Esteve I d'Ibèria

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaEsteve I d'Ibèria
Victor Langlois. Stéphanos I. PL II. No.13.jpg
Dades biogràfiques
Mort 627
Obra
Obres destacades Jvari
Dades familiars
Dinastia Guaràmides
Fills Guaram II d'Ibèria
Pare Guaram I d'Ibèria
Modifica dades a Wikidata

Esteve o Stephanos I d'Ibèria (en georgià : სტეფანოზ I, Step'anoz I)  fou príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dels Guaràmides; va regnar del 590 al 627 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.

Segons la "Crònica georgiana", Stephanos I era un  bagràtida, fill de « Guaram el Curopalata » que va regnar 19 anys com « mthawar dels eristhavis de Geòrgia » del 600 al 619.[1]

Cyril Toumanoff  i els historiadors moderns refusen aquesta llegendària filiació bagràtida i estimen que Stephanos o Esteve I era un príncep de la família dels Guaràmides sortida d'una branca menor de la vella dinastia dels reis d'Ibèria que regnava sobre el principat de Kalarzene-Djavakhètia.[2][3]

El pare de Esteve, Guaram o Gurgen I d'Ibèria, qualificat de « hegemon » el 572/575, va rebre l'any 588 el títol de « príncep-primat d'Ibèria » i de curopalata de l'Imperi Bizantí després de l'abolició de la monarquia a Ibèria pels sassànides l'any 580. Cap al  590 Esteve I va assumir la successió del seu pare com príncep de Javakètia-Calarzene i príncep-primat d'Ibèria.[4]

Es posseeixen monedes amb el nom de Stép’anoz. En un model només figuren les consonants del seu nom envoltades de creixents « S.P’.N.O. » ; en el segon model s'hi troba el nom sencer sota la forma « ST.EP’.ANO.S. ». Les dues monedes porten al revers l'efígie del rei Ormazd IV.

Durant la guerra perso-bizantina del 602-628 entre l'Imperi d'Orient i l'Imperi sassànida, Stephanos, encara que cristià ortodox, va restar fidel al seu sobirà el « rei dels reis » Khosro II, (Cosroes II) el successor de Ormazd[5] IV. En el moment de la seva gran ofensiva en Transcaucàsia destinada a atacar l'Imperi persa pel darrere, Heracli I va deixar a càrrec del seu aliat Ziebil, khan dels khàzars, reduir Ibèria.[6][7]

Un contingent bizantí secundat per una horda de 40 000 khàzars va destrossar l'Aghuània (Azerbaidjan). A l'estiu del 627, els aliats van atacar Tiflis. La ciutat fou conquerida després de dos mesos de setge, sent saquejada i la població massacrada. El khan va enviar a Heracli I com a trofeu el crani de Stephanos segons el costum dels pobles de les estepes.[8][9]

L'emperador bizantí va entronitzar llavors al lloc del guaràmida a  Adarnases I de Kakhètia, príncep de Kakhètia i descendent  en línia directa del rei Bakur III d'Ibèria i de l'antiga dinastia dels « cosròides ».[10]

Segons Cyril Toumanoff, Stephanos I fou el pare de Guaram, príncep de Kalarzene-Javakhètia del 627 al 693, que esdevingué príncep-primat d'Ibèria per compte del Califa del 684/685 al 689, i a continuació per compte de l'Imperi Bizantí de 689 a 693.

Notes i referències[modifica]

  1. Citat per Marie-Félicité Brosset a Histoire de la Géorgie, p. 223.
  2. Toumanoff 1990, p. 533.
  3. Cf. Achot Ier d'Ibérie.
  4. Toumanoff 1990, p. 382 et 533.
  5. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, « Additions et éclaircissements », p. 6-62.
  6. Également nommé Djiblou ou Djibghou.
  7. René Grousset, L’Empire des steppes, p.235.
  8. René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot,‎ (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 275 .
  9. Nodar Assatiani et Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie, Paris, l'Harmattan,‎ , 335 p. [détail des éditions] (ISBN 2-7384-6186-7, présentation en ligne), p. 78-79 .
  10. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, « Additions et Éclaircissements » : version arménienne de la Chronique géorgienne dite de Jouansher, chapitre 15 : « Héracli va convocar a Adarnases de la línia de Vatxe II, qui estava a Kakhètia i li va donar Tiflis ».

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteve I d'Ibèria Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Nodar Assatiani et Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie, Paris, l'Harmattan,‎ , 335 p. [détail des éditions] (ISBN 2-7384-6186-7, présentation en ligne), p. 78-79 .
  • René Grousset, L’Empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, Payot, 1938, réédition en 1980.
  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot,‎ (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 275.
  • Christian Settipani, Continuités des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle, de Boccard, Paris, 2006 ISBN 978-2-7018-0226-8.
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIX e siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome,‎ , p. 382 et 533 .