Estret de McClure

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaEstret de McClure
Canada2.A2002165.1940.250m.jpg
Tipologia estret
Estat Canadà  74° 42′ N, 117° 00′ O / 74.7°N,117°O / 74.7; -117
Modifica dades a Wikidata
Mapa indicant la situació de l'estret de McClure
Imatge espectroradiomètrica mostrant l'estret de McClure (L'illa de Banks, es troba al centreesquerra i l'illa Victòria està a la dreta. Al centre hi ha el golf d'Amundsen, en blau brillant. A la part inferior, el Gran Llac de l'Ós, congelat, i la tundra que està començant a perdre la seva coberta de neu hivernal). ((juny de 2002)

Coord.: 74° 50′ N, 118° 5′ O / 74.833°N,118.083°O / 74.833; -118.083 L'estret de McClure (en anglès, McClure Strait o a vegades M'Clure Strait) és un estret que es troba a l'Arxipèlag Àrtic Canadenc i que constitueix l'extrem més occidental del Pas del Nord-oest. Administrativament, les seves costes pertanyen als Territoris del Nord-oest, Canadà.

Geografia[modifica]

L'estret connecta el mar de Beaufort, a l'oest, amb el canal del vescomte Melville, a l'est. Es troba comprès entre l'illa del Príncep Patrick, l'illa Eglinton i l'illa de Melville, al nord i l'illa de Banks al sud. Té una llargada d'uns 330 km i una amplada d'uns 95 km.

L'estret està quasi permanentment bloquejat per una gruixuda banquisa, que el sol fer infranquejable als vaixells.

Història[modifica]

L'estret pren el nom de Robert McClure, un explorador irlandès de l'Àrtic, que va ser el primer home a travessar el Pas del Nord-oest, emprant vaixell i trineu.

El 1969, el vaixell estatunidenc SS Manhattan va ser alliberat dels gels per un trencaglaç canadenc, i obligat a viatjar a través de les aigües territorials canadenques per completar el seu pas cap a l'oest. Això va provocar un conflicte entre els dos països per la disputa de les aigües territorials de les illes de l'Àrtic.

L'estret de McClure quedà totalment obert, sense gel, a principis d'agost de 2007, i novament l'agost de 2008. Això va fer que la ruta a través del nord d'America entre Europa i Àsia, històricament intransitable, fos una realitat.

Vegeu també[modifica]