Estepa de mamuts

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Ukok, un dels últims vestigis de l'estepa de mamuts[1]

L'estepa de mamuts o estepa-tundra fou el bioma més extens de la Terra durant l'últim màxim glacial. S'estenia des de la península Ibèrica, per tot Euràsia, fins a Nord-amèrica, a través de Beríngia i el Canadà. Anava des de les illes àrtiques fins a la Xina.[2] Era freda, seca i sense gaire relleu, tot i que la topografia i la geografia variaven considerablement d'una regió a l'altra. Algunes zones tenien rius que, mitjançant l'erosió, formaven gorges, barrancs i petites clotades. L'avenç i el retrocés del glaç al llarg dels mil·lennis contribuí de manera més significativa a la formació de valls grans i diversos accidents geogràfics. Tanmateix, en general, l'estepa era un herbassar extens i pla.[3] La vegetació dominant eren herbes i matolls d'alta productivitat.[2]

La biomassa animal es componia principalment d'espècies com ara el caribú, el bou mesquer, la saiga, el bisó de les estepes, el cavall salvatge, el rinoceront llanut i el mamut llanut.[3][4] Alhora, aquests herbívors, eren perseguits i caçats per diversos carnívors, com ara l'os bru, el lleó de les cavernes, l'homoteri, el golut i llop, entre d'altres.[5] Aquest ecosistema, que cobria bona part de l'hemisferi nord, prosperà durant uns 100.000 anys sense canvis importants, però s'encongí fa aproximadament 12.000 anys.[3]

Els éssers humans moderns començaren a habitar el bioma després de la seva sortida d'Àfrica i ja havien arribat al cercle polar àrtic al nord-est de Sibèria fa uns 32.000 anys.[6]

Referències[modifica]

  1. Pavelková Řičánková, Věra; Robovský, Jan; Riegert, Jan «Ecological Structure of Recent and Last Glacial Mammalian Faunas in Northern Eurasia: The Case of Altai-Sayan Refugium» (en anglès). PLOS ONE, 9, 1, 2014, pàg. e85056. Bibcode: 2014PLoSO...985056P. DOI: 10.1371/journal.pone.0085056. PMC: 3890305. PMID: 24454791.
  2. 2,0 2,1 Guthrie, R.D.. Frozen Fauna of the Mammoth Steppe (en anglès). The University of Chicago Press, 1990. ISBN 9780226159713. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Guthrie, R.D., Origin and causes of the mammoth steppe: a story of cloud cover, woolly mammal tooth pits, buckles, and inside-out Beringia, Quaternary Science Reviews 20 (2001) 549-574.
  4. Kahlke, Ralf-Dietrich «The origin of Eurasian Mammoth Faunas (MammuthusCoelodonta Faunal Complex)» (en anglès). Quaternary Science Reviews, 96, juliol 2014, pàg. 32-49. Bibcode: 2014QSRv...96...32K. DOI: 10.1016/j.quascirev.2013.01.012.
  5. Yeakel, Justin D.; Guimarães, Paulo R.; Bocherens, Hervé; Koch, Paul L. «The impact of climate change on the structure of Pleistocene food webs across the mammoth steppe» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 280, 1.762, 07-07-2013, pàg. 20130239. DOI: 10.1098/rspb.2013.0239. ISSN: 0962-8452. PMC: 3673045. PMID: 23658198.
  6. Sikora, Martin; Pitulko, Vladimir V.; Sousa, Vitor C.; Allentoft, Morten E.; Vinner, Lasse; Rasmussen, Simon; Margaryan, Ashot; de Barros Damgaard, Peter; de la Fuente, Constanza «The population history of northeastern Siberia since the Pleistocene» (en anglès). Nature, 570, 7.760, juny 2019, pàg. 182-188. Bibcode: 2019Natur.570..182S. DOI: 10.1038/s41586-019-1279-z. ISSN: 0028-0836. PMID: 31168093.