Esteve I d'Ibèria

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEsteve I d'Ibèria
Victor Langlois. Stéphanos I. PL II. No.13.jpg
Biografia
Mort 627 (Gregorià)
Causa de mort Pedrades Tradueix
Obra
Obres destacables Jvari Tradueix
Família
Família Guaràmides
Fills Guaram II d'Ibèria
Pare Guaram I d'Ibèria
Modifica les dades a Wikidata

Esteve o Stephanos I d'Ibèria (en georgià : სტეფანოზ I, Step'anoz I)  fou príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dels Guaràmides; va regnar del 590 al 627 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.

Segons la "Crònica georgiana", Stephanos I era un  bagràtida, fill de « Guaram el Curopalata » que va regnar 19 anys com « mthawar dels eristhavis de Geòrgia » del 600 al 619.[1]

Cyril Toumanoff  i els historiadors moderns refusen aquesta llegendària filiació bagràtida i estimen que Stephanos o Esteve I era un príncep de la família dels Guaràmides sortida d'una branca menor de la vella dinastia dels reis d'Ibèria que regnava sobre el principat de Kalarzene-Djavakhètia.[2][3]

El pare de Esteve, Guaram o Gurgen I d'Ibèria, qualificat de « hegemon » el 572/575, va rebre l'any 588 el títol de « príncep-primat d'Ibèria » i de curopalata de l'Imperi Bizantí després de l'abolició de la monarquia a Ibèria pels sassànides l'any 580. Cap al  590 Esteve I va assumir la successió del seu pare com príncep de Javakètia-Calarzene i príncep-primat d'Ibèria.[4]

Es posseeixen monedes amb el nom de Stép’anoz. En un model només figuren les consonants del seu nom envoltades de creixents « S.P’.N.O. » ; en el segon model s'hi troba el nom sencer sota la forma « ST.EP’.ANO.S. ». Les dues monedes porten al revers l'efígie del rei Ormazd IV.

Durant la guerra perso-bizantina del 602-628 entre l'Imperi d'Orient i l'Imperi sassànida, Stephanos, encara que cristià ortodox, va restar fidel al seu sobirà el « rei dels reis » Khosro II, (Cosroes II) el successor de Ormazd[5] IV. En el moment de la seva gran ofensiva en Transcaucàsia destinada a atacar l'Imperi persa pel darrere, Heracli I va deixar a càrrec del seu aliat Ziebil, khan dels khàzars, reduir Ibèria.[6][7]

Un contingent bizantí secundat per una horda de 40 000 khàzars va destrossar l'Aghuània (Azerbaidjan). A l'estiu del 627, els aliats van atacar Tiflis. La ciutat fou conquerida després de dos mesos de setge, sent saquejada i la població massacrada. El khan va enviar a Heracli I com a trofeu el crani de Stephanos segons el costum dels pobles de les estepes.[8][9]

L'emperador bizantí va entronitzar llavors al lloc del guaràmida a  Adarnases I de Kakhètia, príncep de Kakhètia i descendent  en línia directa del rei Bakur III d'Ibèria i de l'antiga dinastia dels « cosròides ».[10]

Segons Cyril Toumanoff, Stephanos I fou el pare de Guaram, príncep de Kalarzene-Javakhètia del 627 al 693, que esdevingué príncep-primat d'Ibèria per compte del Califa del 684/685 al 689, i a continuació per compte de l'Imperi Bizantí de 689 a 693.

Notes i referències[modifica]

  1. Citat per Marie-Félicité Brosset a Histoire de la Géorgie, p. 223.
  2. Toumanoff 1990, p. 533
  3. Cf. Achot Ier d'Ibérie.
  4. Toumanoff 1990, p. 382 et 533
  5. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, « Additions et éclaircissements », p. 6-62.
  6. Également nommé Djiblou ou Djibghou.
  7. René Grousset, L’Empire des steppes, p.235.
  8. René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot,‎ (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 275 .
  9. Nodar Assatiani et Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie, Paris, l'Harmattan,‎ , 335 p. [détail des éditions] (ISBN 2-7384-6186-7, présentation en ligne), p. 78-79 .
  10. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, « Additions et Éclaircissements » : version arménienne de la Chronique géorgienne dite de Jouansher, chapitre 15 : « Héracli va convocar a Adarnases de la línia de Vatxe II, qui estava a Kakhètia i li va donar Tiflis ».

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteve I d'Ibèria Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Nodar Assatiani et Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie, Paris, l'Harmattan,‎ , 335 p. [détail des éditions] (ISBN 2-7384-6186-7, présentation en ligne), p. 78-79 .
  • René Grousset, L’Empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, Payot, 1938, réédition en 1980.
  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot,‎ (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 275.
  • Christian Settipani, Continuités des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle, de Boccard, Paris, 2006 ISBN 978-2-7018-0226-8.
  • Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 382 et 533.