Estel Solé i Casadellà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Estel Solé)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEstel Solé i Casadellà
Comença el Judici a la Democràcia 190212 11752 dc (40116818003) (cropped).jpg
Estel Solé (2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Estel Solé Casadellà Modifica el valor a Wikidata
1987 Modifica el valor a Wikidata (33/34 anys)
Molins de Rei (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu de televisió, poetessa, actriu de teatre, dramaturga, escriptora i actriu Modifica el valor a Wikidata
Participà en
9 febrer 2021Construïm el nou cicle Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2395719 Facebook: estel.sole Twitter: EstelSole Modifica el valor a Wikidata

Estel Solé i Casadellà (Molins de Rei, 1987) és una actriu i escriptora catalana. És coneguda pel seu paper a la sèrie La Riera de TV3, i per haver guanyat el 2011 el Premi Amadeu Oller amb el llibre de poesia Dones que somiaven ser altres dones (Edicions Galerada, 2011). A banda de la seva carrera en teatre i televisió, des de molt jove s'ha dedicat a escriure. El 1997 va rebre un accèssit al Premi de Narrativa Literària Mercè Rodoreda per Estranya guineu de setembre i, el 2003, un accèssit als Premis de Poesia Mateu Janés-Montserrat Pujol.[1]

L'any 2013 debuta com a dramaturga amb l'obra Animals de companyia, que, després de representar-se a domicilis particulars, fa una gira internacional per l'Amèrica Central i finalment s'instal·la al Club Capitol de Barcelona durant dues temporades. En l'àmbit de la poesia, ha participat en nombrosos recitals i ha publicat els llibres Dones que somiaven ser altres dones (Editorial Galerada, Premi Amadeu Oller 2011) i Si uneixes tots els punts (Editorial Galerada). Ha treballat en teatre, cinema, televisió i com a col·laboradora radiofònica a la Cadena SER i Catalunya Ràdio.

Llibres publicats[modifica]

  • 2011 - Dones que somiaven ser altres dones (Galerada) [2]
  • 2013 - Si uneixes tots els punts amb il·lustracions de Paula Bonet (Galerada)
  • 2016 - Animals de companyia (Comanegra)
  • 2016 - Si no puc volar (Rosa dels Vents)

Referències[modifica]

  1. «Estel Solé». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
  2. [1]