Eugeni Jofra i Bafalluy

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Eugeni Jofra Bofarull)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEugeni Jofra i Bafalluy
Naixement 11 d'octubre de 1941
Barcelona
Mort 11 de març de 2001 (59 anys)
Barcelona
Ocupació humorista i actor
Modifica dades a Wikidata

Eugenio Jofra i Bafalluy[1] (Barcelona, 11 d'octubre de 1941 - 11 de març de 2001), conegut pel seu nom artístic Eugenio, va ser un popular humorista català que es va fer famós arreu d'Espanya arran de nombroses aparicions televisades i gravacions entre els anys 80 i 90. Dotat d'un singular estil per a explicar acudits (paraula que a ell no li agradava; preferia dir-ne contes o històries), sense somriure, taciturn i introvertit («només ric quan cobro», solia dir). Utilitzava el castellà amb un fort accent català i la inclusió de diverses paraules catalanes. Els seus contes començaven normalment amb la frase "¿Saben aquel que diu...?" que precedia la història. En va emmagatzemar més de 10.000.

Sovint amb una cigarreta a la mà, un got de whisky —que acabaria reemplaçant per suc de taronja— i unes ulleres graduades de vidres fumats, Eugeni apareixia en públic amb una camisa de seda negra, descordada perquè deixés entreveure un gran penjoll amb creu d'or i d'altres joies.[2] Val a dir que l'Eugenio treballava com a artesà en un taller de joieria des dels disset anys quan, de forma gairebé casual, va trobar-se amb la vocació d'humorista.[3]

L'Eugenio gaudí de la seva màxima popularitat als anys 80, amb nombroses aparicions en viu i a la televisió, així com amb edicions dels seus acudits en cassets, comercialitzades arreu. Després, a principis dels 90, s'apartà dels escenaris. Va reaparèixer pocs anys abans de la seva mort, amb l'espectacle Érase otra vez... Eugenio.

Va rodar la pel·lícula Un genio en apuros. Va fer una sèrie d'espais humorístics a TV3, on actuà íntegrament en català.

Va morir d'un atac de cor l'11 de març de 2001, als 59 anys. Va tenir dos fills (Gerard 1969) i (Ivens 1971) del seu matrimoni amb Conchita Alcaide Rodríguez, i un tercer fill (Eugenio 1986), amb Conchita Ruiz.

Una faceta seva poc coneguda va ser la de cantant. A principis dels 70, formà un duet anomenat Els Dos amb la seva primera esposa, Conchita Alcaide (finada el 1980); actuaven a la sala Sausalito de Barcelona. Junts van musicar Vinyes verdes, de Josep Maria de Sagarra, abans que Lluís Llach i Ovidi Montllor. Fins i tot van ser preseleccionats per a Eurovisió el 1970, l'any en què Julio Iglesias competí amb "Gwendoline".[4]

Treballs discogràfics[modifica | modifica el codi]

  • Eugeniadas (Picap)
  • Eugenio y los caballitos (Picap)
  • Con cierto sabor a Eugenio (Picap)
  • Eugenio con un cigarrillo (Picap)
  • Érase otra vez...Eugenio (2000) (Picap)
  • El último de ....Eugenio (Picap)
  • El genio de Eugenio (Picap)

Cinema[modifica | modifica el codi]

  • Un genio en apuros (1983)[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]