Adarnases II d'Ibèria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAdarnases II d'Ibèria
Adarnase praying before Jesus Christ - Jvari Monastery bas relief.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Mortdècada del 680 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCosròides Modifica el valor a Wikidata
FillsEsteve II de Kakhètia Modifica el valor a Wikidata
PareEsteve II d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata

Adarnases II de Kakhètia (en georgià : ადარნასე I) o Adrnerseh (ადრნერსე, igualment traduït com Atrnerseh) fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dels Cosròides, que va regnar del 650 al 685 segons la cronologia de Cyril Toumanoff.

Biografia[modifica]

Segons la Crònica georgiana, Adarnases II va regnar vint anys.[1]

Cyrille Toumanoff el presenta igualment com sorgit de la dinastia dels cosròides que regna sobre la Kakhètia, però el fa el fill i successor del príncep-primat de Ibèria Stephanos II oEsteve II d'Ibèria i de Kakhètia i per tant un net d'Adarnases I d'Ibèria, éristhavi de Kakhètia, fill de Bakur III d'Ibèria.

Adarnases II fou en principi com el seu pare vassall del Califa del 650 al 662, a continuació de l'Imperi Romà d'Orient, del qual va rebre el títol de patrici del 662 al 685. Segons Cyril Toumanoff, hauria estat mort el 13 dre juny de 685 amb el príncep d'Armènia Grigor Mamikonian i un príncep de Aghuània quan intentaven oposar-se a una invasió dels khàzars.

Després de la seva mort, el títol de príncep-primat d'Ibèria va tornar de nou a la dinastia dels Guaràmides de Javakètia-Calarzene

Posteritat[modifica]

Adarnases II es va casar amb una princesa armènia de la família dels Kamsarakan[2] i d'aquesta unió va deixar un fill, Esteve II de Kakhètia.

Referències[modifica]

  1. Segons aquest document citat per Marie-Félicité Brosset, a Histoire de la Géorgie, p. 227, era un fill del rei Bakur III d'Ibèria i va regnar de 619 a 639.
  2. peut-être fille de Vahan II Kamsarakan, selon Cyrille Toumanoff.

Bibliografia[modifica]

  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 380 et 533.
  • Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie depuis l'Antiquité jusqu’au XIXe siècle, v. 1-7, Saint-Pétersbourg, 1848-58, (a Google Books : Réf1, Réf2), p. 227-231.