Guaràmides

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Els Guaràmides (en georgià : გურამიანნი) o dinastia Guaràmida fou una branca jove de l'antiga casa reial d'Ibèria coneguda sota el nom dels « cosròides ».

Origen[modifica]

El terme « Guaramida » és un neologisme introduït per Cyril Toumanoff en els seus treballs; encara que no sigui reconegut pel conjunt dels historiadors, és habitualment utilitzat sobretot en la historiografia anglosaxona sota la forma « Guaramid ».

Cyrille Toumanoff ha originat el concepte de « Guaràmida » quan ha recusat la tesi tradicional sostinguda sobretot en la Crònica georgiana  que feia del « curopalat Guaram » un « Bagràtida pur », fill d'un emigrat jueu anomenat Salomó, descendent del rei David, i d'una princesa cosròida, que hi hauria ser escollit com a rei d'Ibèria perquè « la descendència dels fils de Gurgalan (sic) s'havia extingit ».[1][2][3]

Una altra tradició feia d'aquest mateix Guaram un fill de Bagrat i el nét i homònim d'un altre Guaram, espòs d'una filla de [4] Vakhtang I Gorgasali d'Ibèria, que a més hauria estat l'ancestre a la cinquena generació d'Adarnases, el pare d'Achot I d'Ibèria.

En la seva demostració, Cyrille Toumanoff, que agafa com a suport la versió armènia de l'origen dels Bagràtides,[5] considera que aquesta dinastia no es va implantar a Ibèria fins al final del segle  VIII amb el príncep Vasak Bagratuni, fill del príncep d'Armènia Achot II Bagratuni, i el seu propi fill Adarnases que, per fugir la repressió àrab després de la batalla de Bagrevand el 772/775, es va refugiar a Ibèria.

Història[modifica]

Segons Cyril Toumanoff, els « Guaràmides » s'originen doncs del llinatge de Guaram o Gorgenes I, nét del rei Vakhtang I d'Ibèria per la seva esposa bizantina, que hauria obtingut a títol hereditari els principats de Javakètia i Calarzene.

Els Guaràmides van regnar a continuació amb el títol de príncep-primat d'Ibèria durant tres períodes (588-627, 684-748 i 779/780-786) com vassalls de l'Imperi Bizantí o del Califa àrab. Tres d'entre ells porten igualment el títol bizantí de curopalat.

Els Guaràmides van concloure aliances matrimonials amb les altres principals famílies de prínceps d'Ibèria, els cosròides, els nersiànides i els bagràtides. En aquest últim cas, la unió de la filla de Guaram III d'Ibèrie amb el príncep armeni Vasak refugiat a Ibèria és a l'origen de la dinastia nacional georgiana dels Bagration .

Després de l'extinció de la família dels Guaràmides, els seus territoris patrimonials foren la base de la potència dels bagràtides a Ibèria. Un germà d'Achot I d'Ibèria va portar el  nom de Gurgen (una variant de Guaram) i un dels seus fils porta el nom significatiu de Guaram en recorda d'aquesta aliança prestigiosa.

Prínceps-primats d'Ibèria de la dinastia dels Guaràmides[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, p. 216.
  2. Marie-Félicité Brosset, op. cit., p. 219
  3. (anglès) Stephen H. Rapp, Studies In Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts, Peeters, 2003 ISBN 9042913185, p. 406-407
  4. Stockvis, Généalogie des rois de Géorgie, chapitre IV, Tableau généalogique no 2, qui donne la descendance suivante : Gouaram Ier d'Ibérie, père de Stéphanos Ier d'Ibérie, père de Gouaram, père de Varaz-Bakour, père de Nerseh, père d'Adarnassé Ier de Tao.
  5. Marie-Félicité Brosset cite Vardan Areveltsi, p. 63 : « El comandant dels musulmans dona la Geòrgia a Achot, fill d’Aternerseh, fill de Vasac, fill d’Achot príncep d’Armènia, qui va anar al país i el va subjugar.

Vegeu també[modifica]

Articles relacionats[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, p. 216-223.
  • Christian Settipani, Continuité des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VI e au IX e siècle, Paris, de Boccard,‎ , 634 p. (ISBN 978-2-7018-0226-8), p. 420-431, « Les princes d’Ibérie du VI e au VIII e siècle », tableaux p. 443 .
  • (anglès) Stephen H. Rapp, Studies In Medieval Georgian Historiography: Early Texts And Eurasian Contexts, Peeters, 2003 ISBN 9042913185, p. 406-407.
  • Anthony Marinus Hendrik Johan Stokvis, Manuel d'histoire, de généalogie et de chronologie de tous les États du globe, depuis les temps les plus reculés jusqu'à nos jours, préf. H. F. Wijnman, Israël, 1966.
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIX e siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome,‎ , p. 382-383 et 533 .
  • (en) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press,‎ , partie V, « The Armeno-Georgian Marchlands » , p. 389-416 .