Esteve II d'Ibèria
| Família | |
|---|---|
| Família | Guaràmides  |
| Fills | Adarnases II d'Ibèria |
| Pare | Adarnases I d'Ibèria |
Esteve II o Stephanos II (en georgià: სტეფანოზ II, Step'anoz II) fou un príncep-primat d'Ibèria i eristavi hereditari de Kakhètia de la dinastia dels Cosròides que regna de 637/642 a 650 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.[1] Aquest Esteve II d'Ibèria és Esteve I de Kakhètia o mai havia regnar cap Esteve abans.
Biografia[modifica]
Fill i successor d'Adarnases I d'Ibèria i Kakhètia, Stephanos va prosseguir la política pro-romana d'Orient del seu pare i probablement va rebre de l'emperador el títol de « patrici ».[2] Tanmateix, el 645, es va veure forçat a reconèixer al Califa com el seu sobirà quan els àrabs arribaren a Geòrgia. Va morir el 650 i el va succeir Adarnases II d'Ibèria i Kakhètia.
Cronologia[modifica]
La cronologia de les diferents versions de la Crònica georgiana no revela per un període de 147 anys compresos entre 639 i 786 més que els regnats de tres generacions de reis : Esteve o Stephanos II d'Ibèria (639-663), els seus dos fills Mihr (Mirian) i Artxil de Kakhètia (663-748), i dels seus dos nets (fills d'Artxil) Joan i Juanxer (718-786).[3]
El caràcter irreal d'una tal successió ha portat Cyril Toumanoff a efectuar una revisió de la cronologia sobre la base de la fixació de la data de la mort del rei Artxil I de Kakhètia el màrtir el 786 i a considerar el fet que Esteve o Stéphanos II i els seus descendents directes no regnaven pas sobre el conjunt d'Ibèria sinó només sobre Kakhètia.
Epigrafia controvertida[modifica]
La placa exterior de l'església de la Santa Creu de Mtskheta menciona els principals constructors d'aquesta església : « el Patrici Step'anoz », « el hypatos Demetri » i « el hypatos Adrnerses », que eren tradicionalment identificats amb Stephanos I (Esteve I d'Ibèria), el seu germà Demetri i Adarnases I d'Ibèria. Tanmateix, en un estudi portat pel professor Cyril Toumanoff, aquest últim proposa, del fet de la reputació d'impietat del Guaràmide Esteve I subratllada per les Cròniques i confirmada per la seva aliança amb els Sassànides, d'identificar aquests personatges amb Esteve II d'Ibèria (Stéphanos II), Demétri i Adarnases II dIbèria.[4]
Descendència[modifica]
Segons la Crònica georgiana, hauria tingut dos fils :
- Mihr o Mirian de Kakhètia, príncep de Kakhètia ;
- Artxil de Kakhètia, príncep de Kakhètia.
Segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff, un sol :[5]
- Adarnases II d'Ibèria, príncep-primat d'Ibèria i pare d'Esteve II que després fou el pare dels prínceps de Kakhètia Mirian o Mihr i Artxil.
Referències[modifica]
- ↑ Segons la Crònica georgiana, va regnar del 639 al 663.
- ↑ Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, « Additions », versió armènia de la Chronique géorgienne de Juanxer, cap. 25.
- ↑ Citat per Marie-Félicité Brosset a Histoire de la Géorgie, pàg. 232-260.
- ↑ Recentment, Christian Settipani estima que aquesta teoria només es basa en el relat dels "Annals reials de K'art'li" i és molt discutible.
- ↑ Cf. la data de la mort d'Artxil com a base d'aquesta rectificació cronològica.
Bibliografia[modifica]
- Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, « Additions et Éclaircissements », Chronique arménienne, p. 1-61.
- Christian Settipani, Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle, Paris, de Boccard, 2006, 634 p. (ISBN 978-2-7018-0226-8), p. 423-427 .
- Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 380 et 533 .