Esteve I d'Ibèria
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VI |
| Mort | 627 (Gregorià) |
| Causa de mort | Mort en combat (Escorxament ) |
| Activitat | |
| Ocupació | cap militar |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Família | Guaràmides |
| Fills | Guaram II d'Ibèria |
| Pare | Guaram I d'Ibèria |
Esteve o Stephanos I d'Ibèria (en georgià: სტეფანოზ I, Step'anoz I) fou príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dels Guaràmides; va regnar del 590 al 627 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.
Segons la "Crònica georgiana", Stephanos I era un bagràtida, fill de « Guaram el Curopalata » que va regnar 19 anys com « mthawar dels eristhavis de Geòrgia » del 600 al 619.[1]
Cyril Toumanoff i els historiadors moderns refusen aquesta llegendària filiació bagràtida i estimen que Stephanos o Esteve I era un príncep de la família dels Guaràmides sortida d'una branca menor de la vella dinastia dels reis d'Ibèria que regnava sobre el principat de Kalarzene-Djavakhètia.[2][3]
El pare de Esteve, Guaram o Gurguèn I d'Ibèria, qualificat de « hegemon » el 572/575, va rebre l'any 588 el títol de « príncep-primat d'Ibèria » i de curopalata de l'Imperi Romà d'Orient després de l'abolició de la monarquia a Ibèria pels sassànides l'any 580. Cap al 590 Esteve I va assumir la successió del seu pare com príncep de Javakètia-Calarzene i príncep-primat d'Ibèria.[4]
Es posseeixen monedes amb el nom de Stép’anoz. En un model només figuren les consonants del seu nom envoltades de creixents « S.P’.N.O. » ; en el segon model s'hi troba el nom sencer sota la forma « ST.EP’.ANO.S. ». Les dues monedes porten al revers l'efígie del rei Ormazd IV.
Durant la guerra romano-persa del 602-628 entre l'Imperi d'Orient i l'Imperi sassànida, Stephanos, encara que cristià ortodox, va restar fidel al seu sobirà el « rei dels reis » Khosro II, (Cosroes II) el successor de Ormazd[5] IV. En el moment de la seva gran ofensiva en Transcaucàsia destinada a atacar l'Imperi persa pel darrere, Heracli I va deixar a càrrec del seu aliat Ziebil, kan dels khàzars, reduir Ibèria.[6][7]
Un contingent romà d'Orient secundat per una horda de 40 000 khàzars va destrossar l'Aghuània (Azerbaidjan). A l'estiu del 627, els aliats van atacar Tiflis. La ciutat fou conquerida després de dos mesos de setge, sent saquejada i la població massacrada. El kan va enviar a Heracli I com a trofeu el crani de Stephanos segons el costum dels pobles de les estepes.[8][9]
L'emperador romà d'Orient va entronitzar llavors al lloc del guaràmida a Adarnases I de Kakhètia, príncep de Kakhètia i descendent en línia directa del rei Bakur III d'Ibèria i de l'antiga dinastia dels « cosròides ».[10]
Segons Cyril Toumanoff, Stephanos I fou el pare de Guaram, príncep de Kalarzene-Javakhètia del 627 al 693, que esdevingué príncep-primat d'Ibèria per compte del Califa del 684/685 al 689, i a continuació per compte de l'Imperi Romà d'Orient de 689 a 693.
Referències[modifica]
- ↑ Citat per Marie-Félicité Brosset a Histoire de la Géorgie, p. 223.
- ↑ Toumanoff 1990, p. 533
- ↑ Cf. Achot Ier d'Ibérie.
- ↑ Toumanoff 1990, p. 382 et 533
- ↑ Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, « Additions et éclaircissements », p. 6-62.
- ↑ Également nommé Djiblou ou Djibghou.
- ↑ René Grousset, L'Empire des steppes, p.235.
- ↑ René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 275 .
- ↑ Nodar Assatiani et Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie, Paris, l'Harmattan, 1997, 335 p. [détail des éditions] (ISBN 2-7384-6186-7, présentation en ligne Arxivat 2007-07-05 at Archive.is), p. 78-79 .
- ↑ Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, « Additions et Éclaircissements » : version arménienne de la Chronique géorgienne dite de Jouansher, chapitre 15 : « Héracli va convocar a Adarnases de la línia de Vatxe II, qui estava a Kakhètia i li va donar Tiflis ».
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esteve I d'Ibèria |
- Nodar Assatiani et Alexandre Bendianachvili, Histoire de la Géorgie, Paris, l'Harmattan, 1997, 335 p. [détail des éditions] (ISBN 2-7384-6186-7, présentation en ligne Arxivat 2007-07-05 at Archive.is), p. 78-79 .
- René Grousset, L'Empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, Payot, 1938, réédition en 1980.
- René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 275.
- Christian Settipani, Continuités des élites à Byzance durant les siècles obscurs. Les princes caucasiens et l'Empire du VIe au IXe siècle, de Boccard, Paris, 2006 ISBN 978-2-7018-0226-8.
- Toumanoff, Cyrille. Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle: Tables généalogiques et chronologiques, 1990, p. 382 et 533.