron ferrugineum) i les pinedes de pi negre (Pinus uncinata), amb neret al sotabosc que envolta part de l'estany. A l'estany no hi ha cap espècie de planta aquàtica. És un estany mesotròfic, amb una concentració de nutrients relativament alta comparat amb altres estanys d'alta muntanya.[2]

L'estany és un indret popular per a la pesca; hi ha introduït truita comuna (Salmo trutta) i també barb roig (Phoxinus phoxinus).[2]

En aquest moment es troben englobats dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. L'estat ecològic és bo segons la classificació de la Directiva Marc de l'Aigua. Tot i la presència d'un refugi lliure al costat, sembla que la mesotròfia de l'estany li ve per causes naturals.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estany d'Airoto