Eugen Coseriu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEugen Coseriu

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ro) Eugen Coșeriu Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 juliol 1921 Modifica el valor a Wikidata
Mihăileni (Moldàvia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 setembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Tübingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Iași
Universitat de Roma La Sapienza
Universitat de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEslavística, filologia romànica i filosofia del llenguatge Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, romanista, professor d'universitat, filòleg, filòsof del llenguatge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsGiovanni Maver Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAdolfo Elizaincín Modifica el valor a Wikidata
Influències
Premis
Lloc webcoseriu.de Modifica el valor a Wikidata

Eugen Coseriu (romanès: Eugen Coșeriu) (Mihăileni, 27 de juliol de 1921 - Tübingen, 7 de setembre de 2002) o Eugeniu Coşeriu va ser un lingüista romanès nacionalitzat uruguaià, especialitzat en filologia romànica. És una de les més importants figures de la filologia del segle xx.[1]

Biografia[modifica]

Després d'iniciar els seus estudis a Iași, es va traslladar a Itàlia l'any 1940, on es va doctorar en filosofia i en filologia, passant per Roma, Pàdua i Milà.[2]

El 1951 s'estableix a Montevideo com a professor de lingüística de la seva universitat fins al 1958. Allí va desplegar una gran activitat intel·lectual i va deixar una profunda empremta. Va publicar en aquest període en castellà algunes de les seves obres més importants, com Sincronía, diacronía e historia (1958), un dels clàssics de la lingüística contemporània i Teoría del lenguaje y lingüística general (1962), conjunt d'articles entre els quals destaca «Sistema, norma y habla» pels matisos que introdueix a la dicotomia saussuriana de llengua-parla.[2]

El 1963 va obtenir la càtedra de lingüística romànica de la Universitat de Tubinga, on va ser nomenat professor emèrit el 1991. L'any 1981, coincidint amb el seixantè aniversari, es van publicar els cinc volums d'homenatge titulats Logos semantikos : studia lingüística in honorem Eugenio Coseriu: 1921-1981, coordinats per Horst Geckeler i altres destacats lingüistes i publicats per l'Editorial Gredos de Madrid.[2]

A més d'uns 40 doctorats honoris causa en universitats de tot el món, l'any 2001 va rebre la Gran Creu d'Alfons X el Savi. Va ser també president entre 1980 i 1983 de la Societat de lingüística romànica.[2]

L'Arxiu Eugen Coseriu a la Universitat de Tubinga, conté les seves cartes, llibres i documents originals (molts inèdits) i és actualment gestionat per Johannes Kabatek, el seu deixeble, i Óscar Loureda.

Lecciones de Lingüística General[modifica]

En aquesta obra, l'autor defineix el llenguatge com una activitat humana universal, ja que es realitza de forma individual, segons tècniques històricament determinades (llengües). Estableix, a la vegada, tres nivells del llenguatge, autònoms fins a cert punt, i uns altres tres punts de vista d'aquest. Aquests nivells l'universal, l'històric i l'individual; Els punts de vista, per la seva part, fan referència al llenguatge com a saber, activitat i com a producte.[3]

Obres[modifica]

  • Introducción a la lingüística (1951/81)
  • Sincronía, diacronía e historia (Madrid, Gredos, 1958).
  • Teoría del lenguaje y lingüística general (Madrid, Gredos, 1962).
  • Structure lexicale et enseignement du vocabulaire (1966)
  • Sprache, Strukturen und Funktionen (1970)
  • Tradición y novedad en la ciencia del lenguaje, (Madrid, Gredos, 1977).
  • Principios de semántica estructural (Madrid, Gredos, 1977).
  • El hombre y su lenguaje. Estudios de teoría y metodología lingüística (Madrid, Gredos, 1977).
  • Gramática, semántica, universales, Madrid, Gredos, 1978).
  • Lecciones de lingüística general (Madrid, Gredos, 1981).
  • Introducción a la lingüística (Madrid, Gredos, 1986).
  • Competencia lingüística (Madrid, Gredos, 1992).
  • «La semántica estructural en España», Analecta Malacitana, XXI/2, pàgs. 455-482.
  • Dix thèses à propos de l'essence du langage et du signifié 1999. Revue texto!
  • Lenguaje y discurso (Eunsa, 2006. Pòstum: col·lecció de teories del lingüista extretes dels seus manuscrits).

Coseriu descriu els nivells de funcionalitat o contingut lingüístic en cadascun dels nivells i defineix tres branques de la gramàtica, també corresponents a un nivell determinat.

Referències[modifica]

  1. ↑ Manuel Casado Velarde; Ramón González Ruiz; María Victoria Romero Gualda. Análisis del discurso: lengua, cultura, valores : actas del I congreso internacional, Universidad de Navarra, Pamplona, noviembre de 2002, Volumen 1 (en castellà). Arco Libros, 2006. ISBN 9788476356333. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Alejandro Carlo Termini. «¿Quién fue Eugenio Coseriu?» (en castellà). Leon Hunter, 27-08-2021. [Consulta: 20 març 2022].
  3. ↑ «Coseriu - Lecciones de lingüística general - Cap. 1.pdf». Arxivat de l'vid. 1r capítol original el 2008-10-07. [Consulta: 20 març 2022].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eugen_Coseriu&oldid=31741950»