Ethan Hayter
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Representa:  Regne Unit | |||
| Ciclisme en pista | |||
Ethan Hayter (Londres, 18 de setembre de 1998) és un ciclista anglès que combina el ciclisme en pista amb la carretera. Actualment corre a l'equip Ineos Grenadiers.[1] És germà del també ciclista Leo Hayter.
Hayter va començar a muntar al Velòdrom d'Herne Hill el 2012, als 13 anys. Del 2012 al 2016 va córrer pel club VC Londres. El 2016 es va incorporar a l'equip sènior de l'Acadèmia Britànica de Ciclisme,[2] abandonant els seus estudis de grau superior per incorporar-se al programa.[3]
Va participar en la prova de persecució per equips al Campionat del món de ciclisme en pista de 2018, on guanyà una medalla d'or.[4][5] L'agost de 2018 fitxà per l'equip Team Sky com a stagiaire fins a finals d'any[3] Aquell mes també va competir als Campionats d'Europa en Pista a Glasgow, on va guanyar medalles de bronze com a part de l'equip britànic de persecució per equips,[6] en Madison, al costat d'Oliver Wood[7] i un or individual en l'òmnium.[8]
El novembre de 2019 es va anunciar que a partir del 2020 formaria part del Team Ineos, amb un contracte de tres anys.[9] La temporada, marcada per la pandèmia de COVID-19, començà tard. Al setembre va guanyar el Giro dels Apenins, primera victòria com a professional, però una caiguda a la Gant-Wevelgem el va dur a l'hospital amb el peroné trencat.[10]
El retorn a la competició el 2021 fou molt exitós, amb diverses victòries d'etapa en curses d'una setmana, la general de la Volta a Noruega[11] i el Campionat del Regne Unit en contrarellotge. Als Jocs Olímpics de Tòquio guanyà la medalla de plata en la prova de madison del programa de ciclisme en pista.[12] Va acabar la temporada al Campionat del món en pista, on es proclamà campió del món d'òmnium.[13]
Després de guanyar la segona etapa de la Setmana Internacional Coppi i Bartali el març de 2022, Hayter va guanyar el pròleg del Tour de Romandia el 26 d'abril, la seva primera victòria en una prova de l'UCI World Tour.[14] A l'agost va guanyar la general de la Volta a Polònia,[15] i pocs dies després s'anuncià la renovació del contracte per l'equip Ineos fins a finals de 2024.[16] A l'agost disputà la seva primera gran volta, la Volta a Espanya, d'on es va veure obligat a abandonar després de donar positiu per Covid.[17]
Palmarès
[modifica]Palmarès en ruta
[modifica]- 2015
- 2n a la Keizer der Juniores
- 2016
- 1r a la Kuurne-Brussel·les-Kuurne júnior
- 2018
- Vencedor d'una etapa a l'À travers les Hauts-de-France
- 2019
2n al Campionat del Regne Unit de ciclisme en contrarellotge sub-23- 1r a l'À travers les Hauts-de-France i vencedor d'una etapa
- Vencedor de 2 etapes al Girobio
- Vencedor d'una etapa al Tour de l'Avenir
- 2020
- 1r al Giro dels Apenins
- 2021
Campió del Regne Unit en contrarellotge- Campió del Regne Unit de critèrium
3r al Campionat del Regne Unit de ciclisme en ruta
1r a la Volta a Noruega i vencedor de 2 etapes- Vencedor d'una etapa de la Setmana Internacional Coppi i Bartali
- Vencedor d'una etapa de la Volta a l'Algarve
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a Andalusia
- Vencedor de 2 etapes de la Volta a la Gran Bretanya
- 2022
- Campió del Regne Unit en contrarellotge
- 1r a la Volta a Polònia
- Vencedor d'una etapa de la Setmana Internacional Coppi i Bartali
- Vencedor de 2 etapes al Tour de Romandia
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Noruega
- 2023
- Vencedor d'una etapa a la Volta al País Basc
- Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia
- 2024
- 2025
- Campió del Regne Unit en contrarellotge
- 2n de la general i vencedor d'una etapa a la Volta a Bèlgica
- Vencedor d'una etapa a la Volta a Luxemburg
- Vencedor de dues etapes a la Volta als Països Baixos
- 2026
Grans voltes i campionats
[modifica]| Cursa | 2018 | 2019 | 2020 | 2021 | 2022 | 2023 | 2024 | 2025 | 2026 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Giro d'Itàlia | — | — | — | — | — | — | — | 136.º | — | |
| Tour de França | — | — | — | — | — | — | — | — | — | |
| Volta a Espanya | — | — | — | — | Ab. | — | — | — | ||
 | Camp. món ruta | — | — | 86.º | 35.º | 9.º | — | — | — | |
 | Camp. món contrarellotge | — | — | — | 8.º | 4.º | — | — | — | |
 | Camp. Europa ruta | — | — | 98.º | — | — | — | — | 4.º | |
 | Camp. Regne Unit ruta | Ab. | 5.º | — | 3.º | 9.º | — | 1.º | 4.º | 34.º |
| Camp. Regne Unit contrarellotge | — | — | — | 1.º | 1.º | Ab. | 7.º | 1.º | 1.º |
Convencions
- — : No participa
- Ab. : Abandonament
- Nd. : No disputada
Palmarès en pista
[modifica]- 2016
Campió d'Europa júnior en Persecució per equips- Campió del Regne Unit en Americana (amb Joe Holt)
- 2017
- Campió d'Europa sub-23 en Persecució per equips (amb Matthew Bostock, Joe Holt i Matthew Walls)
- Campió del Regne Unit en Scratch
- Campió del Regne Unit en Americana (amb Matthew Walls)
- 2018
Campió del món de persecució per equips (amb Kian Emadi, Edward Clancy i Charlie Tanfield)- Campió d'Europa en Òmnium
- Campió d'Europa sub-23 en Òmnium
- Campió d'Europa sub-23 en Americana (amb Matthew Walls)
- Campió del Regne Unit en Persecució per equips
- 2019
- Campió del Regne Unit en Scratch
- Campió del Regne Unit en Òmnium
- 2021
Medalla de plata als Jocs Olímpics de Tòquio en Americana (amb Matthew Walls)- Campió del món en Òmnium
- 2022
- Campió del món en Òmnium
- Campió del món de Persecució per equips (amb Oliver Wood, Ethan Vernon i Daniel Bigham)
- 2024
- Medalla de plata als Jocs Olímpics de París en Persecució per equips (amb Daniel Bigham, Charlie Tanfield, Ethan Vernon i Oliver Wood)
- Campió d'Europa en Òmnium
- Campió d'Europa en Persecució per equips (amb Daniel Bigham, Charlie Tanfield, Ethan Vernon i Oliver Wood)
Referències
[modifica]
- ↑ «Ineos Grenadiers». UCI.org. Union Cycliste Internationale. Arxivat de l'original el 2 gener 2021. [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ «British Cycling names 2016–17 intake for the Senior Academy programme». [Consulta: 13 març 2018].
- 1 2 Arthurs-Brennan, Michelle. «British riders Ethan Hayter and Mark Donovan join Team Sky as stagiaires», 1 agost 2018. [Consulta: 4 agost 2018].
- ↑ «Start list».
- ↑ «Track Cycling World Championships: Great Britain win team pursuit gold and silver». BBC Sport [Consulta: 2 març 2018].
- ↑ «Laura Kenny leads GB to team pursuit gold in Glasgow», 5 agost 2018. [Consulta: 5 agost 2018].
- ↑ «European Championships 2018: Katie Archibald wins omnium silver for third medal in Glasgow», 6 agost 2018. [Consulta: 6 agost 2018].
- ↑ «European Championships 2018: Ethan Hayter, 19, wins omnium gold for GB», 4 agost 2018. [Consulta: 5 agost 2018].
- ↑ «Hayter joins Team INEOS». Arxivat de l'original el 2020-07-16. [Consulta: 18 octubre 2022].
- ↑ «Estrellas olímpicas (XXI): Las aspiraciones de Hayter, catalogado como el próximo Wiggins, de afrontar las tres pruebas olímpicas» (en castellà). [Consulta: 18 octubre 2022].
- ↑ «El inglés Ethan Hayter, ganador final de la Vuelta a Noruega» (en castellà), 23-08-2021. [Consulta: 3 febrer 2022].
- ↑ «Olympedia – Ethan Hayter». [Consulta: 18 octubre 2022].
- ↑ «Omnium hommes - Classement final - Résultats», 15 octubre 2022. [Consulta: 15 octubre 2022].
- ↑ «Hayter gana el prólogo en Romandía, con una gran remontada de Juan Ayuso (10º)» (en castellà), 26-04-2022. [Consulta: 6 maig 2022].
- ↑ «Hayter gana la Vuelta a Polonia» (en castellà), 05-08-2022. [Consulta: 17 octubre 2022].
- ↑ «Ethan Hayter prolonge chez Ineos Grenadiers». lequipe.fr: L'Équipe, 8 agost 2022.
- ↑ «El Covid sigue a sus anchas en LaVuelta: Hasta cinco positivos por covid no salieron en la crono» (en castellà), 30-08-2022. [Consulta: 18 octubre 2022].
Ciclistes de l'Ineos Grenadiers | |
|---|---|
Mànager: John Allert |
_pictogram.svg){kind=small}